Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 15-05-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Són ja 32 anys de carrera per una de les bandes més influents per quasi tot un gènere. Provinents des de Halifax, West Yorshire, des de 1988 són un nom a tenir en compte dins les vessants extremes del metall, especialment del death en els seus inicis i posteriorment del gothic. El més bo és que sense proposar-s'ho, senzillament al contrari que coetanis de la seva època, tret de les primeres referències a ells el cos els demanava no fer una música tant ràpida, al contrari més lent. I aquesta va ser la seva virtut, no fer cas.

Ja fa anys que, després d'aquella època jugant amb tota mena de sons que s'allunyaven del metall, han anat treien discos que poden ser considerats com dels millors de la seva carrera. Ja sigui si parlem de Faith Divides Us - Death Unites Us, Tragic Idol, The Plague Within o Medusa han seguit una línia de treballs coherents, de qualitat i que mirant de no repetir-se mantenen una coherència envejable.

Ens trobem ara doncs que en aquest setzè disc d'estudi que ens presenten, anomenat Obsidian, que després d'un treball com Medusa on els sons doom més durs dominaven ens pot assaltar el dubte sobre si seguiran per aquí o ens trobarem alguna sorpresa. I certament, hi ha sorpresa però que ningú s'alarmi. Anem a veure què ens ofereix.

Llegeix més

Discogràfica: AFM Records
Data sortida: 28-02-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5 /10

No podrien haver escollit més bon títol els suïssos Shakra pel seu nou treball, tenint en compte els temps que ens està tocant viure. Amb aquest Mad World, la banda celebra enguany els 25 anys sobre els escenaris, símptoma d’haver fet les coses ben fetes i de ser fidel a un projecte musical. Shakra ha tingut al llarg de la seva carrera certa repercussió a les ràdios alemanyes i suïsses, entrant diversos temes a les llistes d’èxits, però sempre li ha faltat un reconeixement més ampli a nivell internacional.

Aquest Mad World inclou 12 temes de hard rock amb molta energia, presentat per una portada realment molt simple, però que amaga unes cançons amb força pegada, amb una gran producció i que serviran per treure’ns les males vibracions que vivim diàriament.

El disc arrenca amb potència amb Fireline, que va ser el primer single que es va escollir d’aquest disc. Amb un riff inicial que pot recordar a Running Wild, ens ofereixen un tema clàssic, directe i dinàmic on podem veure gran part de les virtuts de la banda. Too much is Not Enough és una proposta amb un so un tant més dur i amb una aura certament fosca però amb una tornada efectiva i melòdica que farà les delícies dels amants del Hard Rock més comercial. Un dels millors temes del disc. A continuació ens trobem amb Roll of the Dice, una cançó que t’injecta molta energia i positivisme amb una excel·lent base rítmica i amb la distintiva veu nasal del cantant Mark Fox lluint-se de valent.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 10-04-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 10 /10

Molt ha plogut des que uns joveníssims Nightwish publicaven Oceanborn, disc amb que una servidora els va conèixer allà pel 1998. Nou discs d’estudi, estadis de gom a gom, la retirada definitiva de Jukka Nevalainen com a bateria, cantants que venen i marxen fins que finalment sembla que amb la versàtil i poderosa veu de Floor Jansen juntament amb els tocs celtes de Troy Donockey han trobat una comunió perfecta a l’estil cada vegada més bast i lliure d’etiquetes del grup.

Estant, doncs, d'estrena. Acaben de publicar el seu novè àlbum i tenint en compte que fa 5 anys que no treuen res nou l’expectació ha de ser màxima, almenys la meva!!, per una de les bandes cridada a ser un dels més valuosos relleus de l'escena. A continuació doncs us deixo amb les meves impressions.

Music és la primera cançó que obre el disc, amb una intro ben llarga que recorda a com acabava la última cançó del que fins ara era el darrer disc Endless Forms Most Beautiful, The Greatest Show on Earth, quelcom fet expressament potser? Tenint en compte com es diu el treball i que en sóc seguidora de fa temps, més o menys ja m’havia imaginat cap a on podrien tirar, darrerament sembla que a Tuomas li agrada molt fer discs conceptuals i precisament això és el que m’ha vingut al cap el primer cop que he escoltat aquest començament, la història de la música en sí mateixa, primer uns sons molt greus, quasi imperceptibles com si de les mateixes vibracions de l’univers es tractés, després els sons de la natura, seguides de tambors i ritmes tribals com una tempesta fent referència als primers instruments de les tribus prehistòriques i després uns cors gairebé angelicals representant la música sacra, fins que la guitarra de l’Emppu integrada completament en la orquestra dona el tret de sortida del que serà el cos de la cançó i entra Floor amb una melodia molt suau on es queda pràcticament sola acompanyada de les veus de Marco per sota. La cançó va guanyant força de manera progressiva fins que s’inclouen ja tots els instruments amb solo escuet d’Emppu inclòs. En definitiva una molt bona peça per començar i que et deixa amb ganes de més (i això que dura més de 7 minuts!)i on es poden anar desgranant tots els elements que defineixen Nightwish i que ens anirem trobant al llarg de tot del disc.

Llegeix més

Discogràfica: Frontiers Records
Data sortida: 06-03-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Feia molt temps que no escoltava res de nou dels Harem Scarem. Pels qui no coneixeu la banda dir-vos que es tracta d’una veterana formació canadenca que es mou entre el Hard Rock Melòdic i el AOR clàssic. Ho sigui que si ets amant del metal més extrem, potser millor deixa de llegir i aprofita el temps d’una altra manera. Si per contra vols descobrir una banda extraordinària i deixar-te seduir per un gran disc  ple de matisos interessants i molta qualitat musical continua sense por. Seguint amb la presentació de la banda dir que porten en actiu des de ni més ni menys que 1987, i aquest vindria a ser el seu 16è disc d’estudi. Tot i la longevitat de la banda, sempre han tingut una formació molt estable encapçalada per la inconfusible veu de Harry Hess i la magnífica guitarra de Pete Lesperance.

Després d’un kit kat en la seva carrera entre els anys 2009 i 2013, van reunir-se de nou i des d’aleshores es troben plenament en actiu oferint-nos material cada tres o quatre anys. Completen la banda el baixista Mike Vassos, el bateria Creighton Doane, i reforçant els coros molt importants en aquest estil de música, Darren Smith.

El primer tema que ens trobem és precisament el que dóna títol al disc Change the World. Un riff de guitarra amb un ritme encavalcat molt típic del A.O.R. ens porta un tema molt melòdic amb una èpica tornada reforçada amb uns excel·lents cors amb segones veus i un Hess cantant en plena forma. Aftershock, és un mig temps de caire una mica més dur, amb unes guitarres amb molt protagonisme i una tornada molt potent. Cal destacar l’excel·lent solo de guitarra de Lesperance, no sol en aquest tema, sinó en la majoria de temes del disc combinant parts més melòdiques amb d’altres de més de virtuosisme.

Llegeix més