Menu

Noctämbuls: El recolzament a les bandes que comencen dels grans mitjans és complicat

Comencem amb aquest una sèrie d'entrevistes amb les bandes participants al MetalcatFest II aquesta iniciativa a la que no podem fer res més que donar tot el suport, i del que som mitjà col·laborador, a una iniciativa que dona tot el protagonisme a les bandes de casa nostra que canten en llengua catalana. Segurament les que ho tenen una mica més difícil i per part de l'audiència fer veure que una és una llengua, que tot i minoritzada, no deixa de ser vàlida per un estil com el metall en totes les seves vessants i estils.

D'altra banda tot pren més sentit per Simfonia Metàl·lica quan som si no l'únic un dels pocs mitjans especialitzats en aquesta escena musical que opta per fer tota la seva difusió en llengua catalana intentant d'aquesta manera normalitzar el seu ús en aquest àmbit com en el seu moment va passar amb el futbol per exemple i ara està vist com el més normal del món i les transmissions són tant o més seguides que qualsevol altra.

Inauguren aquest seguit de converses amb les bandes participants els Noctämbuls, una banda que va néixer com un tribut als enyorats Sangtraït i que poc a poc s'han guanyat un nom com a banda sòlida de temes propis. Es dona en aquest cas una feliç casualitat i és que el grup ja té enregistrat un nou treball anomenat Torres d'Ivori que veu la llum abans que acabi aquest 2019 i el marc del MetalcatFest II és un marc ideal per començar a rodar els nous temes. Parlem en aquesta conversa sobre tot plegat amb en Rubén.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Talaiot: Vam enregistrar el disc abans de fer cap concert com a grup

Són moltes les bandes que des de ja fa força temps a Catalunya ens estant donant mostra que hi ha varietat i sobretot qualitat. Les entrevistes i ressenyes que intentem mantenir a Simfonia Metàl·lica amb les bandes més properes així ho volen posar de manifest però... i més enllà del principat però en contrades també de parla catalana? Com està l'escena?

Anem a centrar-nos a les Illes Balears on ens ha cridat poderosament l'atenció una banda que amb un excel·lent primer disc demostren que també tenen coses a dir. Talaiot han editat aquest 2019 el seu primer treball anomenat U: Pecats i Traïdoria on trobem deu peces més que eclèctiques dins els cànons del que podríem anomenar metall clàssic però amb una varietat que fa que l'escolta no es faci en cap moment monòtona.

A Simfonia Metàl·lica no ens hem pogut estar de saber més del grup, detalls d'aquesta gravació i com està el panorama per les illes. És per això que vam contactar amb un dels guitarristes de la banda, en Bernat, que exercint de portaveu ens va posar al dia de tot plegat i de les ganes que tenen de presentar la seva música i el seu directe més enllà de la seva terra natal. A més canten en català cosa que encara pren més valor per nosaltres que som un mitjà que intenta difondre l'escena del rock dur i metall en aquesta llengua.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Blindpoint: Li hem de donar al disc l'oportunitat de ser escoltat

BlindpointÉs sorprenent a quin nivell ha arribat l'amateurisme actualment. Tampoc no fa tants anys les bandes passaven per aquell procés d'entregistrar demos amb una qualitat dubtosa per poder fer-les circular i aconseguir l'atenció d'algun segell. Si ho aconseguien un primer treball era sinònim de millora però la majoria de cops encara mostrava un nivell precari en massa sentits. No cal que expliqui com han evolucionat les coses i avui dia un primer disc de qualsevol grup és sinònim ja directament de qualitat, si parlem de la vessant tècnica, bon so i unes produccions a nivell plenament professional.

Aquest ha estat segurament un dels grans factors en positiu del món digital i el fet que les mateixes bandes hagin pres consciència que cal tenir cura d'aquest aspecte. Els lleidatans Blindpoint són un bon exemple del comentat. El primer treball que presenten és tot un cop a la cara que no té res a envejar a com sonen tantes bandes guiris que ens portem a l'orella habitualment. Producte autòcton, gravat a les comarques de ponent i que els posa en el tan ric mapa metàl·lic català amb una referència que cal tenir en compte.

El bateria Pep i el vocalista Javi ens atenen en una agradable tarda de tardor enmig de la ciutat de Lleida en un marc tant ideal per una conversa sobre música que la botiga de discos i cerveseria Grans Records, la quadratura del cercle perfecta per parlar de Through the Ashes of Life, primera referència del grup. Parlem sobre el disc, influències, el camí fins arribar-hi... en el que ja no era una entrevista si no una conversa entre bojos per la música extrema.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

 

 

Siroll: Ja tenim alguna cosa però a l'octubre ens posarem amb nou material

No ens hem d'amagar que els Siroll són una banda que hem seguit des dels seus inicis i li tenim un especial afecte. Amb el temps ha mostrat una progressió enorme tant en disc com en directe. Amb els discos les seves dues darreres referències han estat un cop de puny damunt la taula, bones composicions en produccions adients i professionals, i pel que fa a concerts no han parat quasi literalment ni una sola setmana. I no és per casualitat, tocar i tocar genera contactes i un boca a boca que redunda en seguir aconseguint dates. A més, participar en un concurs com el de la Metal Battle per intentar poder participar i tocar a Wacken arribant a la final i la seva participació al Ripollet Rock no han fet més que incrementar els comentaris i bona fama que té el grup pel que fa a l'entrega bon fer dels seus concerts.

Per tot plegat i conèixer com han viscut aquest mogut estiu i els plans de futur ens posem en contacte amb el seu vocalista, en Gou, sempre afable i obert, que ens explica com ho han viscut des de dins i futurs projectes. Dels directes a la gravació del seu darrer clip passant per nou material i tots els projectes que tenen de cara als propers mesos i el 2020. Com sempre que tenim oportunitat ens agrada fer us oferim l'entrevista en format àudio per poder escoltar les paraules dels protagonistes tal com es produeixen i sense estirabots.

 

John Kilmara: El Rock Fest és un reconeixement de la nostra ciutat a la nostra carrera

KilmaraSeguim amb aquesta sèrie d'entrevistes que tenen com a propòsit donar a conèixer una mica millor les bandes que participen en l'edició del 2019 del Rock Fest Barcelona, un dels grans festivals de l'estat a nivell de rock dur i metall amb l'afegit que es celebra a casa nostra amb tot el que comporta de facilitats. És també una oportunitat per les bandes catalanes de poder tenir un lloc en un cartell de grans noms i donar-se a conèixer davant un públic que potser d'un altra manera seria més complicat. Aquesta és una de les virtuts d'un festival com aquest, el gran aparador que representen. És en aquesta vessant que ens volem centrar de bones a primeres ja que no per ser bandes més properes i amb major oportunitat de veure en directe segurament les hem de deixar de banda, al contrari.

Kilmara són una formació de Barcelona que no són precisament nous en en l'escena ja que acrediten quatre treballs en directe el primer dels quals és Hunting Dreams del 2007, seguit de Don't Fear the Wolf del 2010, Love Songs and Other Nightmares del 2014 i el darrer Across the Realm of Time del 2018. L'ambició del grup no ha estat poca ja que des d'un primer moment aposten per no posar-se límits ni musicals ni alhora de difondre la seva música. D'aquesta manera han anat fent passos fins el present que es troben amb un treball editat de manera internacional amb bona distribució des d'una discogràfica grega. Han tingut oportunitat de tocar en festivals a Europa al costat de bandes com Deff Leppard o Whitesnake i no volen desaprofitar la ocasió de tocar a casa en un esdeveniment d'aquesta magnitud.

John Kilmara és sense cap mena de dubte amb qui parlar sobre el grup. Sobre les seves espatlles recau bona part de la responsabilitat del que ha aconseguit el grup. Persona afable i disposada a qui enxampem en el seu cotxe i ens atén amablement una tarda de divendres en una agradable conversa que us traslladem en la seva integritat.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?