Si algun personatge es pot considerar com un dels referents de l'escena del rock dur estatal dels 80 aquest és Sherpa. Amb Barón Rojo encara ara són considerats com una de les millors i més exitoses bandes que mai ha tingut l'estat. El seu llegat encara avui és recordat i estimat. No cal que en digui més, de ben segur que tots coneixeu què vull dir i el significat d'aquest nom.

Tampoc no escapa ningú que històricament la formació va estar dividida entre per una part els germans De Castro i de l'altra Sherpa i Hermes Calabria. Fa uns anys vam viure una reunió poc lluïda on van acabar de nou amb males maneres. Si més tots aquells que vam poder veure'ls als 80 ens vam treure l'espina encara que fos evident que no hi havia cap química entre ells. Un cop els germans han decidit deixar d'arrossegar el nom pel fang i s'ha anunciat gira final amb un darrer concert a Madrid el 2020 es produeix simultàniament l'anunci que Sherpa i Hermes formen una nova banda anomenada Los Barones. Sembla el destí coincidir dos notícies com aquestes.

Aquesta nova formació ja ha donat a conèixer un nou tema, Vive Hoy, i sembla que tindrem més material fresc properament a més d'una gira de presentació del grup que passa, de moment, per dos festivals com són el Rock Fest Barcelona i el Leyendas del Rock a Villena (Alacant). És per això i en el marc de les entrevistes que hem vingut realitzant en motiu d'aquestes cites que hem volgut contactar amb Sherpa en una interessant conversa on rebel·la els propers plans, parlem de música i explica els darrers contactes que ha tingut amb els De Castro un cop ha rebut una trucada per participar en el concert final del 2020 de Barón Rojo. Sherpa no pot ser més contundent en la seva resposta, sincer i sense embuts. Us convidem a escoltar les seves paraules tal i com ens agrada a Simfonia Metàl·lica, escoltant la veu dels protagonistes i sense filtres. Poques vegades tenim oportunitat de parlar amb músics que diguin les coses com les pensen i sense complexes.

Arriba juny i com cada any en els darrers catorze es prepara una nova edició del Kalikenyo Rock. Cert és que segurament no és l'estil i l'escena que té més protagonisme en el nostre espai però la relació entre el metall i el punk no escapa a ningú que és ben propera. Són molts els motius per parlar del festival, des del evidentment musical, fins al que representa per una petita població com Juneda o les comarques de Lleida tant faltades d'una cita com aquesta de prou importància com perquè tingui ja cert renom guanyat a pols i sigui considerada i tinguda en compte en el calendari de festivals no tant sols de Catalunya si no també de l'Estat.

Segons per qui, és clar, ja sabem que tot el que faci referència a música dura no existeix ni apareix en multitud de llocs, des de mitjans de comunicació (inclosos els de Lleida) a la difusió com a esdeveniment musical que podria rebre des de les institucions. Res d'això, el de sempre, només interessa segons quina cultura...

Per la nostra part no quedarà. Un any més, ja és una tradició, hem volgut que el mateix màxim responsable de tot plegat, Albert Civit, ens fes cinc cèntims de com es prepara aquesta nova edició, però no tant sols això... També parlem de l'edició del 2018 amb tots els canvis que va haver i el que va comportar pel festival, les discrepàncies amb l'ajuntament de la localitat i la seva entrada en la política local.

Tot això en una versió més despullada que la emesa en el nostre espai radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Què podem dir dels Avalanch en aquestes alçades de la pel·lícula!! A qualsevol seguidor de l'escena del metall estatal no li és indiferent el nom, ja sigui com a seguidor del grup o per criticar-lo i actuar com el més pur "hater", de tot hi ha hagut amb la banda d'Alberto Rionda. Ha tingut etapes on semblava una sèrie televisiva on les desavinences entre els membres entretenien i alimentaven els comentaris més desafortunats. Això sí, si una cosa té Rionda és la perseverança en les seves conviccions i visió del que ha de ser el grup adaptant-se a les circumstàncies.

No som nous seguint al grup, des d'aquella primera actuació en directe del grup que es va produir a Saragossa un 7 de febrer de primers dels 90 fins l'actualitat li hem anat seguint els passos ja sigui amb ressenyes dels seus concerts com per exemple i per citar-ne tant sols un a Lleida el 2008 o el més recent a terres catalanes el setembre de 2018 com innumerables entrevistes com la del mateix setembre de 2018.

El grup va iniciar una nova etapa al tornar a gravar El Angel Caído amb una formació renovada amb grans noms de l'escena incloent figures internacionals com Mike Terrana, Jorge Salán o Magnus Rossen sent substituït aquest per Dirk Schlächter darrerament. Les ganes de Rionda i els seus ànims són renovades i més fortes que mai sabedor que la formació musicalment dona pel que vulgui, un altra cosa és la resposta que pugui obtenir sobretot a l'estat. Fora on no hi ha tants prejudicis segurament el rebran amb mentalitat més oberta si els surt bé l'aposta internacional de gravar en anglès El Secreto, aquest treball que presenten i el principal motiu que ens posem en contacte un cop més amb Alberto Rionda.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem, a més en aquesta ocasió d'una versió estesa de l'entrevista. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Xeria és una banda de metall melòdic fundada l'estiu de 2017, en el període de poc més d'un any componen onze temes amb la idea d'editar-los el més aviat possible de manera professional. Així doncs, destacar la voluntat d'anar seriosament des d'un primer moment del grup. La banda està formada per Marina Sweet a les veus i com a autora de les lletres; Félix Gacho al baix; César Manjarrés a la bateria; Carlos Z a la guitarra i Víctor Herrera als teclats.

Es tracta de temes i un estil molt melòdic, molta melodia fàcilment recordable amb tornades que s'enganxen fàcilment gravat als estudis asturians Dynamita amb la producció de Dani G. A més, cal destacar les col·laboracions que han tingut ja que Lady Ani dels Last Days of Eden ha participat en la gravació així com Isra Ramos i Alberto Rionda dels Avalanch. El grup ha gravat també un clip pel tema Tienes Miedo que ja es pot veure per les xarxes i ara estant presentant el treball en directe. Ens posem en contacte amb la mateixa Marina Sweet per parlar de tot plegat.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.