Discogràfica: GMR
Data sortida: 23-08-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Frantic Amber va començar el seu camí el 2008 com a projecte a Stockholm pel seu membre fundador i guitarrista Mary Siebecke amb la ideat de tocar metall amb noies. No va ser fins el 2010 que va aconseguir una formació prou estable amb Elizabeth Andrews a les veus decantant-se pel death melòdic tot i que fàcilment pots veure en la seva música tocs de thrash, black, progressive i heavy clàssic a més un gust macabre pels elements simfònics. Un primer EP va ser editat el 2010 i comencen a tocar en directe. Es presenten a la Metal Battle sueca i la guanyen aconseguint tocar a Wacken. El seu debut discogràfic es produeix el 2015 amb Burning Insight produïnt-se canvis en la formació amb l'entrada de la baixista Madeleine Gullberg i el bateria colombià Mac Dalmanner amb qui giren presentant el disc.

Ens trobem davant del seu segon disc, aquest Bellatrix, la traducció d'aquest terme llatí seria dona guerrera. Es tracta d'un disc conceptual sobre les dones lluitadores intentant explicar la seva història a través de la música i les lletres portant certament a l'extrem tot allò que havien mostrat en el seu debut.

Llegeix més

Discogràfica: Ear Music
Data sortida: 30-08-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Hi ha músics i cantants als que la seva carrera sempre restarà lligada i relacionada ja sigui a un disc, una banda, un tema... En el cas de Tarja Turunen tots ja sabem al nom al que hem de fer referència. Allà va créixer com a cantant, intèrpret i quasi persona m'atreviria a dir des d'aquella primigènia timidesa.

Vist amb la perspectiva dels anys els canvis ens han afavorit ja que ara tenim dos propostes que pels amants d'aquest tipus de sons ofereixen propostes amb arrel comuna però unes branques que busquen diferents rajos de sol. In the Raw és la proposta de Tarja per aquest 2019 i que hem volgut escoltar per veure què ofereix la vocalista ara mateix resident a l'estat Espanyol.

La primera peça, Dead Promises, sorprèn per la seva duresa i presència de les guitarres. Només la breu aparició de la diva i els ja quasi típics "Ah, Ah!" en mode operístic ens fan recordar què estem escoltant perquè el riff és molt dur en el marc d'un so ple de greus, molt d'acord amb les produccions actuals, que només es suavitza quan entra Tarja cantant on en algunes parts deixa lleugerament el seu to operístic per atrevir-se amb sons quasi guturals. Fins i tot la seva veu queda en un lleuger segon pla com no volen restar contundència al conjunt, més encara amb l'aparició de Björn Strid dels Soilwork com a convidat. A Goodbye Stranger, sense deixar un so força greu i amb gran presència de les sis cordes a través d'un riff dur, ja trobem molta més melodia en l'estrofa amb acords nets i la veu de Tarja en tons baixos. Ja en la primera part del tema trobem un nou convidat en la figura de Cristina Scabbia de Lacuna Coil que fins i tot participa en una tornada i donant-li molt més protagonisme del que cabria esperar d'un "convidat". En la part final s'agraeixen els detalls i dibuixos de guitarra enriquint el conjunt i quasi ni t'adones que no trobem solo com a tal.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 19-07-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 4/10

No es pot negar que els suecs Sabaton es mereixen un premi a la persistència. Després de 20 anys de carrera estant vivint un moment que segurament mai haurien somiat. En aquests temps que ja la feina és aconseguir una difusió suficient com per a què una banda pugui arribar a un públic potencial gran Sabaton ho han fet a base de girar i girar, persistir en la seva aposta i un cop en un segell "poderós" com Nuclear Blast les coses ja són més fàcils ja que tens una promo al nivell i mà per entrar en festivals i gires. De fet, en els darrers anys han encapçalat dos cops Wacken, el darrer aquest 2019 amb la supèrbia d'utilitzar els dos escenaris principals alhora en un show que no va demostrar res, són la Trans Siberian Orchestra o què?

No és cap secret que no és grup de la meva devoció, i només aquesta passió que sembla haver desfermat darrerament m'ha fet donar un altra oportunitat a un nou treball del grup després d'algun disc anterior que la veritat era de les coses més funestes que un ha escoltat. Carolus Rex ja va ser un èxit comercial i ben segur que aquest The Great War no es quedarà curt però... estem perdent el criteri? N'hi ha per tant? Han deixat de repetir-se? Aquestes són les preguntes que em venen al cap tot just abans de començar l'escolta. Som-hi.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 09-08-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Els alemanys Destruction sempre han estat un nom recurrent alhora de parlar del thrash metal alemany romanent en un segon pla però amb la poteta a punt per ensenyar sempre que ha estat possible. D'aquesta manera sempre han tingut cert prestigi i seguiment entre els seguidors del gènere però mai han arribat al següent nivell com uns Kreator.

En aquest 2019 el grup presenta canvis destacats ja que als veterans Schmier i Mike s'hi han unit sang nova en la figura del bateria canadenc Randy Black i la bèstia suïssa de la guitarra Damir Eskic. Van voler tenir el disc al carrer per el proper tour que faran amb Overkill i això els va posar certa pressió en l'enregistrament als Little Creek Studio on es va enregistrar de gener a març d'aquest 2019.

Queda clar que no volen equívocs i només el primer segon del tema-títol Born To Perish ja ens anticipa un tema contundent, ràpid, sense fissures i en la línia més reconeixible i esperable del grup. La veu d'Schmier et recordarà perfectament clàssics com Mad Butcher. Aquesta intro quasi militar amb els redobles de caixa i les guitarres acompanyant o diuen tot i la velocitat que segueix ho confirma, la doble melodia de guitarra central busca una mica de dinamisme en una peça que senzillament allarguen massa amb aquesta fórmula, acabant en quatre minuts hagués estat millor.

Llegeix més