Menu

Javi Félez: Hi ha qui creu que un disc de thrash metal es pot gravar en dos dies i mesclar en un

GraveyardGuitarrista i fundador dels Graveyard, una de les bandes cabdals del death metal de l’estat, membre també de Korgull the Exterminator i Balmog (com a guitarra de directe) i Apolgoethia; guitarra d’ E Force en directe (Banda del mític Eric Forrest de Voivod), redactor d'un dels fanzines més treballats a nivell de l’underground (Hellspawn magazine), i, a més de tot això, productor i propietari dels Moontower Studios, els que, en opinió de molts, són el millor estudi de gravació, en quant a metal i rock es refereix, de l’estat espanyol, Javi Félez és un home admirat per qui signa aquesta entrevista. Com si es tractés d’un home del Renaixement, però en clau "metalera", és clar, en Javi toca un munt de pals dins el món del metall, no és només músic i compositor, sinó també enginyer de so, productor, redactor i segur que més coses que hom desconeix. Per a saber com està passant aquest moments de confinament i d’angoixa pel futur que ens espera hem volgut contactar amb ell en una entrevista que esperem gaudiu tant com nosaltres al fer-la.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Bones Javi! Com estàs? Esperem que tot bé en aquests dies de distopia tan estranys i convulsos. Escoltes música mentre respons l’entrevista?

Javi Félez (JV) - Bones senyor! Sempre estic escoltant música. A l'estudi em tiro 8 hores amb música, però també ho faig al cotxe mentre vaig i torno, a la dutxa, cuinant… Reconec que tinc un problema amb el silenci, és preocupant. Ara mateix estic escoltant el Division Bell de Pink Floyd que és un dels meus discos de capçalera. M'agrada alternar, una miqueta de relax i després tralla, ja tinc preparat el següent que serà el Forbidden Evil de Forbidden, uns altres que em tornen boig.

SM - Primer de tot et volem preguntar pel nou treball de la teva banda principal, Graveyard, Hold back the down , que editarà en breu War Anthem Records… Vau gravar-lo, com feu sempre, al teu estudi, els Moontower studios, durant el febrer de 2019. Com veus aquest darrer treball respecte als dos anteriors, l’EP Back to the mausoleum (War Anthem records, 2018) i el llarg ...For thine is the darkness (War Anthem records, 2016)? Vull dir, sent fidels com sempre al death metal antic, com vosaltres mateixos l’anomeneu, jo trobo que en els dos últims (EP i LP) hi ha una evolució compositiva molt gran respecte a treballs anteriors…

JV - Sí, és clar que n'hi ha, no pots estar tota la vida fent el mateix disc. Potser a l'EP Back to the Mausoleum no hi veig tanta evolució doncs el que realment volíem era capturar una miqueta l'essència dels inicis del grup celebrant l'any de la seva gravació (2017) els 10 anys de la primera gravació que vam fer com a banda, Into the Mausoleum, del 2007. ...For Thine is the Darkness en canvi sí que crec que marca un contrapunt respecte al que veníem fent.

Primer de tot vam deixar de fer servir el famós pedal de guitarra HM2, ja no tenia molt de sentit; al 2007 tenia gràcia, en canvi al 2015 la cosa s'havia massificat, no tenia sentit sonar com absolutament tota la resta de bandes. La decisió també estava basada en el fet de que cada cop la nostra música es feia un pel mes recargolada i ambiciosa i requeria d'una producció un pel més neta, una cosa impossible amb el famós pedal HM2 arrasant amb tot, donada la seva naturalesa “sorollosa”. Hold Back the Dawn crec jo va un pas més enllà i és realment el primer disc on crec que hem trobat el nostre so i amb el que em trobo 100% a gust. Els altres discos, un cop editats, me'ls escoltava de nou i sempre els hi trobava pegues. Amb aquest això no em passa. No hem inventat absolutament res, però sí hem trobat una fórmula que ve a ser una barreja de coses diferents i que dona com a resultat uns temes, crec jo, prou interessants i variats.

De crio podia escoltar death metal barroer i cafre i ho gaudia; a dia d'avui, en canvi, necessito que la música m'estimuli l'orella, que sigui alguna cosa més que 4 riffs plens de tralla enganxats un rere l'altre. Hem intentat en tot moment que Hold Back the Dawn tingui vida per sí mateix introduint elements sonors dramàtics que creant tensió i fugint de la monotonia, el disc està ple d'arranjaments que ajuden a tenir una imatge visual al cervell del que estàs escoltant i el que t'estan cantant. M'agrada concebre els discos com una unitat interconnectada, tot en mires d'obtenir aquesta imatge al teu cervell quan escoltes el disc i mires la portada. Es difícil d'explicar.

SM - Durant els últims anys heu girat per l'estat espanyol a més, entre d’altres, d’anar a tocar a festivals molt importants tant a Espanya com a Europa com el Resurrection o el Netherlands Deathfest de 2019. Com va sorgir l possibilitat de fer aquests festivals i com va ser l’experiència?

JV - Hi ha bandes que son més de girar i girar. Donat que tenim certa edat ja, canalla, feines, dones, hipoteques… Això d'estar 2 setmanes fora de casa intentem dosificar-ho molt, de fet fem una gireta cada parell o 3 d'anys, no més. Preferim fer festivals puntuals de cap de setmana, d'aquests n'hem fet mil, Party San, Obscene Extreme, Summer Breeze, Barroselas, Download, In Flammen, Netherlands Death Fest, Way of Darkness… Fins al 2013 dels grans no n'havíem fet cap, però quan vam fitxar per War Anthem Records d'Alemanya per aquella època la banda va créixer molt, sobretot a la pròpia Alemanya, i se'ns van començar a obrir moltes portes. Un cop ja entres al circuit de festivals, no et flipes amb el catxé, fas bons bolos i no dones pel cul als organitzadors, doncs t'acaben trucant donat que els promotors de festivals es coneixen tots i es passen informació. Ni tenim agencia de booking ni em pagat un duro per tocar a aquests festivals, cal dir-ho perquè hi ha gent que pensa que funciona així i no és cert o gairebé mai és cert.

A mi m'encanta tocar a festivals grans, es un altre rollo. M'estressa molt el fet de només tenir 15 minuts per muntar i no fer proves, però un cop arrenca el bolo ja tot és gaudir, sobretot l'experiència d'estar a un festi super ben muntat, trobar-te a bandes amigues que veus més o menys sovint, gaudir d'escenaris enormes i so espectacular… Aquest any en tenim un bon grapat de festis, però no sé jo. El Maryland Death Fest ja s'ha suspès oficialment (tot i que estem confirmats pel 2021) i el Resurrection doncs ja veurem, sembla que tiren endavant però no m'estranyaria res que s'acabés suspenent també. La resta de festivals en principi no haurien de perillar ja que són més endavant.

SM - Sé que són moments difícils per a la banda arran de la cancel·lació de nombroses dates arreu d’Europa i també (crec) a Estats Units arran de la crisi global en la que ens ha sumit el Coronavirus, com ho heu encaixat? Des d’aquí us enviem molts ànims, sabem que per a una banda underground és molt difícil refer-se de les cancel·lacions (impliquen dies de festa demanats a la feina, merch que no podràs vendre de la mateixa manera, etc) i desilusions grans, també…

JV - Doncs sí, es una bona feinada. Els vols pel Maryland Death Fest els vam haver de comprar nosaltres (després ells ens ho abonaven un cop allà) així que imagina't la debacle. Només espero que USA allargui la prohibició de volar des d'Europa cap allà i la companyia aèrea ens torni els calers, que és una quantitat maca… A nosaltres, per sort, més enllà d'això, l'actual situació no ens ha afectat gaire donat que no teníem plans de gira ni cap llançament per aquestes dates. Ni tan sols els assajos donat que gairebé no assagem mai, només un parell o 3 de setmanes abans dels bolos. Pero sé de bandes que han perdut moltíssima pasta, igual que promotors de festivals o agències que munten gires, molts no sobreviuran un cop les coses tornin a la “normalitat”.

SM - Confieu que aquest Hold back the down us pot aportar un punt més de reconeixement dins l’underground a nivell europeu i mundial? Sens dubte Graveyard és un grup en carrera clarament ascendent al meu parer… Fins i tot diria que sou més populars a Europa que a l’estat espanyol…

JV - No sé que dir-te. És obvi que tenim més nom a Alemanya que aquí doncs, el segell es d'allà. Hem tocat a mil festis d'aquell país, hem girat prou per allà i la nostra agència de promoció des de fa 11 anys és Alemanya també (Sure Shot Worx!). De fet hem tocat mes a Berlí o Leipzig que a qualsevol ciutat espanyola (deixant de banda Barcelona i Madrid óbviament), és curiós. Sí que és cert, si més no jo ho veig així, que l'estil que fem no té la mateixa repercussió que tenia fa 10 anys on tothom estava que no cagava amb el Death Metal “Old School”. Suposo que les modes van i venen i hi ha èpoques millors i èpoques pitjors. One with the Dead o The Sea Grave van aparèixer a gairebé tots els rankings de lo millor de l'any de l'escena Underground, algo que no ha estat igual amb Hold Back the Dawn, pero és normal, ara mateix tiren un altre tipus de rollos i el hype es troba en un altre lloc, no passa res, tot és cíclic. Portem 13 anys ininterromputs ja com a banda, no pots estar sempre a dalt de tot. De fet, si mires enrere veuràs que els períodes “clàssics” de moltes de les mes llegendàries bandes de Death Metal no van durar més enllà de 4 o 5 anys… Nosaltres tampoc tenim grans aspiracions com a banda, potser aquesta és la clau de portar tants anys sense parar; ho fem perquè ens ho passem bé, no esperem ser els pròxims Morbid Angel o Deicide. Amb tal de poder seguir editant discos, que la gent (en menor o major grau) els compri, ens truquin de festivals de tant en quant i no haguem de ficar calers de la nostra butxaca, ja ens està bé.

SM - Parlem d’altres projectes, Javi. Des de fa uns anys t’has convertit en guitarra de directe, a més de productor, d’una de les bandes més interessants del black metal a Espanya, els gallecs Balmog. Com i quan vas decidir apuntar-te a tocar amb el trio gallec? Crec que també acabeu/acaben d’editar un EP també mitjançant War Anthem records (Pillars of salt).

JV - Lois i jo som col·legues des de fa molts anys, el considero gairebé un germà. Jo els hi he produït els últims dos treballs i aquest nou EP Pillars of Salt, treballs dels que estic super orgullós, sobretot d'aquest últim EP. Balmog i Graveyard vam fer una gira per Espanya de 5 o 6 dates i és que el Lois em va proposar de tocar amb ells havent de fer “doblet” cada nit. Els seus temes cada cop tenien més arranjaments i històries i amb una sola guitarra era difícil fer-ho tot. A més, Lois volia respirar més tranquil sabent que hi ha un altre guitarra omplint i no només ell que a part ha de cantar també, s'ha sentit prou alliberat amb el fet de que jo fiqui un altra guitarra al directe. La idea era fer-ho només per aquella gira pero tots vam sortir prou contents de l'experiència així que m'he decidit quedar com a músic de directe únicament. Ells viuen a Galícia, no puc pujar a assajar amb ells així que m'ho miro a casa i endavant. Si parlem de composició, Lois te la visió completa i super concisa de què es Balmog a tots els nivells i com ha de sonar, per tant jo no m'hi fico, confio al 1000% en ell i de fet sempre m'acaba sorprenent amb les idees que porta a l'estudi. El fet que els altres dos membres del grup siguin també molt bons amics doncs fa les coses molt fàcils, es impossible discutir amb aquesta gent, així dona gust!.

SM - A més de Balmog també toques a Korgull the Exterminator (amb qui recentment vau reaparèixer en directe a Barcelona) i amb E-Force (grup del mític Eric Forrest de Voivod, dedicat a interpretar els discs d’aquella època de la banda canadenca). Com estan les coses en aquestes dues formacions?

JV - Amb Körgull the Exterminator hem hagut d'estar parats una llarga temporada en matèria de directe ja que en Marc, el guitarra, va tenir un accident molt greu fa un parell d'anys, està viu de miracle. Tot aquest temps de recuperació es va fer servir per compondre un nou disc, Sharpen your Spikes, que sortirà passat l'estiu. Tenim un festival prou xulo al juny a Alemanya amb Nocturnal, Hellish Crossfire i Pentacle, però gairebé segur l'acabin suspenent també, espero que no!. E-Force Performing Voivod (és important descriure-ho així ja que E-Force a soles és un altra història de la que jo no formo part) és la banda que va formar Eric Forrest, cantant de Voivod durant els 90, quan es va traslladar de Canadà a França fa uns 15 anys. Toquen Thrash Metal i han tret uns quants discos. Jo coneixia a Eric de fa anys, l'hi havia muntat un parell de bolos a Barcelona així que quan estava preparant una formació nova per tocar temes de Voivod només, sabent que jo era un fanàtic, em va trucar. L'aventura ha durat un parell d'anyets i ha estat molt gratificant, hem pogut girar per Espanya, tocar a Suïssa, Alemanya, França, Turquia, Holanda, República Txeca, festivals com Brutal Assault, Hell Over Hammaburg… La idea era fer una gira només i vam acabar fent 20 o 30 dates hehehe. A dia d'avui, E-Force estan preparant nou disc i suposo que l'Eric buscarà músics i seguirà tocant, girant i liant-la (és un personatge…). Hem quedat que d'aquí a un temps segurament coincidint amb el 25 o 30 aniversari d'algun d'aquells discos de Voivod, ens retrobem de nou i fem algunes històries.

SM - Parlem ara d’Apolgoethia, segons la meva opinió és un dels teus projectes més interessants, el disc Pillars (Invictus records, 2017) em sembla molt bo. Teniu en ment editar més material?

JV - Apologoethia era un projecte que tenia en ment i a mig fer des de feia segles, però per falta de temps mai ho rematava. La idea era fer un LP en tota regla, però al final després de fer 4 temes no em vaig veure amb cor de fer-ne més. Així com amb altres bandes tinc més facilitat per compondre, el que vaig intentar fer amb Apologoethia requeria un esforç extra i reconec que em vaig quedar sense idees però seguia fent temes, així que al final es va quedar en un EP. En Jordi Farrè (Foscor, Cruciamentum, Vidres a la Sang, Sheidim…) va fer-se càrrec de les bateries i la veu la va ficar el Lois de Balmog. Vaig tirar de gent propera donat que tenia una visió molt concreta del que volia i era important comptar amb músics que conegués de sobres i que saps que no et vindran amb rucades o propostes estranyes. Tinc fets ja un parell de temes més i la idea és fer un LP, però la cosa portarà temps ja que de cada 10 idees que intento gravar, al final només me’n quedo amb una, és un procés llarg i tediós. Vaig mostrar-li els temes a diferents segells amb qui tinc tracte i qui més interès va mostrar va ser Darragh d'Invictus, un segell idoni per Apologoethia al llançar bandes molt properes, musicalment parlant, a nosaltres.

SM - I què ens expliques sobre el Hellspawn? Va ser un fanzine molt treballat amb un munt d’entrevistes a bandes de renom que han sigut clau per entendre el metal extrem. Guardes algún record especial d’alguna d’elles? Què és el que més t'agradava del fanzine, em refereixo, les entrevistes, les ressenyes…

JV - Van ser gairebé 10 anys (2007-2015) si no recordo malament i 13 números. Els primers els feia com xurros, però els últims em van costar sang i suor treure´ls endavant. Ho vaig deixar per falta de temps, sincerament. No té sentit editar un número cada dos anys ja que els continguts estan ja desfassats. A més, arriba un punt que ja has entrevistat a gairebé totes les bandes que t'interessen, quin sentit té seguir? Va influir també que las ventes als 2 últims números van baixar prou; la gent cada cop llegeix menys i al final el Hellspawn era bàsicament un zine per quarentons… La gent jove no ha crescut amb el format zine de paper com nosaltres als anys 90, suposo que per això no el pillaven, a saber. Fer un zine cutre ho fas en 4 dies, però fer un zine de 80 pàgines, tot sol, amb lletra minúscula, 50 ressenyes de discos, 10 o 15 entrevistes en profunditat, maquetar-ho tot… És una quantitat de curro abismal que a cert moment de la vida ja no compensa. Per sort a l'últim número vaig tenir un parell de col·legues que em van ajudar amb les traduccions i la maquetació, si no el #13 encara no hauria sortit… Ara mateix no et sabria dir quina ha estat la entrevista més especial, van ser tantes… En recordo vàries de guapes, Black Sabbath, Darkthrone, Venom, Repugnant, Emperor, Impaled Nazarene, Celtic Frost, Autopsy, Sodom, Pentagram, Motorhead, Watain, Voivod, Primordial… Bandes amb recorregut. Les pitjors sempre venien de bandes de crios jovenets suecs, no falla. Al final vaig engegar-los a prendre pel sac a tots i suar d'entrevistar-los, colla d'avorrits...

SM - Actualment col.labores amb Metal Hammer, oi? Vaig llegir la teva entrevista a Teloch de Mayhem arran de la publicació del darrer disc dels noruecs, Daemon…

JV - Sempre he preferit el format paper al digital. Tot i que he escrit tant a Rafa Basa com a Metalcircus, les dos més grans del país, em sento mes orgullós d'haver-ho fet a mitjans en paper com Guitarra Total, Rock Hard, Metal Hammer o varis zines, no només el meu. Actualment el meu temps lliure és molt escàs pel que escric a Metal Hammer però no el que ells em passen sinó únicament allò que jo vull fer, s'ha acabat lo de fer 20 ressenyes i 5 entrevistes cada mes a gent que no t'importa en absolut, ja ho vaig fer durant molts anys i en vaig tenir suficient. Tot i que no estic al 100% a gust amb la línea editorial i continguts de Metal Hammer (no és cap secret que als meus 40 anys el metall modern actual em cau un pel llunyà), no m'importa participar-hi amb continguts amb els que sí em sento còmode com entrevistes/reportatges en profunditat de Bathory, King Diamond, Annihilator, Mayhem… A més, alguns d'aquests reportatges impliquen viatjar a l'estranger a entrevistar als músics, un fet que sempre em va flipar i que feia sovint a la meva època a Rock Hard on vaig fer una pila d'aquests. Òbviament cada cop hi ha menys calers a la indústria musical i els segells ja no munten els “pitotes” promocionals de fa 15 o 20 anys, pero de tant en quan algun surt jo m'apunto ràpid.

SM - Parlem ara de Moontower studios. En els últims anys has aconseguit una molt bona reputació com a estudi dedicat al metal i al rock no només a Catalunya, sinó també a la resta de l’estat espanyol i a Europa, m’atreviria a dir. La veritat és que m’agrada molt el so de les produccions que s’han fet al teu estudi, en podria citar un munt (Foscor, Cruz, Balmog, Graveyard, Ered), no sé si hi estàs d’acord, però trobo que els discs gravats a Moontower tenen un denominador comú que són les atmosferes de so, les capes… Per altra banda et volia preguntar com és viure d’un estudi de gravació dedicat al metal i al rock avui dia, em refereixo al fet de treballar en un estudi que s’orienta a estils de música que no donen precisament per a viure als qui els practiquen…

JV - Són 12 anys ja i una cosa així com 400 produccions, passa el temps volant. Gràcies per les teves paraules! Jo intento en la mesura del posible treure el màxim profit del material que tenim i la gent que ha passat per aquí sap que m'involucro al 1000% en el que estiguem fent, sigui una demo o un disc d'una banda amb renom, pressupost i segell totxo darrera. Per poder treballar d'això has de ser un malalt de la música, si no és impossible. També és important saber tenir tracte humà ja que són centenars de persones que passen per aquí cada any i si no tens empatia, compostura, paciència i delicadesa, pots acabar a 5 batalles campals per setmana hehehe.

Intento no només fer la feina pròpia d'un enginyer de so (donar-li als botons) si no d'un productor convencional, és a dir, intentar en la mesura de lo possible (si la banda ho permet, és clar) polir els temes el màxim possible, incloure arranjaments, com bé dius tu capes i textures, mirar bé les estructures, cohesionar-ho tot a nivell sonor… Molta gent creu que gravar és tancar-se ells a la sala i tocar i jo fora prement botons i no és així, hi ha moltíssima més feina si es volen fer les coses bé, és clar. Ja fa temps que vaig decidir que si no tinc el temps necessari per fer segons quin tipus de projecte, dic que no. Tu pots creure que un disc de Thrash Metal modern es pot gravar en 2 dies i mesclar en una tarda. Ok. Però jo, que n'he fet un munt, et diré que un disc d'aquestes característiques requereix com a mínim de X temps, per sota del qual no quedarà res bé i aquesta porqueria portarà el meu nom també, així que declino la oferta.

Tot i així sóc compressiu i entenc que no tothom té el mateix pressupost ni les mateixes ambicions, però hi ha uns mínims que s'han de garantir dins el pressupost establert perquè si no acaba passant el que és un clàssic; gravar-ho tot de pressa i corrents, malament, mal tocat, sense gairebé edició i quan el disc ja està acabat i pagat et ve la banda amb una llista de 14 milions de coses que s'han d'arreglar i que esperen que facis un cop ja has cobrat, i això no pot ser. Per això m'asseguro molt que tindrem prous dies de gravació per poder fer aquest tipus de disc; obviament no és el mateix un disc de raw black metal que un de death metal progressiu modern, en sóc conscient.

SM - Com veus el panorama del metal (extrem i no) a l’actualitat? Recomana'ns música per a aquests dies en què el que precisament tenim és temps…

JV - Sincerament, cada cop estic menys posat en el que va sortint. Des que vaig deixar de fer el zine fa 4 anys o així, al no rebre tot el material que m'enviaven, m'he desconnectat una mica. Òbviament estic al corrent del que surt perquè ho veig al facebook i tal, pero gairebé no tinc temps d'escoltar-ho i quan ho faig, em canso ràpid, a mesura que et vas fent gran, cada cop costa més trobar propostes estimulants en tant que ja ho has escoltat tot, o gairebé tot. En els últims temps m'he flipat molt amb Carpenter Brut (tot i que l'escena synth wave en general m'avorreix, excepte aquests és clar). Blood Incantation també són uns dels meus favorits, em flipen els dos discos que tenen i crec que dins el seu terreny no tenen rival. D'aquí segurament amb quedi amb The Wizards que em semblen el més sensat i ben fet que s'ha fet a nivell de Heavy Metal en aquest país en molt de temps. Vaig escoltar fa 2 o 3 dies el EP que heu tret amb Bocc i he de dir que em va sorprendre molt! Bolt Thrower de la primera época a tope hehehe, a més la producció està molt xula, queda perfecte. Òbviament per l'estudi passa molta banda i algunes d'elles em flipen, pero no acostumo a pronunciar-me en públic per no fer un lleig a la resta, coses de la diplomacia hehe.

SM - Gràcies per l’entrevista, Javi, i molts ànims per als temps que vindran, esperem que l’estudi i els teus grups tornin a posar-se en marxa aviat Back on the streets, com deien els Saxon. Si vols afegir alguna cosa més és el teu moment. Una abraçada i cuida’t

JV - Doncs sí, esperem, perquè això és un drama, he hagut de cancel·lar vàries gravacions i ja veurem quantes més cauen si no s'acaba el confinament ja i les bandes no poden assajar, ningú vol entrar a estudi sense haver assajat en 4, 5 o 6 setmanes, ho entenc. ¡Gràcies per l'entrevista i el teu temps, salut!.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?