- Escrit per Albert Perera
Obús - Con un par!!
Discogràfica: Peer Music
Data sortida: 13-12-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10
Què dir d'Obús... Cap seguidor del rock dur i metall de l'estat espanyol desconeix aquest nom. Després de 40 anys dels seus inicis com a banda segueixen endavant amb etapes de tota mena. Seria quasi un llibre sencer repassar la trajectòria o comentar qualsevol aspecte al que vulguem fer referència sobre el grup, el que sí crec queda clar és que, al contrari que alguns coetanis, han mantingut el nom amb major dignitat i encara es resisteixen a ser un producte del passat mantenint la capacitat i creativitat per generar nous temes que configurin un disc que els porti a primera plana de l'actualitat.
Per aquests dotze nous temes de Con un par!! han comptat amb Bori Alarcón a la producció (Ariel Rot, Pereza, Dani Martín, Jorge Drexler, Estopa, Pablo Alborán...) i gravat als estudis New Life. Val a dir que amb el seu retorn l'any 2000 ja van sorprendre amb aquell Desde el fondo del Abismo pel so aconseguit, contundent com mai, guitarres dobles i presents buscant ser durs a lo Pantera per entendre'ns, no cal velocitat per ser-ho. Des de llavors les seves gravacions han tingut aquest distintiu.
Els temes són directes, fàcils d'entrar (que no necessàriament ha de ser un factor negatiu), com ja demostra la inicial Sangre de Rock&Roll, un al·legat en favor de la música que practiquen amb una tornada que segur serà un dels reclams i èxits dels propers directes, aquest lololololo!!, agradarà al personal... i si es porta un mínim nivell etílic ja ni m'ho puc imaginar. Musicalment i líricament poca novetat del que podem esperar del grup. Tema festiu, gamberro i ideal amb unes birres de més. La Mosca vol aprofitar el missatge de la lletra, déu-n'hi-do amb els improperis que deixen anar, per ser un dels temes més pesats amb una cadència més accelerada i el palm-muttig ben present. Es despatxen a gust amb un tema que és aplicable a polítics, homes de negocis o al veí que no et cau bé. La gent se l'aprendrà ràpid ja ho veureu.
Deldrac són uns veterans nouvinguts que amb les ganes renovades i l'experiència acumulada es volen fer un lloc en l'escena. Sempre que sentiu parlar del grup apareix el nom de la figura més rellevant que hi trobem, Quimi Montañés, l'ex-Legion que atrau totes les mirades i que sempre acapara d'alguna manera el protagonisme. Tampoc és estrany, quan per aquí no hi havia la prolífica escena actual Legion van sobtar i apassionar tots aquells que ens agradava el thrash metal i vist amb la perspectiva del temps encara cal donar més valor a aquells temes i tot el que van fer. 
Tretze anys son molts, inclòs per a Tool, que s’han guanyat a pols ser una de les més grans bandes dels darrers vint anys a pesar dels seus hiatus compositius. Personalment no sóc un seguidor dels primers anys, i reconec sentir devoció pels seus dos anteriors treballs, Lateralus i 10,000 Days. Hi va haver un temps que local d’assaig on entressis hi podies trobar un baixista intentant reproduir la línia de Schism amb més o menys fortuna. Fora batalletes i anem per feina.
Frantic Amber va començar el seu camí el 2008 com a projecte a Stockholm pel seu membre fundador i guitarrista Mary Siebecke amb la ideat de tocar metall amb noies. No va ser fins el 2010 que va aconseguir una formació prou estable amb Elizabeth Andrews a les veus decantant-se pel death melòdic tot i que fàcilment pots veure en la seva música tocs de thrash, black, progressive i heavy clàssic a més un gust macabre pels elements simfònics. Un primer EP va ser editat el 2010 i comencen a tocar en directe. Es presenten a la Metal Battle sueca i la guanyen 
Hi ha músics i cantants als que la seva carrera sempre restarà lligada i relacionada ja sigui a un disc, una banda, un tema... En el cas de Tarja Turunen tots ja sabem al nom al que hem de fer referència. Allà va créixer com a cantant, intèrpret i quasi persona m'atreviria a dir des d'aquella primigènia timidesa.