Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Vuur - In this moment we are free - Cities

Discogràfica: Inside Out
Data sortida: 20-10-2017

Vuur-In this moment we are free - CitiesMajúscula sorpresa la que ens ha deparat aquesta tardor amb aquesta nova proposta des de terres holandeses, gens estranyes per aventures metàl·liques a tenir en compte. El metall més contundent torna a comptar amb la poderosa i personal veu d'Anneke Van Giersbergen per enriquir la seva escena. I és que aquesta dona mereixeria un lloc molt més considerat dins l'olimp de la creativitat musical. Segurament molts de vosaltres la podreu recordar a The Gathering una banda que amb ella, i m'atreviria a dir gràcies a ella, va arribar a cotes de reconeixement que mai hagués somiat passant del metall més pesat a mig camí entre el doom i gothic a un eclecticisme elegant on les limitacions eren nul·les. Sempre van obtenir més atenció del públic heavy però en un món on es valorés més el talent i les propostes musicals que altres aspectes podrien haver tingut una base de seguidors molt més àmplia. Des del primer moment, Anneke, va mostrar força creativa encarregant-se de totes les lletres del grup i també algunes parts musicals. Quan ella va deixar el grup va començar el seu declivi.

Va voler explorar altres camins, totalment oberts. En solitari en un estil més pop-rock, progressiu i eclèctic amb Devin Townsed o el sempre sorprenent projecte Ayreon. La veritat que m'ha sorprès aquesta tornada a sons durs... i quina tornada!!. Vuur, en holandès foc, és la seva explosió i principal ocupació des del 2016 acompanyada de músics reputats però poc coneguts internacionalment. El resultat són 11 peces composades per ella mateixa, Joost van den Broek (també productor del disc), Mark Holcomb (Periphery), Esa Holopainen (Amorphis) i Daniel Cardoso (Anathema). La melangia dels The Gathering es barreja amb el virtuosisme de The Gentle Storm (un altra de les seves ocupacions en els darrers anys) amb un so més poderós i certs element folk. El treball està basat en grans ciutats del món que Anneke ha visitat en diferents gires al llarg dels anys i que l'han colpit d'alguna manera.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Epica - The Solace System

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 01-09-2017

Epica-The Solace SystemÉs curiós com la presència femenina en l'escena del rock dur i metall és encara vista com una excepcionalitat quan des de fa anys la presència de dones en les bandes, i no tant sols com a vocalista, s'ha fet més evident. Certament, no és el que hauria de ser i analitzar les causes que fan que les dones no s'acostin amb normalitat a la nostra escena, ja sigui com a participants actives o públic, seria llarg i amb un resultat incert. Com que encara ens trobem amb aquesta "anormalitat" molts cops la presència femenina és valorada per multitud de factors que poc tenen a veure amb la vessant artística, que hauria de ser la predominant, i bandes i segells ho exploten conscientment. Faltaria veure que en pensen les interessades que segurament es veuen immerses en l'espiral amb poca capacitat de maniobra.

En el seu moment va haver un boom, la indústria i les bandes conscients que era un punt de captació d'atenció (i encara ho és) van tenir a bé presentar-nos multitud de propostes en aquest sentit i no tantes han perdurat en el temps. Epica són una de les bandes que han sobreviscut amb coherència i que es creuen la seva proposta, és més, les dos cares visibles del grup, Simone Simmons i Mark Jansen, després de ser parella i deixar-ho han continuat amb el projecte, això ja vol dir molt, no seria el primer cop que un afer sentimental trenca una banda.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Masterplan - PumpKings

Discogràfica: AFM Records
Data sortida: 28-07-2017

Masterplan-PumpkingsEn l'allau de llançaments que patim actualment resulta inevitable que se t'escapi grapats de discos que segurament val la pena i que davant el panorama actual ni t'assabentes que han sortit o pel que sigui passen per les teves mans i no prestes atenció. Alhora bandes que has pogut seguir deixes de fer-ho fins que un dia i no saps ben bé la raó tornes a escoltar alguna cosa d'ells. Aquest podria ser el cas de Masterplan, banda que quan Roland Grapow va posar en marxa i amb Jorn Lande de vocalista va cridar l'atenció de bona part dels amants del power metal i el heavy més clàssic.

Amb el temps i els canvis que ha patit certament he de dir que els havia deixat de banda però no fa tant vaig topar-me amb aquest PumpKings i pensant que era el nou treball del grup me'l començo a escoltar. La veritat que des del primer tema tot m'era excessivament familiar però de manera inconscient no hi vaig donar fins que va venir la il·luminació, però si estic escoltant temes de Helloween!!! Feia segles que no havia escoltat aquests temes i efectivament ens trobem davant d'un treball que de nou no en té res. El senyor Grapow i companyia s'han dedicat a gravar bona part de les seves aportacions compositives a la banda de la carbassa amb la formació actual donant-li un toc més contundent i dur, per dir-ho d'alguna manera.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Mr.Big - Defying Gravity

Mr. Big-Defying gravitySi algun cop es pot utilitzar aquell qualificatiu de "superbanda", molts cops es fa de manera una mica gratuïta, amb Mr.Big sempre està ben emprat. Va haver un temps en que una banda com aquesta semblava no haver de veure de nou la llum després de discos memorables d'aquells que poden acostar al rock públic que normalment no s'hi acostaria i amb propostes de qualitat contrastada. Ara ja fa un bon grapat d'anys que compaginen les activitats en solitari, ja sabeu que són un cul inquiet Eric Martin, Paul Gilbert i Billy Sheehan sobretot, amb els discos i gires amb Mr.Big.

Tot i això, i sota el meu criteri, les seves darreres obres d'estudi no havien arribat al nivell que se'ls suposa. Temes poc inspirats i que només mostraven de nou que són uns mestres amb els respectius instruments. Aquest nou Defying Gravity té tots els elements dels que anaven mancats. Inspiració i bons temes s'uneixen a una gran interpretació i una gravació rodona. Podria ser que en tot plegat hagi tingut alguna cosa a veure el fet que s'hagin reunit de nou amb Kevin Elson (productor del seu debut del 1989, Lean into it de 1991 i un dels seus treballs més populars Bumb Ahead del 1993) en el que diuen ha estat una intensa gravació de tant sols sis dies a Los Angeles.

L'única pega a tot plegat és la recent diagnosi al bateria Pat Torpey de Parkinson que no li fa possible tocar en la major part de temes ni girar amb plenitud de condicions i ha estat Matt Starr qui ha assumit les parts.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Kissing Lucifer - The Decay of Archetypes

Kissing LuciferAmb el pas dels anys suposo que he perdut part d'aquella curiositat per nous sons, bandes, projectes i aventures diverses en el món de la música. No crec que sigui l'únic ja que estic convençut que un percentatge ben alt de seguidors de l'escena del rock dur i metall amb el temps acaben escoltant les mateixes bandes, generalment les de la seva joventut, m'atreviria a dir que fins i tot els mateixos discos i només si alguna d'aquestes bandes treu nou disc es dignen a escoltar un disc de recent aparició. Amb els anys tendim al conservadorisme i queda reflectit en multitud d'aspectes de la vida, també en la música.

Tot i el dit em passa completament el contrari amb Kissing Lucifer. Així com cada cop em costa més que m'entrin les noves propostes i sons de bandes contemporànies amb el projecte d'Oliver Amberg és totalment el contrari. No fa pas tant parlàvem de la seva anterior entrega Lucified que tant bon regust deixava i ell mateix en una entrevista que ens va concedir esmentava que la premissa principal era la llibertat creativa total. Potser és aquest concepte en sí el que resulta atractiu i, clar està, saber-ho plasmar d'aquesta manera.

Amberg ja fa temps que s'està mostrant com un treballador incansable i que no para de recopilar idees que acaben en els discos de Kissing Lucifer. He de confessar certa relació personal amb ell i només cal veure el seu perfil en algunes xarxes socials per comprovar que no para ni un segon. Provant nous sons, plugins, guitarres, gravant, mesclant, treballant en els detalls, melodies, pendent sempre de tot. I quan sembla que ja està enllestit al cap de poc ja veus que torna a l'atac. A més, és un dels tipus més humils i afables amb els que m'he topat en l'univers de l'escena a Europa... i la veritat només cal revisar el seu currículum per comprovar que té mèrits acreditats per tenir el seu raconet en la constel·lació musical metàl·lica.

Llegeix més

Accés