Menu

Discos

Discos

  • Escrit per Edu A.
  • Categoria: Discos

Rage - Resurrection Day

Discogràfica: SPV GmbH / Steamhammer Records
Data sortida: 17-09-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 9,25 /10

Rage - Resurrection DayParlar de Rage és referir-nos inequívocament a la figura de Peter “Peavy” Wagner, un músic incansable que mereixeria ser tractat com una de les noves icones del metal contemporani a l’alçada d’altres mites com Tobias Sammet, Alexi Laiho o Kai Hansen.

Arguments no en falten, una carrera que començava el llunyà 1984 sota el nom d’Avenger, i que ja al 1986 es donava a conèixer com a Rage. Sempre al peu del canó, amb diferents etapes, canvis de sonoritat per adaptar-se als nous temps però mai sense perdre l’essència. Potser mai han acabat de fer el pas per considerar-se un grup de primera fila, però el que si s’han guanyat és el respecte i l’estimació de gran part del públic de l’escena per la seva constància i dedicació.

En aquest sentit han sembrat una prolífica carrera (aquest és ja el seu vint-i-cinquè disc) sense cap intenció de viure de rentes i traient nou material pràcticament cada any i mig, immersos  en gires interminables, sense importar-los la capacitat dels recintes on havien de tocar i oferint sempre uns xous memorables.

Possiblement aquest frenètic ritme de treball ha estat un dels detonants pels constants canvis de formació que ha patit la banda berlinesa. Alhora però, el gran encert de Peavy ha estat rodejar-se sempre de grans músics al llarg de tots aquests anys, amb companys de viatge com Victor Smolski, Mike Terrana, Manni Schmidt, Jorg Michael o els germans Efthimiadis entre d’altres, i deixant-nos joies indispensables com Perfect Man, Trapped, The Missing Link, Black in Mind o Unity.

Llegeix més

  • Escrit per Jordi Romero "Panxo"
  • Categoria: Discos

Running Wild - Blood on Blood

Discogràfica: SPV-Steamhammer
Data sortida: 29-10-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Running Wild - Blood on BloodS’ha fet esperar el nou disc de Running Wild des de l’anterior Rapid Foray de 2016, s’anunciava pel 2019, i va acabar sortint l’avançament de 4 cançons en format EP, Crossing the blades, posposant el disc sencer al 2020, i segurament la pandèmia ha fet que fins un any després no s’hagi editat aquest Blood on blood.

Vaig començar el 2021 comentant el nou treball d'Accept on ja vaig dir que estaven entre les meves 3 bandes preferides de tots els temps, i acabo l’any parlant de Running Wild, que estan a dalt del meu “pòdium particular” (el completa Judas Priest... si això és de Metal Paco, potser ho sóc una mica...), dels que he anat adquirint una gran col·lecció original, on no podia faltar el nou Blood on blood. Fins que no he tingut físicament el vinil i l’he pogut escoltar tranquil·lament de forma dosificada, variant amb altres discs i estils (no he sigut mai de devorar un disc recent sortit amb 4 o 5 escoltes seguides, ja que em pot cansar), no m'he animat a escriure aquesta ressenya, que com podreu deduir, no serà gaire “objectiva”, ni un anàlisi exhaustiu, ni tècnic, i segur que em surt la vena “fan”.

Llegeix més

  • Escrit per Edu A.
  • Categoria: Discos

Dee Snider - Leave a Scar

Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 30-6-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Dee Snider - Leave a ScarPoc coneixia de la carrera en solitari de Dee Snider, pel que m’agafava aquest disc amb cert recel i curiositat. El més que conegut cantant, famós per haver estat el frontman de la mítica banda Twisted Sister, i haver tingut sonats enfrontaments de caire moral amb diferents organitzacions conservadores americanes a finals dels anys 80, porta ja una trajectòria en solitari prou destacada, essent aquest ja el seu cinquè disc i havent-ne passat tres des de l’edició del seu darrer treball For the Love of Metal publicat el 2018.

El primer que em va sorprendre després de la primera escolta, va ser la diferència en quan a sonoritat respecte a la seva època clàssica amb Twisted Sister. D’acord que han passat molt anys i els avenços en quan a gravació i masterització estan a anys llums de la dècada dels vuitanta, però qüestions tècniques a part, l’enduriment estilístic és notable i el hair metal que practicaven els Sister casi no apareix per enlloc en aquest treball.

És d’agrair doncs que un personatge amb el seu status no es quedi vivint de rendes passades i demostri ser un cantant amb personalitat, idees fresques i bon material encara per oferir a l’escena. El disc està produït per Jamey Jasta, que sap trobar una sonoritat molt contemporània on destaca la imponent base rítmica però sobretot unes guitarres realment atronadores de Charlie Bellmore i Nick Petrino. Anem doncs a desglossar els 12 temes, amb considerable varietat compositiva, que conté aquest Leave a Scar.

Llegeix més

  • Escrit per Guillem Revés
  • Categoria: Discos

Eclipse - Wired

Discogràfica: Frontiers Records
Data sortida: 8-9-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5 /10

Formats el 1999 a Estocolm per Erik Martensson (vocalista, multi-instrumentista, compositor i productor), Eclipse porten nou àlbums a les seves espatlles. Magnus Henriksson (guitarra), Philip Crusner (baix) i Magnus Ulfstedt (bateria) conformen la resta de la banda. Parlar d’un grup que acabes de descobrir quan porten una carrera tan extensa pot resultar fins i tot injust, perquè obviarem la seva trajectòria i ens centrarem en el seu darrer treball. Wired que és com s’anomena, és l’últim llarga durada dels suecs Eclipse.

Comencen forts, amb Roses In Your Grave i un riff molt glam-rock dels 80, banyat amb la veu de vidre del cantant Erik Martensson que ens porta endarrere (cantar Only the good die Young al coro és un cop baix) i endavant per la producció, pulcra i potent. Molt bon inici. Dying Breed apaga una mica la brillantor compositiva, amb un coro que podia haver signat el mateix Desmond Child, creador de hits dels anys ’70 i ’80 com You Give Love a Bad Name, de Bon Jovi, I was Made For Loving You de Kiss o Leave a Light On For Me de Belinda Carlisle, sí, heu llegit bé. Un criminal del mainstream. Amb Saturday Night (Hallelujah) ens en anem de festa, amb un riff punyent, coros amb la formula comercial anteriorment esmentada i ens trobem els primers doblets de guitarra.  Si el títol de Run For Cover ja ens recorda a Judas Priest, quan escolteu la estrofa us vindrà a la ment la versió de Diamonds and Rust (original de Joan Báez) dels Deus del Metall. Una entonació d’estil Halford, amb veus doblades i un coro/himne amb regust nòrdic. Les guitarres recorden al malaurat Randy Rhoads en algun punteig del solo.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

UDO - Game Over

Discogràfica: AFM
Data sortida: 22-10-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

UDO-Game OverA UDO Dirkschneider no li ha d'explicar ningú com es fa heavy metal. Serà acusat de repetitiu, utilitzar la mateixa fórmula, no moure's d'un camí marcat però segueix fidel a la seva aposta i ja són més de vint-i-cinc discos de carrera en solitari que han fet que tingui un lloc en l'escena, a més del que tots ja coneixem amb Accept. Així doncs un nou treball d'UDO estrany seria que aportés grans sorpreses.

Anant amb els temes cal dir que, comptant els bonus, tenim fins a divuit temes, un nombre elevat i quasi arriscat per mantenir un nivell homogeni i prou elevat durant un minutatge tant extens. S'inicia amb Fear Detector amb aquest aire d'himne que et pot recordar alguns dels vells clàssics d'Accept però que no arriba a ser ni la meitat de memorable. Tema que passa fàcil a mig temps al que no se li pot retreure res però tampoc apassiona. Holy Invaders és tot un estàndard del palm mute i certament té una melodia de guitarra en el solo a considerar. En directe pot ser una de les més ben rebudes. Prophecy si que ens porta els Accept de tornada amb aquesta cadència de baix i bateria que tant ens hi recorda. Tot i un solo decent quasi cinc minuts es fa una mica repetitiu i vist mil cops. Empty Eyes intenta explorar altres terrenys amb una cadència més lenta i més jocs instrumentals a les guitarres quedant palès en un solo que quasi arriba al minut. I See Red s'acosta més al rock'n'roll clàssic, convenientment metal·litzat sent una d'aquelles peces tant típiques on la veu del petit gran home casa perfectament i el palm mute tant característic et fa moure les cervicals.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?