De la ment d'Anna Vidal i Joan Gau (ambdós a càrrec de guitarra i veus) va sorgir la voluntat de començar a crear temes per donar forma a un nou projecte musical. De fet, ja es coneixien de pertànyer a altres formacions musicals de l'escena i la moguda barcelonina. Un cop van poder completar la formació ràpidament va sorgir la idea de gravar. És així que ens presenten aquest primer treball relativament ràpid des de la formació del grup.

Ens presenten doncs As Fear Falls In, un disc de música extrema, pesada però molt eclèctic ja que es tracta d'un ventall d'influències molt ampli que pot anar des de la simplicitat i anar per feina del punk, a la velocitat del death, tot plegat barrejat amb stoner però també certs tocs de doom. Això és Abisme, un compendi de música extrema que es vol obrir pas en la nostra escena, ja tant rica, per mirar de fer-se un lloc. La banda mateix s'ha encarregat de tot el procés de gravació i producció.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Deldrac en els darrers 6-8 mesos han experimentat un creixement notable. De ser una banda força desconeguda la seva aparició al Rock Fest Barcelona 2019 els va fer aparèixer en l'escena. Com no podia ser d'un altra manera han sabut utilitzar el fet de tenir en les seves files un membre de tota una llegenda com a banda del thrash a casa nostra com Quimi Montañés i els Legion.

S'acostuma a destacar la figura del citat guitarrista per parlar de la formació però cal no deixar de banda la resta de membres, David Saavedra al baix, conegut per bandes com Doomsday y actualment també a Lux Divina, el bateria de Redshark Mark Striker i el nostre interlocutor, el vocalista Eric Moya. Val a dir que ja tenien un primer disc editat, One Day More, One Day Less, tot i que sembla que aquest segon serà el que els posicionarà i donarà conèixer després, a més, de signar amb la discogràfica The Fish Factory per editar el treball que ens ocupa.

En aquest segon treball ens presenten set temes on combinen agressivitat i melodia en una producció que ha anat a càrrec del mateix Quimi Montañés i masteritzat per Dan Swanö. Podeu llegir les nostres impressions sobre el treball en la nostra ressenya. Ara ja es troben en presentacions en directe i tot just una setmana abans de la de Barcelona aprofitem per parlar amb l'Eric tant sobre el disc, l'ombra dels Legion, els directes i l'actual moment del grup.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Ponent també pot ser un indret des d'on emergeixin les tenebres amb tota la força possible. Fa un temps ja va quedar més que palès amb el primer treball de Niu de Corbs, metall extrem en forma de black metal i que va demostrar de manera fidedigna que des de i dins la boira es mouen coses. En el seu moment vam donar compte del llançament parlant amb el seu principal i únic impulsor, Dani, il·lustre de l'escena lleidatana que amb aquest projecte emergia d'uns moments difícils personals. Dani ha militat en formacions com Ether o Siroll per citar dues de les que podes ser més reconegudes. Fa uns anys va posar tot el seu esforç en tirar endavant aquest projecte que des de les primeres idees inicials encarades bàsicament a un fer-s'ho tot un mateix va anar mutant i ampliant horitzons fins al punt final on ha quedat enriquit i de quina manera. Ens ho explicava en una entrevista.

El que semblava impossible, si escolteu a través de l'enllaç l'entrevista entendreu la raó d'aquesta afirmació, però el grup s'ha embarcat en presentacions en directe. Una primera va tenir lloc a la ciutat de Saragossa degut a una insistent oferta. Una cosa ha portat a l'altra i ara el projecte té més dates previstes a Lleida i de nou a Saragossa, obrint la possibilitat de seguir tocant si hi ha ofertes. Per si fos poc el que era una edició en un únic i exclusiu format com és el vinil ara se li ha afegit el cd, amb un cuidat disseny marca de la casa. A més, sembla que un segon disc podria veure la llum en un període de temps imprecís però sembla més que probable que l'experiència tingui continuïtat.

No volem perdre l'ocasió de parlar de nou amb Dani, i com no pot ser d'un altra manera, en el marc del que s'està convertint en un petit temple de la cervesa i els vinils a la ciutat de Lleida, Grans Records, on sempre el trobaràs disposat a parlar. Parlem tot just una setmana abans de la data de presentació lleidatana per veure com s'encaren aquestes dates en directe i el futur del projecte.

Barbarian Swords són ben coneguts en l'escena més extrema. Des del 2012 amb aquella primera demo anomenada Crusaders of The Apocalypse han estat donant guerra amb les seves edicions discogràfiques cada dos anys fins aquest passat 2019 quan han trencat aquesta dinàmica, després de l'edició el 2018 del directe The Final Hour, amb el treball que ens ocupa Totemic Anal Turbofucker.

La proposta que ens fan amb aquest treball s'allunya del que ens tenien acostumat darrerament ja que han extremat, si això és possible, la seva música fins als límits d'estils com el black, death, war i tocs punk. Si algú esperava doom que s'oblidi. Com resa la mateixa fulla promocional que faciliten no cal esperar ni una sola concessió, odi gratuït, hedonisme pur i dur, nihilisme i misantropia arribant a cotes sàdiques.

La gravació, mescla i masterització ha anat a càrrec de Javi Félez als Moontower Studios aconseguint aquest so brut, descuidat i underground que fa encara que el resultat sigui més podrit i extrem. A més, cal destacar la intro creada i executada pel llegendari Ebola de Cryfemal i MuerT, Dios Te Salve, i fins i tot una versió de Cerebros Destruidos, l'incisiu himne de la banda de punk Eskorbuto. Prometen la major orgia de salvatgisme, brutícia i violència mai vista en un llançament discogràfic... extrem que també podem aplicar a aquesta entrevista amb el seu vocalista Von Päx.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.