La pandèmia està fent molt mal al sector musical, especialment al de la música en directe, la principal font d'ingressos de músics i de bona part dels professionals dedicats a aquest sector cultural. I el pitjor és que té pinta que tardarà força a ser el que era. Des del punt de vista d'un músic què ha comportat això? Més temps de l’habitual a casa i si no pots tocar doncs fem nova música. Aquesta és la raó que l'edició discogràfica no s'ha aturat pas i si continua el bloqueig dels concerts potser es veurà incrementada com mai, ja que els creadors musicals aprofiten per treballar, segurament amb més temps de l'habitual, en noves cançons per editar a l'espera que millori el panorama.

Aquest és el cas del projecte que ens ocupa. Tot i tenir al cap un segon disc des de pràcticament l'edició del primer ara era inevitable treballar en aquest segon llançament, donar-li forma i llançar-lo per les raons esmentades. Parlem d'Auri, aquesta banda on trobem Tuomas Holopainen i Troy Donockley de Nighwish i la vocalista finesa Johanna Kurkela, parella del primer. Vagi per davant, si no coneixeu la seva proposta no espereu pas massa res a veure amb metall o rock dur. Més aviat folk, new age o música ambiental per estones on no vulgueu res estrident, al contrari, pau i recolliment que sempre hi ha alguna estona que pot fer falta.

Llegeix més

Fotos: Martin Häusler, Franz Schepers, Fabio Augusto

Ja no passa que un disc sigui desitjat i esperat. Que l'activitat d'una banda i els seus moviments estiguin sotmesos a l'interès d'un bon nombre de persones és quelcom que ha quedat majoritàriament al passat. Tot plegat és un reflex que la música com a pràctica cultural fa anys que està menystinguda i tractada com un producte de consum més d'on treure rendibilitat. Sigui com sigui des de que que Helloween es van reunir han aixecat expectació en tot el que han fet, i és que, com sempre, la nostàlgia ho pot tot, i més pel que fa a bandes considerades clàssiques. Aviam, no ens emocionem, tampoc és que aparegués a tots els noticiaris... senzillament dins la comunitat del heavy metal no crec que sigui exagerat dir que se n'estava pendent.

Llegeix més

Fotos: Liv Kristine

Poques veus han marcat tant una època i el naixement de subgèneres com la de Liv Kristine. Tots la podeu tindre present d'una banda que va marcar l'inici de tot una era en el metall gòtic amb Theatre of Tragedy amb discos que van crear escola i van posar els fonaments de com havia de ser l'estil. Aquells ambients creats a través de les guitarres contundents, veus guturals combinades amb les angelicals que ella donava contrast van influir en multitud de bandes posteriors.

La seva carrera musical ha tingut uns alts i baixos notables degut principalment a les relacions personals que s'han establert en les bandes en les ha estat. La història amb Theatre of Tragedy no va acabar de bona manera i quan va refer notablement la seva carrera amb Leave's Eyes, amb el que era el seu marit llavors Alex Krull, pràcticament de sobte es va trobar fora del grup i amb una separació matrimonial. Refeta de nou encara nous projectes musicals i personals, recentment s'ha casat de nou, i hem cregut que era bon moment per parlar amb ella.

De fet, per recuperar contacte ja que els nostres camins es van creuar fa temps en una gira amb Theatre of Tragedy quan al seu pas per Barcelona vam tenir oportunitat de conversar durant una entrevista amb ella i Raymond prenent alguna cosa en una cafeteria. Llavors va passar el que ella mateixa va relatar en anys posteriors en diversos mitjans com l'"orange juice episode"... però aquesta és un altra història.

Contactem una tarda de primavera amb Liv a través d'Skype i les primeres i efusives salutacions donen pas als records del citat episodi i algunes imatges que li fem avinents d'aquella època que ens evoquen a la nostàlgia i comentant la situació actual quan ens diu que tant ella com els del seu voltant estant bé respecte a la pandèmia i que les coses li van prou bé treballant de professora amb persones de necessitats especials tot i haver tingut algun episodi complicat de salut en els darrers temps. Sí que mostra la nostàlgia de no haver estat a Noruega en el darrer any i mig per poder veure la resta de la seva família. Ara mateix es troba vivint a Alemanya però amb ganes d'anar al seu país d'origen. Val a dir que es mostra molt agraïda als fans que des del 2016 han estat pacients per esperar notícies musicals seves, i així comencem.

L'àudio de l'entrevista el podreu trobar al final d'aquest text en una de les emissions del nostre programa radiofònic.

Llegeix més

Quan parlem de músics amb quaranta anys de trajectòria senzillament cal treure's el barret. Si a més parlem d'una de les veus més peculiars i quasi representatives d'un gènere com Udo Dirkschneider la cosa ja té un caire més que destacat. Si també afegim que la banda que lidera va tenir la oportunitat de fer un concert amb un parell de milers de persones enmig de la pandèmia en el fatídic any 2020 pel món de la música i l'entreteniment com a mínim cal veure què ha passat aquí.

I així és, UDO acaben d'editar un doble treball en directe enregistrat el setembre del 2020 al teatre Plovdiv a Bulgària, un indret especial en un esdeveniment especial que com a tal van voler que quedés immortalitzat en una gravació sonora i en vídeo. Fa un temps vam tenir oportunitat de parlar amb el petit gran home en motiu de la sortida del darrer disc en solitari com a UDO, que podeu recuperar aquí, ara l'interlocutor és un altre, Sven Dirkschneider, el seu fill i bateria del grup amb qui una tarda conversem sobre el disc en directe, el que l'ha envoltat i l'actual moment del grup.

Si voleu escoltar Sven Dirkschneider trobareu al final del text l'entrevista en àudio emesa al nostre programa de ràdio i també el vídeo de la conversa, això sí, aquest darrer en anglès tal qual es va produir.

Llegeix més