Menu

Discos

  • Escrit per Oscar Camarasa

Dimmu Borgir - Eonian

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 04-05-2018

M’han encomanat una difícil tasca, que gratament he acceptat, i es tracta de fer una crítica al flamant nou disc de Dimmu Borgir, grup del que en sóc un gran fan i segueixo des del seus inicis, ja fa un bon grapat d’anys. El 1994 va llençar el seu primer disc, For All Tid, (demos apart) i després de 24 anys, acaben de presentar-nos el seu últim treball anomenat Eonian. He de dir que no només sóc seguidor de la seva música, també de les anècdotes i històries del grup, i més concretament d’en Shagrath, el seu líder multi-instrumentista.

Aprofundint una mica en la nova gravació, he de dir que m’és complicat plasmar els meus sentiments tenint en compte que els meus discs preferits són Enthrone Darkness Thriumphant i Spiritual Black Dimensions, tot i que també el Puritanical World Misanthropia considero que és dels millors. Suposo que per a molta gent també ho és el For All Tid, que penso que és molt bo, però simplement és la meva modesta opinió i el meu gust personal. Per aquest motiu valoraré Eonian el més subjectivament possible, però sempre posant-hi de la meva part i sobretot respectant les opinions i cometaris que hom vulgui fer.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

ANGELUS APATRIDA - Cabaret de la Guillotine

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 04-05-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Angelus Apatrida-Cabaret de la GuillotineSi parlem de thrash metal a l'estat espanyol cal fer esment a una banda que amb treball constant i demostrant treball rere treball la seva qualitat s'han guanyat el dret a ser considerats com tot un referent dins el gènere. Parlem dels Angelus Apatrida que després de Hidden Evolution i girar insistentment per Europa arribant fins i tot a sud-Amèrica i Austràlia durant dos anys s'han fet una reputació sòlida com a banda de directe amb bones composicions.

La seva aposta pel thrash de la Bay Area amb influències de les grans bandes del gènere alemanyes amb tocs de death metal i de la New Wave of British Heavy Metal han fet que disc a disc hagin aconseguit arribar a un ventall més ampli de sectors de l'escena.

El seu segell actual, i des de fa uns anys, Century Media té clar que són un dels noms a tenir en compte i després que passessin bona part del 2017 treballant en nous temes a finals del mateix any van entrar a gravar-los i ara es bolca en el llançament. En motiu de l'edició del disc vam tenir oportunitat de conversar llargament amb el vocalista i guitarrista Guillermo Izquierdo en una conversa que podeu recuperar encara en aquest enllaç.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Judas Priest - Firepower

Discogràfica: Sony/Columbia
Data sortida: 09-03-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Judas Priest - FirepowerUn dels tòtems en això del heavy metal que encara sobreviuen després de més de 40 anys treu nou disc, i això és motiu perquè com a mínim sigui tingut en compte. En aquestes alçades tots ja estareu al cas de l'edició d'aquest Firepower per part de Judas Priest, el divuitè de la seva carrera si tenim en compte només els d'estudi. El debat per bandes com els Priest és sempre el mateix en aquestes alçades, què són capaços d'oferir? I el cert és que les composicions poden ser més o menys brillants, com s'ha vingut demostrant en els darrers treballs però el seu impacte com a banda referent en cada edició és ben palès i continuen girant i fent bones xifres d'assistents. Però a això tornarem més endavant, ara el que toca és valorar el nou disc.

Aquest Firepower ens presenta catorze noves peces que han estat enregistrades a la seva Anglaterra natal amb Tom Allow i Andy Sneap a la producció. El mateix Sneap ha estat a les tasques d'enginyer de la gravació conjuntament amb Mike Exeter així com també en la mescla i masteritzat. No tant sols això sinó que tots sabreu que ara mateix està també tocant en directe amb el grup degut a la impossibilitat que Glenn Tipton ho faci degut a que el seu parkinson va avançant i dificulta que pugui fer-ho en condicions. Andy Sneap és tota una garantia de bona feina als controls, en aquest sentit l'encert és absolut i sobra dir que no trobo res a comentar sobre el tema. Tot sona on ha de sonar, tenint en compte com avui dia es treballen les gravacions i la manera en què es grava, us convido a revisar un article nostre sobre aquest tema.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Angra - Omni

Discogràfica: EAR MUSIC/TOP ARTIST
Data sortida: 16-02-2018

Angra-OmniLluny està Angra del rebombori que van provocar aquells llunyans dos primers discos que ràpidament els van posar en el mapa metàl·lic mundial en el marc favorable que bufava llavors per tot el power metal. Les coses han canviat i de quina manera. De la formació que tots podem recordar només queda Rafael Bittencourt i amb la marxa de Kiko Loureiro a Megadeth es va desfer una de les parelles més brillants de guitarristes d'Amèrica del sud. Si això li sumem els canvis de vocalista, una de les parts més visibles i presents de qualsevol banda, sembla que ens trobem davant un grup diferent. Edu Falaschi era un desconegut per molts i va encaixar en el grup i la veritat que tinc la impressió que Fabio Lione ha costat d'acceptar per bona part dels fans del grup. Això que ja fa un temps que és membre estable.

La qüestió és que presenten nou treball en aquest 2018, el novè de la seva trajectòria, que 26 anys després vol tornar a posar el grup en una bona posició. Ara Felipe Andreoli (baix), Fabio Lione (veus), Marcelo Barbosa (guitarra) i Bruno Valverde (bateria) acompanyen el fundador Rafael per aquest Omni. El treball s'ha enregistrat amb Jens Bogren a Suècia repetint l'experiència de l'anterior Secret Garden en el que com el mateix Bittencourt ha confessat en una recent entrevista a Simfonia Metàl·lica és una pota més del grup actualment.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Thundermother - Thundermother

Discogràfica: Despotz Records
Data sortida: 23-02-2018

ThundermotherLlàstima que l'actual situació de la indústria musical, i la mateixa societat on vivim amb absolutament tot tant atomitzat i sectoritzat, fa que destacar en aquest context sigui quasi un impossible per bé que facis les coses. Així doncs, centrant-nos en el món musical, propostes que anys enrere amb el suport necessari mostren maneres com per convertir-se en massives i crear noves grans figures de la música avui en el millor dels casos poden tocar en sales de 2000 persones i poder viure d'aquest art. Així estem.

Si ens centrem en el rock més clàssic el revival des de fa uns anys és evident. Moltes bandes han sorgit amb voluntat de recuperar l'essència i esperit del hard-rock més clàssic amb les arrels als 70. No són poques i de qualitat. Un exemple podrien ser les Thundermother.

Dos anys després d'aquell ja destacable Road Forever la banda sueca ens porta el seu tercer disc, un treball ple de canvis en tots sentits que haurien pogut ser traumàtics pel grup. A la primavera del passat 2017 el grup va patir quasi un daltabaix. Quatre dels membres de la formació van deixar el grup només mantenint-se Filippa Nässil que fidel a la seva visió del que havia de ser el grup va aconseguir reunir tres persones que han donat una espenta considerable a la formació. Així doncs, entren a la veu Guernica Mancini, a la bateria Emlee Johansson i al baix Sara Pettersson.

Llegeix més

Accés