- Escrit per Albert Perera
Epica - Omega
Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 26-02-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10
Vuitena proposta dels Epica que certament s'han fet un lloc entre les bandes power simfònic sobretot a Europa. Cinc anys des del seu darrer treball, The Holographic Principle, i de nou la nau comandada de bon inici per Mark Jansen aposta pel que en podem esperar donant un pas cap a l'exageració del que ja els coneixíem. Coen Janssen n'ha agafat bona part de la responsabilitat en una banda on continua destacant la veu i sobretot la imatge de Simone Simons alhora de fer qualsevol referència al grup. Un treball afectat, com tot el que ens anirà arribant en les properes dates, per la pandèmia i que ens disposem a valorar.
Alpha - Anteludium és una intro de llibre per un treball com aquest. Orquestra, piano, flautes en un in crescendo que et van preparant. Per un moment em sembla escoltar un dels treballs de fa deu anys de Within Temptation. Tot just dura minut i mig per enllaçar amb Abyss of Time - Countdown to Singularity, la peça que va sortir com avançament. Si en algun moment de la teva vida has gaudit del power metal simfònic aquesta peça entra fàcilment. Parts ràpides i contundents amb el doble bombo, tones de melodia, orquestració, part central pensada pel headbanging i les veus guturals de Mark Jansen que com és habitual van apareixent en contraposició amb les angelicals de Simone Simons durant tota la peça. Evocadora i que enganxa a la primera, no és estrany que sortís com a primer avançament.
Sembla impossible que un personatge amb 50 anys de carrera i 40 com a músic en solitari encara tingui la repercussió, importància i ganes en una escena musical tant complicada sovint com la del rock dur i el metall. Cert és que el bo de Michael Schenker s'ha guanyat una reputació més que notable entre públic i els mateixos músics. Molts el nombren com una influència notable. I ell a la seva... sense importar-li massa com es mouen avui dia les tendències ni les bandes, va traient material, girant (quan es podia clar) i confessant que no escolta massa res més que el seu material, la resta el distreu. Així doncs ara reempren la que ha estat des de fa molts anys la seva criatura, Michael Schenker Group, després d'uns anys on la idea era un altra, Michael Schenker Fest.
Angelus Apatrida són un grup que no necessita cap tipus de presentació. Tot aquell que estigui mínimament familiaritzat amb el panorama estatal els coneixerà, des del llançament del seu primer LP fa 15 anys els d'Albacete han anat guanyant-se tota una legió de seguidors. Entre ells em trobo jo, que vaig ser conquerit amb el seu magnífic Cabaret de la Guillotine, predecessor de l'àlbum que avui ens ocupa. Angelus Apatrida havia estat seguint una línia de superar-se disc rere disc, però amb Cabaret semblava que la banda havia arribat al punt àlgid. Per això cal analitzar aquest, el seu àlbum homònim, amb les expectatives molt altes.
El belgues Fireforce ens presenten Rage of War, el seu quart àlbum d’estudi, que arriba després de quatre anys de silenci discogràfic. El grup sempre s’ha mostrat fidel des dels seus inicis a un estil musical i temàtic molt tradicional, i per aquest disc han portat la seva croada a la màxima expressió, creant un àlbum conceptual sobre els diferents conflictes bèl·lics que han marcat la història de la humanitat.
Anem a l'altra punta de món, Austràlia, per veure què ens ofereixen en la seva segona proposta discogràfica Werewolves. Un disc que va ser gravat tot just en el període de 2020 des que va començar l'any i va començar la pandèmia... ells mateixos diuen que la van provocar. I certament pot ser si tenim en compte el material que ofereixen.