- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Guillermo, Angelus Apatrida: Cal criminalitzar i perseguir els feixistes
Si ara mateix hi ha alguna banda de l'estat espanyol que té certa rellevància en l'escena internacional del heavy metal aquesta és sens dubte Angelus Apatrida. Cada pas que han donat ha estat ferm i en una direcció que ha fet que el seu reconeixement i posició hagin anat en augment. El seu fitxatge per una gran com Century Media des del 2009 també els ha donat més presència als grans mitjans especialitzats arreu del món i han pogut girar amb garanties per multitud de països. Són 20 anys de carrera que de moment sembla que encara ens han de donar moltes alegries.
En aquest 2021 presenten nou disc, homònim, creat i gravat enmig de la pandèmia. Així doncs, reflexa d'una manera total els temps que ens ha tocat viure, la frustració, la ràbia i la impotència de les situacions que ens ha tocat viure. Si teniu ganes d'escoltar un disc de thrash metal rabiós i potent no us deixarà indiferents. En aquesta ocasió han treballat amb Zeuss (Rob Zombie, Overkill, Hatebreed, Municipal Waste, Shadows Fall) per mesclar i masteritzar un treball com feia temps que no oferien després d'un disc com l'anterior Cabaret de la Guillotine que potser a molts dels seus fans no va acabar de convèncer dels tots.
Els veterans segueixen donant guerra i volent demostrar que encara poden aportar bons moments al heavy metal. Si una d'aquestes bandes veteranes ho ha tingut clar des del seu retorn el 2010 han estat els Accept. Mai han volgut viure exclusivament de tot el bagatge acumulat durant els 80, és més, les seves composicions més contemporànies han tingut molt protagonisme en els seus directes i ja són més de deu anys editant discos de forma regular i girant amb Mark Tornillo a les veus.
No és cap secret que aquesta web va néixer a conseqüència d'un programa de ràdio. Molts cops apareixen continguts diferents en cada mitjà però les que més són propostes que es complementen o senzillament les compartim. Aquest és el cas que ens ocupa. Aquesta temporada estem portant a terme la vint-i-dosena temporada del nostre programa de ràdio. Hi hem iniciat un bon grapat de noves seccions amb interessants col·laboradors al capdavant. Una d'elles és la que hem anomenat "Paraula d'en Ricard" on cada setmana amb Ricard Altadill (conegut personatge de l'escena a casa nostra) comentem l'actualitat, parlem de música, donem notícies i alguna exclusiva. En el marc de la secció vam estar comentant tot el que estava passant amb una de les figures, almenys fins ara, més estimades del rock dur a l'estat espanyol com és José Luis Campuzano "Sherpa". Les seves declaracions i intercanvi de d'idees contraposades i retrets amb altres personalitats del rock estatal com per exemple Oscar Sancho de Lujuria.
En les darreres setmanes si algun tema ha destacat sobre qualsevol altre dins de l'actualitat de l'escena del rock dur i metall a l'estat és que un personatge tingut en alta estima per quasi tot el públic seguidor d'aquest estil musical com és José Luis Campuzano "Sherpa" ha manifestat opinions com a mínim controvertides per ser molt suaus.
Tota la situació actual no ha tret pas les ganes a les bandes i als músics de continuar cultivant el seu art. Al contrari sembla que tots estiguin tancats fent nova música però encara no és ara quan veurem el gruix de tot aquest material editat. Els plans de llançament dels segells són a llarg termini i encara avui estem veient com s'edita material gravat tot just abans o iniciant la pandèmia.