- Escrit per Edu A.
Rage - Resurrection Day
Discogràfica: SPV GmbH / Steamhammer Records
Data sortida: 17-09-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 9,25 /10
Parlar de Rage és referir-nos inequívocament a la figura de Peter “Peavy” Wagner, un músic incansable que mereixeria ser tractat com una de les noves icones del metal contemporani a l’alçada d’altres mites com Tobias Sammet, Alexi Laiho o Kai Hansen.
Arguments no en falten, una carrera que començava el llunyà 1984 sota el nom d’Avenger, i que ja al 1986 es donava a conèixer com a Rage. Sempre al peu del canó, amb diferents etapes, canvis de sonoritat per adaptar-se als nous temps però mai sense perdre l’essència. Potser mai han acabat de fer el pas per considerar-se un grup de primera fila, però el que si s’han guanyat és el respecte i l’estimació de gran part del públic de l’escena per la seva constància i dedicació.
En aquest sentit han sembrat una prolífica carrera (aquest és ja el seu vint-i-cinquè disc) sense cap intenció de viure de rentes i traient nou material pràcticament cada any i mig, immersos en gires interminables, sense importar-los la capacitat dels recintes on havien de tocar i oferint sempre uns xous memorables.
Possiblement aquest frenètic ritme de treball ha estat un dels detonants pels constants canvis de formació que ha patit la banda berlinesa. Alhora però, el gran encert de Peavy ha estat rodejar-se sempre de grans músics al llarg de tots aquests anys, amb companys de viatge com Victor Smolski, Mike Terrana, Manni Schmidt, Jorg Michael o els germans Efthimiadis entre d’altres, i deixant-nos joies indispensables com Perfect Man, Trapped, The Missing Link, Black in Mind o Unity.
S’ha fet esperar el nou disc de Running Wild des de l’anterior Rapid Foray de 2016, s’anunciava pel 2019, i va acabar sortint l’avançament de 4 cançons en format EP, Crossing the blades, posposant el disc sencer al 2020, i segurament la pandèmia ha fet que fins un any després no s’hagi editat aquest Blood on blood.
Formats el 1999 a Estocolm per Erik Martensson (vocalista, multi-instrumentista, compositor i productor), Eclipse porten nou àlbums a les seves espatlles. Magnus Henriksson (guitarra), Philip Crusner (baix) i Magnus Ulfstedt (bateria) conformen la resta de la banda. Parlar d’un grup que acabes de descobrir quan porten una carrera tan extensa pot resultar fins i tot injust, perquè obviarem la seva trajectòria i ens centrarem en el seu darrer treball. Wired que és com s’anomena, és l’últim llarga durada dels suecs Eclipse.
Poc coneixia de la carrera en solitari de Dee Snider, pel que m’agafava aquest disc amb cert recel i curiositat. El més que conegut cantant, famós per haver estat el frontman de la mítica banda Twisted Sister, i haver tingut sonats enfrontaments de caire moral amb diferents organitzacions conservadores americanes a finals dels anys 80, porta ja una trajectòria en solitari prou destacada, essent aquest ja el seu cinquè disc i havent-ne passat tres des de l’edició del seu darrer treball For the Love of Metal publicat el 2018.
A UDO Dirkschneider no li ha d'explicar ningú com es fa heavy metal. Serà acusat de repetitiu, utilitzar la mateixa fórmula, no moure's d'un camí marcat però segueix fidel a la seva aposta i ja són més de vint-i-cinc discos de carrera en solitari que han fet que tingui un lloc en l'escena, a més del que tots ja coneixem amb Accept. Així doncs un nou treball d'UDO estrany seria que aportés grans sorpreses.