Quan el Pare Qvàntic surt del seminari a principis de 1996, les seves inquietuds cap a la humanitat es feien cada vegada més presents a la seva vida, per això decideix escriure una obra, una obra destinada a obrir els ulls als que decideixin acostar-se al coneixement de la seva pròpia ment. Tot seguit, a la primavera de 1997, amb l'ajut del seu amic Fra Custodi de les Ànimes del Purgatori, va fundar la parròquia anomenada Seven Streaks, buscant una forma de dibuixar ratlles entre neurones i escampar la nova doctrina mitjançant el "The Meaning of. ...".

Així ens introdueixen els Cultum Mortis en el seu particular món. Ells són els protagonistes de la darrera entrevista que oferim en motiu de la celebració del MetalCatFest 2. Segurament la proposta més extrema d'aquesta edició i demostrant, conjuntament amb les altres bandes participants, que a comarques també hi ha molt a dir en tot això del metall, en aquesta ocasió des de Bellcaire d'Empordà. A més, es dona la banda té motius per estar radiant amb l'edició d'un nou treball com és Ostium, tot just editat en aquestes dates. Així doncs, el Metal Cat és un marc idoni per presentar els nous temes, rodar-los i veure la reacció del personal davant de la nova proposta que ofereixen. Per parlar de tot plegat contactem amb en David Sallarés, l'ànima de la banda que ens ofereix el seu particular punt de vista sobre l'escena i com es mou tot al voltant de la música que ens agrada a casa nostra en una conversa que no cal perdre's.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Tercera de les entrevistes que mantenim en motiu de la segona edició del MetalcatFest, ja sabeu, aquesta iniciativa que intenta donar visibilitat i recolzar les bandes de metall de casa nostra que escullen el català com a llengua per la seva música.

Si un aspecte caracteritza les bandes d'aquest segon intent és el fet d'apostar per bandes de comarques. De les entranyes del Montseny neix Assot, deixebles del death'n'roll suec. La temàtica de les cançons gira a l'entorn del Montseny i de les seves llegendes: serps, bruixes, monstres i tota la resta de personatges i històries que formen part de la tradició oral de la zona. A l'estiu del 2011 Assot entra a l'estudi per gravar el que serà el primer disc Bullen les calderes i l'hivern de 2014 el que ha estat el segon disc Territori hostil als Ultramarinos Studios de la mà de Santi Garcia.

Des d'aquell Territori Hostil la banda ha passat per dificultats que han fet que no haguem tingut cap més referència i, de fet, és un dels aspectes que comentem en aquesta conversa que us oferim. Sembla que l'estabilitat torna en aquestes dates a la formació i una bona mostra és la seva participació al MetalcatFest.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Segona de les entrevistes que volem mantenir amb totes les bandes participants en la segona edició del MetalCatFest. En aquesta ocasió amb Golíat, un trio ple de poder que i ja amb una trajectòria que cal destacar amb diferents referències editades.

Comencen el 2009 en format duo guitarra/bateria, i d’aquesta unió en va sortir un primer àlbum cru i directe amb el títol homònim “Golíat”. El 2012, amb més experiència en directes i noves idees, publiquen “Split” amb una banda amiga, un vinil amb un EP de cada grup per cara. Després d’una aturada d’un parell d’anys, afegeixen el so del baix a la seva música, sumant un altre cervell i una nova visió al projecte. Amb aquest format, treuen a finals del 2016 l’àlbum “II”, amb una deriva diferent als anteriors i amb més experimentació. El 2019 presenten un nou EP, “Quimeres”, on condensen en quin punt musical es trobem com a grup i com a músics.

Se’ls solen adjudicar les etiquetes de post-rock, metall, indie, stoner, rock alternatiu i d’altres per l’estil. Sigui com sigui sembla que el grup no es posa límits alhora d'experimentar en estudi i directe i donar via lliure a qualsevol inquietud musical que vulguin explorar.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Comencem amb aquest una sèrie d'entrevistes amb les bandes participants al MetalcatFest II aquesta iniciativa a la que no podem fer res més que donar tot el suport, i del que som mitjà col·laborador, a una iniciativa que dona tot el protagonisme a les bandes de casa nostra que canten en llengua catalana. Segurament les que ho tenen una mica més difícil i per part de l'audiència fer veure que una és una llengua, que tot i minoritzada, no deixa de ser vàlida per un estil com el metall en totes les seves vessants i estils.

D'altra banda tot pren més sentit per Simfonia Metàl·lica quan som si no l'únic un dels pocs mitjans especialitzats en aquesta escena musical que opta per fer tota la seva difusió en llengua catalana intentant d'aquesta manera normalitzar el seu ús en aquest àmbit com en el seu moment va passar amb el futbol per exemple i ara està vist com el més normal del món i les transmissions són tant o més seguides que qualsevol altra.

Inauguren aquest seguit de converses amb les bandes participants els Noctämbuls, una banda que va néixer com un tribut als enyorats Sangtraït i que poc a poc s'han guanyat un nom com a banda sòlida de temes propis. Es dona en aquest cas una feliç casualitat i és que el grup ja té enregistrat un nou treball anomenat Torres d'Ivori que veu la llum abans que acabi aquest 2019 i el marc del MetalcatFest II és un marc ideal per començar a rodar els nous temes. Parlem en aquesta conversa sobre tot plegat amb en Rubén.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.