- Escrit per Pere Gene
Buckcherry - Warpaint
Discogràfica: Century Media
Data sortida: 08-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 3/10
Buckcherry o el és el mateix, el líder i supervivent de la banda Josh Todd com a únic membre original, ens presenta el seu vuitè disc anomenat Warpaint. Dotze temes que tot i recordar vells clixés de la banda dona la sensació que novament han fet un pas en fals.
No queda absolutament res de l'adrenalina, energia, de temes enganxosos ni frescor on els Buckcherry ens van enamorar ens els seus primers treballs. Entenem que després de múltiples canvis de formació, la seva essència s'ha perdut. Aquí no trobarem cap tema com Next to you o Crazy Bitch per posar uns exemples, ja que dona la sensació que aquests èxits hagin estat creats per una altra banda, no pas la que ens ocupa.
El disc comença amb el tema que dóna títol al treball Warpaint. Si la pròpia cançó que anomena tot el àlbum de per si ja és carrinclona ens podem imaginar la resta. La veu esgarrada de Josh Todd és l’únic destacable d’un tema a mig temps sense punch, sense força. Right now amb aires frescos, allunyats de l'estil sleazy que els caracteritzava, sense ser res innovador és un tema amb prou bon resultat amb una estructura mecànica. Head like a Hole versió de NIN, no els queda gens malament, l’adapten al seu estil demostrant la seva bona capacitat per fer covers. Radio song, mai un títol pot resumir tant la idea, balada típica i tòpica sense idea, el ABC de les power ballad. The Vacuum tema a mig temps, molt hard rocker, amb interessants doblatges de guitarres, és una de les peces més destacables de la col·lecció. Bent... per fi! els ha costat, del poc salvable de l'àlbum, on trepitgen una mica l’accelerador per cridar-nos l’atenció amb aquest cert tuf als seus clàssics. Back down contè un principi molt pinxo i distintiu, que treien aquests moments el tema es perd sense saber cap on anar.
New Years Day tornen a l’actualitat amb la seva nova referència Unbreakable. Després de l’experiència del seu EP de versions Diary of a Creep on van homenatjar sense cap por a bandes tant diverses com No doubt, New order, Pantera o Linkin Park, han aconseguit agafar aquests nous elements per refrescar el seu estil i donar-se un nou impuls creatiu. Es noten amb confiança sense cap temor i poden anar del hard-rock i emocore fins al trip hop i realment no importa, la líder Ash Costello es treu de les entranyes qualsevol cançó que barreja ràbia, enuig, desesperació o sensualitat.
Per fi el nou treball dels reis del Symphonic Death Italià!!! Des del 2016 que no editaven nou material, el controvertit King, on ja vàrem poder notar alguns canvis que amb aquest Veleno (verí) és on noten realment, començant per la portada a càrrec de reconegut Travis Smith (Opeth, Overkill entre altres) i pel productor Jacob Hansen dels Hansen Estudios de Dinamarca.
Vagi per davant que no he estat mai un seguidor de la carrera dels Possessed. Tot i això cal no treure cap mèrit i reconèixer la seva aportació i influència a primers dels vuitanta quan des d'aquell Seven Churches van potenciar que posteriorment personatges com el gran Chuck Schuldiner reconeguessin que van ser una influència. El quasi llegendari Jeff Becerra continua al capdavant com a membre fundador i principal compositor en aquest 2019 on la formació es completa amb Daniel Gonzalez a la guitarra (Nailshitter, Gruesome), Claudeous Creamer també a les sis cordes (Dragonlord, Serpent, Girth), Robert Cardenas al baix (Coffin Texts, Masters of Metal, Agent Steel, Malice, Engrave), i Emilio Marquez (Brainstorm, Sadistic Intent, Engrave, Brujeria) a la bateria.
La banda sueca Grand Magus capitanejada per Janne "JB" Christoffersson, ens presenta el seu novè disc Wolf God en el que celebren 20 anys de carrera. El disc consta de 10 temes, molts dels quals han estat gravats en una sola presa tal com la mateixa banda ha assegurat segurament per reivindicar més autenticitat i classicisme en aquesta era de gravacons digitals, pro tools i retocs d'estudi a tort i dret.