Logo

Burning Witches - Hexenhammer

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 09-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Després d'un disc de debut certament destacable, si parlem de heavy metal clàssic, les suïsses han tardat poc més d'un any a editar la continuació d'aquell disc finançat amb una campanya de mecenatge. Les coses han canviat i de quina manera, del mecenatge a una edició amb una de les grans en això del metall, Nuclear Blast. Les coses estant anant ràpid per aquestes noies que no han parat de tocar en directe i recolzar aquell primer material. Ara amb un segon disc sota el braç sembla que la seva cota d'ambició encara ha pujat més i la seva progressió no para de sorprendre.

Des d'aquestes pàgines hem seguit el seu camí. Des de la ressenya d'aquell primer treball, entrevista poc abans de la seva primera vinguda a Catalunya, la seva primera visita, la posterior a la tardor i una segona entrevista en persona amb Seraina Telli. No cal dir doncs que ens hem portat a les orelles aquest treball amb expectació i després d'un bon nombre d'escoltes cal dir que ho han tornat a fer. La mateixa Seraina ens comentava que són ràpides component i si, a més, ho fan en aquest nivell això pot seguir donant molts fruits. Anem a pams.

El llibre MALLEUS MALEFICARUM (a.k.a. EL MARTELL DE LES BRUIXES, en alemany: “Hexenhammer”) que va legitimar la caça de bruixes el 1486 és el centre de les lletres. Es tracta de l'opressió, la violència contra les dones i la manipulació dels fets; qualsevol d'aquests temes està més actualitzat que mai. El nou àlbum Hexenhammer ha estat produït de nou pel mateix equip que el primer als Little Creek Studio amb la col·laboració d'Schmier dels Destruction, sent amic de la banda i donant bons consells com ja un bon veterà que és del negoci.

Un dels canvis més destacats respecte la primera referència discogràfica ha estat la guitarrista Sonia Nusselder un jove talent que darrerament ha estat nominada com una de les millors guitarristes de metal de Benelux, tota una garantia doncs.

Aquest cop, com dèiem, la temàtica i imatgeria del treball es basa en la bruixeria i tota la mística que l'envolta i així s'obre el disc amb una enigmàtica intro de nom The Witch Circle entre fantasmagòrica i atemoridora. Tot seguit el primer cop directe a la cara amb Executed, un tema en la més pura tradició Priest. Ràpid, enfurismat i amb la veu de Seraina buscant aquells aguts impossibles en un tema que segurament resulta previsible en el seu estil i forma però no deixa de ser efectiu i fins a cert punt impactant. Certament si t'agrada el heavy més clàssic no pots queda impassible davant d'aquesta peça. Lords of War ja ens endinsa en una tendència en aquest treball per oferir composicions més treballades, desenvolupaments instrumentals més rebuscats tot i que no es defuig la fórmula riff, pont, tornada, solo. Tema doncs on destaca la melodia de guitarra de acompanya Seraina en la tornada i que se't queda enganxada així com el solo central amb guitarres doblades.

Open Your Mind s'inicia amb un riff amb tocs progressius per revelar-se com un tema de metall clàssic, un mig temps que d'inici no enganxa però a mesura que van passant els cinc minuts de tema no t'atreveixes a aturar. Seraina dona bona mostra que tot i no ser una veu portentosa li sap treure gran profit i es mostra poderosa. Molt bon solo que recorda els Maiden de primers dels 80.

Sense paliatius, Don't Cry My Tears és una balada a l'ús, vaja de les de tota la vida buscant tocar la fibra amb guitarres netes, puntejos de guitarra i buscant tots els racons de la veu de Seraina que porta el pes del tema. Com acostuma a ser habitual la part més memorable un solo trencador que no desmereix. Tornem a la canya amb Maiden of Steel un tema on el riff conductor recorda poderosament als americans Iced Earth tot i que segurament no és de les peces més aconseguides.

Dungeon of Infamy és una intro a l'ús que dona pas a Dead Ender, un tema ple de tòpics metàl·lics però amb una estructura musical força pesada i un riff senzill però que a base de matxacar acabes adorant. Solo marca de la casa en la part central i de nou la tasca vocal és de destacar per les veus doblades i l'empenta que hi posa de nou Seraina, uns dels pilars del treball. Hexenhammer segurament és el millor tema del disc. Intens, tocs progressius, una gran tornada amb uns interessants puntejos. La part central mostra una peculiar combinació de la guitarra amb algun instrument de corda antic que de nou desemboca en la cadència del tema. Excel·lent peça.

Torna la velocitat amb Possession, un dels temes més contundents i foscos. De nou el riff a doble bombo condueix i la bruixa Telli exercint la seva particular cerimònia. Maneater passa per ser el tema més experimental i que sortiria dels cànons del heavy metal més clàssic. No ens enganyem trobem els elements que ens ofereix el grup habitualment especialment en la tornada però s'hi nota la recerca d'altres camins. Finalment no poden deixar de mostrar les seves clares influències amb una versió que ja venen interpretant en directe des del primer treball, el Holy Diver de Dio. Evidentment portat al terreny del grup però que no desmereix en absolut l'original. Seguirem avinents la carrera d'aquesta jove formació que té pinta de donar molts bons moments a l'escena.

 

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats