Menu

Entrevistes

George, The Wizards: En directe hem de ser una piconadora

The WizardsSi grates una mica en l'escena sempre trobes diamants i propostes interessants. Fa temps que ens havia arribat el nom d'aquesta formació de Bilbao que practiquen una barreja de proto-heavy més primitiu dels 70 amb influències de doom, psicodèlia sense deixar de banda el heavy metal més clàssic. Eclecticisme total amb influències que van des dels clàssics que tots podem tenir al cap fins a bandes com Danzig a qui reivindiquen fins i tot versionant i editant material del grup.

Aprofitant que estan de gira i passen per Catalunya amb dates a Barcelona i Lleida aquest mes de maig no vam voler perdre l'oportunitat de parlar amb un dels seus guitarres, Jorge, que ens comenta l'actualitat del grup, sobre les gires, noves gravacions, influències i els propers concerts. En aquest sentit la cosa promet ja que tothom qui els ha vist en concert en diu meravelles. Que no deceben en cap sentit vaja, és moment de comprovar-ho ara que per fi els directes tornen a funcionar i les programacions estant plenes de propostes.

L'entrevista es va fer en el marc del nostre espai radiofònic i us oferim la totalitat del programa amb multitud d'altres continguts com una tertúlia amb Ricard Altadill, Sara Moreno i Pau Navarra responsables de les agències Metal Bus, Background Noise i Blood Fire Death per parlar del paper de la promoció i el management de bandes en la indústria musical actual. També l'enregistrament en vídeo de la conversa si així ho preferiu al nostre canal de Youtube on trobareu multitud d'entrevistes amb bandes tant del panorama català, estatal o internacional.

 

Kee Marcello: Odio la manera com John Norum fa el solo de Superstitios

Out of this WorldLa figura de Kee Marcello sempre anirà lligada d'alguna manera a un nom com Europe. El guitarrista va ser present en un dels discos més coneguts del grup com Out of this World, venent uns 3 milions de còpies. Però fora d'aquella època el suec s'ha forjat una sòlida carrera al llarg dels anys. Ara ens ofereix una proposta en forma de banda amb la que ha unit esforços amb el vocalista de Fair Warning Tommy Heart. Un disc homònim mesclat per Ron Nevison (Kiss, Ozzy Osbourne) que va definir el que van ser els clàssics dels Europe a finals dels 80.

Per si fos poc la col·laboració d'aquests dos personatges Don Airey (Deep Purple) ha contribuït amb els seus teclats en quatre temes mentre que la secció rítmica s'ha complementat amb Darby Todd (Gary Moore, The Darkness) i Ken Sandin (Alien). Ens ofereixen aquest debut ple de rock melòdic en un estil que potser no està passant la millor era però que Marcello reivindica.

Al final del text podreu veure la conversa que hem penjat al nostre canal de Youtube al que us animen a subscriure-us i revisar per molts més continguts.

Llegeix més

Sonia Anubis, Cobra Spell: El que fa a l'escenari Steel Panther ho trobo ridícul

Cobra SpellLluny queda encara el dia que la presència d'una dona en una banda de rock dur i metall no sigui destacat d'alguna manera a banda dels seus mèrits com a músic o intèrpret. Evidentment molt han millorant les coses des dels 80 on l'escena era plenament masculinitzada i on els referents femenins eren absolutament dirigits a explotar la seva sexualitat per damunt de cap altra cosa. Sigui com sigui avui dia ja no resulta estrany veure en qualsevol posició en una banda una dona.

Aquest és el cas que ens ocupa per una nova banda on no es tracta només d'un cas si no d'una quota masculina i femenina pràcticament a parts iguals. Estem parlant de Cobra Spell, banda formada per la guitarrista holandesa Sonia Anubis que amb vint-i-pocs anys ja ha passat per bandes com Sepiroth, Burning Witches, Crypta i ara decidint-se per la seva pròpia formació. Per si fos poc la varietat estilística és d'allò més present, des del death metal al hard-rock passant pel heavy tradicional i tocant tant baix com fonamentalment guitarra.

Llegeix més

Tomi, Amorphis: Intentem ser el més oberts de ment possible

Amorphis - HaloSi voleu veure i escoltar en versió original trobareu l'entrevista al nostre canal de Youtube al final de la versió en text que aquí oferim.

El terme evolució sovint s'ha aplicat al món de la música i en concret a la carrera d'un grup musical entès com el canvi que va experimentant durant la seva trajectòria. A nivell musical fa que busquin noves maneres de fer, noves sonoritats i estils per enriquir o fins i tot canviar substancialment la teva primera proposta artística. Crec que aquest podria ser el cas dels finesos Amorphis.

Un cop més des del petit país nòrdic ens arriba una proposta que cal tenir en compte en la nostra escena i no pas per nova ja que el grup acredita en aquestes alçades més de 30 anys de carrera. Aquest febrer de 2022 el grup ha editat el seu catorzè disc d'estudi, un treball especial ja que culmina la trilogia iniciada amb Under the Red Cloud el 2015 seguit de Queen of Time el 2018 tancant el cercle amb aquest Halo. Tres treballs molt homogenis i que han sabut mantenir un nivell altíssim de progressió, bones composicions, originalitat i el toc quasi místic que el grup ha sabut donar a la seva música.

La sorpresa va ser nostra després d'algun intent fallit rebent un dissabte al matí l'oferiment de poder parlar amb el cantant Tomi Joutsen l'endemà mateix. Sorpresa per la immediatesa i pel fet que es concedís entrevistes un diumenge, fet poc habitual. No ho vam dubtar, sense ni tant sols haver pogut escoltar el disc encara vam tancar-la ràpidament.

Llegeix més

Lazy Lane, Jolly Joker: No ens truquen de cap festival gran estatal

Jolly LokerSi alguna cosa no es pot queixar l'escena estatal i, m'atreviria a dir que la de casa nostra si considerem el lligams de Catalunya amb el País Valencià i les Illes Balears, és de bandes amb bon material i propostes per oferir. En tenim una bona mostra sovint al nostre espai radiofònic amb les novetats que anem oferint i també les entrevistes que tenim oportunitat de fer.

El ventall d'estils que ofereixen aquestes bandes és més que ampli per satisfer qualsevol seguidor sigui quina sigui la seva preferència. Tot i no ser uns nouvinguts una d'aquestes bandes que han estat constants en la seva proposta i tenacitat, són els valencians Jolly Joker.

Per posar-nos en antecedents si no els coneixeu tenen els seus inicis el 2009 quan Lazy Lane decideix començar amb una nova banda de hard-rock basada en els sons de les grans bandes americanes dels vuitanta i del nord d'Europa. Glam hard rock de l'estil de bandes com KISS, New York Dolls, Motley Crüe, Skid Row, Backyard Babies, Hardcore Superstar i un sense fi de bandes clàssiques.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?