El thrash metal segueix més vigent que mai a casa nostra. Bona mostra en són els Redimoni. La banda barcelonina porten en actiu des de 2000 i ara tornen després d'una llarga absència. La raó? Més que comprensible i habitual. Un grup on els seus membres per pagar les factures tenen altres ocupacions té els seus moviments més espaiats en el temps i mesurats. Si afegim canvis de formació amb tot el que comporta el resultat és que des de 2014 que no ens oferien material enllaunat al publicar un split amb els també catalans Graveyard.

El grup segueix reivindicant el thrash més clàssic però amb uns tocs que ens ofereixen acostaments al death i fins i tot al black. Tot plegat ens ho explica el guitarra del grup Carles Tierno a més dels futurs plans de la banda que passen per més gravacions relacionades amb aquest, podem dir, primer episodi.

Llegeix més

Una nova mostra del talent de casa nostra. Vrademargk no són uns nouvinguts, els de Terrassa fa un grapat d'anys que ens ofereixen el seu death metal havent tingut oportunitat de compartir escenari amb bandes com Dark Tranquillity, Insomnium, Gorgoroth, Vader, Malevolent Creation, Prostitute Desfigurement, Gorod...

En aquesta ocasió, però, les coses han canviat substancialment. La formació del grup ha sofert importants variacions en els darrers anys i han passat per un període de trasbals que ha portat un silenci que s'ha extés en el temps i que ha comportat que hagin replantejat molt dels seus passos així com encarar un futur proper que volen encara tingui el grup.

Llegeix més

Des d'aquestes pàgines no hem parat de dir des de fa un temps que la salut del metall a casa nostra és bona a nivell de bandes cantin en la llengua que cantin. En podem trobar de tots els estils i amb una qualitat notable. Fins i tot en llengua catalana, cosa molt més complicada, podeu trobar entrevistes i ressenyes a la nostra pàgina al respecte, però si una cosa està clara és que no hi ha una sola persona en aquest petit país amb certa edat i que li agrada el rock dur i heavy que no tingui com a referent o com a mínim un gran record d'una banda. Els primers, els que van marcar una època en molts sentits i van tenir la sort d'estar en el moment i lloc adient, Sangtraït.

El seu nom plana sempre quan parlem de rock dur a casa nostra fet en català. Malauradament alguns dels seus membres ja estant entre nosaltres com el gran Martín Rodríguez que sempre va mantenir-se actiu en diferents projectes i que va estar obert a la reunió del grup com ens va explicar en una xerrada que vam mantenir amb ell un any abans del seu traspàs. La resta de membres en gran part continuen vinculats amb la música com en Josep Mª Corominas amb el mateix Martín a Barbablanca i altres projectes, Quim Mandado amb LGP o la nostra protagonista, Lupe Villar, que tot i que més espaiat ha anat fent coses.

Recordem, el 2008 va treure un disc anomenat Kcorderock on trobàvem tretze peces de bandes ben conegudes i clàssiques passades pel seu sedàs i traduïdes al català. Ara mateix, i fa poques dates, va aparèixer un vídeo on tornava a l'atac amb una versió dels Scorpions i sembla que en un futur proper hi ha més projectes en ment. Sempre envoltada del mateix entorn de col·laboradors i persones de confiança des de fa uns anys.

És per tot plegat que ens hem volgut posar en contacte amb Lupe Villar per parlar de present, passat (evidentment Sangtraït) i futur en una agradable conversa de la que n'hem fet una edició especial del nostre espai radiofònic que aquí oferim.

A més del nostre reproductor en aquest mateix article us oferim altres possibilitats d'escolta perquè es pugui escollir el que us sigui més còmode, Ivoox i Spotify fent click als enllaços.