Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Epica - Omega

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 26-02-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Epica - OmegaVuitena proposta dels Epica que certament s'han fet un lloc entre les bandes power simfònic sobretot a Europa. Cinc anys des del seu darrer treball, The Holographic Principle, i de nou la nau comandada de bon inici per Mark Jansen aposta pel que en podem esperar donant un pas cap a l'exageració del que ja els coneixíem. Coen Janssen n'ha agafat bona part de la responsabilitat en una banda on continua destacant la veu i sobretot la imatge de Simone Simons alhora de fer qualsevol referència al grup. Un treball afectat, com tot el que ens anirà arribant en les properes dates, per la pandèmia i que ens disposem a valorar.

Alpha - Anteludium és una intro de llibre per un treball com aquest. Orquestra, piano, flautes en un in crescendo que et van preparant. Per un moment em sembla escoltar un dels treballs de fa deu anys de Within Temptation. Tot just dura minut i mig per enllaçar amb Abyss of Time - Countdown to Singularity, la peça que va sortir com avançament. Si en algun moment de la teva vida has gaudit del power metal simfònic aquesta peça entra fàcilment. Parts ràpides i contundents amb el doble bombo, tones de melodia, orquestració, part central pensada pel headbanging i les veus guturals de Mark Jansen que com és habitual van apareixent en contraposició amb les angelicals de Simone Simons durant tota la peça. Evocadora i que enganxa a la primera, no és estrany que sortís com a primer avançament.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Michael Schenker Group - Immortal

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 29-01-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

MSG (Michael Schenker Group)-ImmortalSembla impossible que un personatge amb 50 anys de carrera i 40 com a músic en solitari encara tingui la repercussió, importància i ganes en una escena musical tant complicada sovint com la del rock dur i el metall. Cert és que el bo de Michael Schenker s'ha guanyat una reputació més que notable entre públic i els mateixos músics. Molts el nombren com una influència notable. I ell a la seva... sense importar-li massa com es mouen avui dia les tendències ni les bandes, va traient material, girant (quan es podia clar) i confessant que no escolta massa res més que el seu material, la resta el distreu. Així doncs ara reempren la que ha estat des de fa molts anys la seva criatura, Michael Schenker Group, després d'uns anys on la idea era un altra, Michael Schenker Fest.

En aquest nou Immortal ens ofereix una col·lecció de temes notables amb convidats que no desmereixen i que de nou mostra la vàlua i rellevància del personatge. Quan ell vol comptar amb algú li responen i de quina manera, a saber, Ronnie Romero (de Rainbow), Ralf Scheepers (de Primal Fear), Joe Lynn Turner (ex Deep Purple) i Michael Voss (de Mad Max) qui també ha produit el disc. Al baix trobem a Barry Sparks (Dokken), al teclat a Steve Mann i Derek Sherinian (Dream Theater) i als tres bateristes Bodo Schopf, Simon Phillips (ex Toto) i Brian Tichy (ex Whitesnake). Amb tot plegat el disc ha quedat una mica més metàl·lic més que no pas rocker però amb aquell toc tant especial característic.

Llegeix més

  • Escrit per Alejandro Jordan

Angelus Apatrida - Angelus Apatrida

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 05-02-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5 /10

Angelus ApatridaAngelus Apatrida són un grup que no necessita cap tipus de presentació. Tot aquell que estigui mínimament familiaritzat amb el panorama estatal els coneixerà, des del llançament del seu primer LP fa 15 anys els d'Albacete han anat guanyant-se tota una legió de seguidors. Entre ells em trobo jo, que vaig ser conquerit amb el seu magnífic Cabaret de la Guillotine, predecessor de l'àlbum que avui ens ocupa. Angelus Apatrida havia estat seguint una línia de superar-se disc rere disc, però amb Cabaret semblava que la banda havia arribat al punt àlgid. Per això cal analitzar aquest, el seu àlbum homònim, amb les expectatives molt altes.

Els manxecs, que han mantingut la seva formació intacta durant dues dècades, ha decidit emprar com a carta de presentació el tema Indoctrinate. L'àlbum ja ens dóna una hòstia a la cara quan, sense cap tipus d'introducció, tota la banda (incloses les contundents vocals de Guillermo Izquierdo) entren de cop. S'abandona aquesta recerca de les harmonies i l'estil melòdic que vam poder veure a Cabaret, tornant a el so cru dels primers discos, però aquest cop amb una execució instrumental molt refinada afinant mig to més baix (encertadíssima decisió). Però no només la part instrumental és destacable. Angelus Apatrida no es dediquen a fer un thrash purament basat en els riffs, sinó que les seves melodies vocals també són fantàstiques. Notables són les influències de bandes clàssiques com Testament o Metallica, però com sempre li donen el seu toc característic. Especial atenció mereix el breakdown final, perfecte per destrossar-se el coll.

Llegeix més

  • Escrit per Edu A.

Fireforce - Rage of War

Discogràfica: Rock of Angels
Data sortida: 15-1-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 6 /10

Fireforce - Rage of WarEl belgues Fireforce ens presenten Rage of War, el seu quart àlbum d’estudi, que arriba després de quatre anys de silenci discogràfic. El grup sempre s’ha mostrat fidel des dels seus inicis a un estil musical i temàtic molt tradicional, i per aquest disc han portat la seva croada a la màxima expressió, creant un àlbum conceptual sobre els diferents conflictes bèl·lics que han marcat la història de la humanitat.

Ja des de la mateixa portada, obra de l’artista Eric Phillipe, intuïm que el disc estarà impregnat d’un heavy metal d’allò més clàssic amb alguna pinzellada de power americà, i per descomptat molts tòpics del gènere: sang, batalles, coratge, bogeria, ídols, guerrers,…

En total són 13 temes els que hem pogut escoltar amb la particularitat que tres d'ells (Rats in a Maze, A Price To Pay i Tale of the Desert King) van exclusivament en l'edició en cd i un (Blood Judge) a la versió en vinil que conté 10 temes i quasi una hora durada, fet poc corrent en els temps actuals, i que de ben segur que els seus fans sabran agrair.

Destaquen les composicions ràpides I sense treva com Rage of War, amb unes bones melodies vocals doblades a càrrec del cantant Matt “Hawk” Asselberghs; Ram It, amb una potent base rítmica i una sonoritat més pròxima al power metal o Firepanzer, amb una tornada que recorda als Judas Priest més contundents del Painkiller.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Werewolves - What A time To Be Alive

Discogràfica: Prosthetic Records
Data sortida: 29-1-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Werewolves - What A time To Be AliveAnem a l'altra punta de món, Austràlia, per veure què ens ofereixen en la seva segona proposta discogràfica Werewolves. Un disc que va ser gravat tot just en el període de 2020 des que va començar l'any i va començar la pandèmia... ells mateixos diuen que la van provocar. I certament pot ser si tenim en compte el material que ofereixen.

El primer disc, The Dead Are Screaming, va tenir molt bona rebuda en el panorama de l'escena extrema i es va propagar ràpidament com un valor a tenir en compte per la xarxa. Aquest segon disc perpetrat per Dave Haley (Psycroptic, Ruins, King) a la bateria, el baixista i vocalista Sam Bean (The Antichrist Imperium, The Berzerker) i el guitarra Matt Wilcock (The Antichrist Imperium, The Berzerker) ens proposen aprofundir en una barreja de black i death metal atemoridor amb lletres que se'n callen ni una.

L'assalt s'inicia amb I Don't Like You, directament a la jugular sense pietat. Els blast-beats presents des del primer segon no et donen descans, tant sols en alguns moments del tema es dona respir i pausa a l'atac al que ens sotmeten com a la meitat del tema on ens ofereixen un passatge més thrasher. Sublime Wartime Voyeurism va pel mateix camí. Atac sonor en tota regla tot i una tornada mínimament melòdica doblant els riffs i més assequible. La part final enllaça de manera clara amb una influència black metal que fa el tema molt més dinàmic. A la tercera hem d'arribar per iniciar d'una manera més pausada, per dir-ho d'alguna manera. Mission Statement es mou en un riff a mig camí del death-punk més rabiós i una bateria desbocada, el thrash torna a aparèixer per donar respir a mig tema.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
pornopornopornopornopornopornopornoporno
porno bonjourvideos xpornhupsexo gratisvideos pornossexo duroporno gratisvideos pornoguarrasporno casero

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?