Menu

Discos

Discos

  • Escrit per Oscar Camarasa
  • Categoria: Discos

Fleshgod Apocalypse - Veleno

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 24-05-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Per fi el nou treball dels reis del Symphonic Death Italià!!! Des del 2016 que no editaven nou material, el controvertit King, on ja vàrem poder notar alguns canvis que amb aquest Veleno (verí) és on noten realment, començant per la portada a càrrec de reconegut Travis Smith (Opeth, Overkill entre altres) i pel productor Jacob Hansen dels Hansen Estudios de Dinamarca.

On de debò no han canviat gens ni mica és amb la seva  brutalitat, el seu simfonisme, l’exploració de noves sonoritats, tot plegat amb una  bona dosi d’orquestració, del que és el seu segell particular. Per posar un exemple, és com si als Cannibal Corpse els poses una orquestra de fons i un paio als teclats com el mateix Francesco Ferrini. Molts dirien que aquesta grandiloqüència pot denotar influències de Paganini, Bach o el mateix Mozart, això deixem-ho per als més puristes dels clàssics, el que sens dubte s’aprecia, és que els han escoltat i après molt d’ells.

La producció és impressionant, gran feina d'en Jacob Hansen, han comptat amb un quartet de corda, un percussionista clàssic i un cor barroc així com una munió d’artistes convidats, per donar forma a aquesta obra diguem-ne musico-teatral. El grup cuida molt aquests aspectes, tant a les fotos promocionals com als directes, i tenen un bon assortiment de vestuari i altre atrezzo d’època. Fleshgod Apocalypse actualment són un trio, liderat pel polifacètic Francesco Paoli veu i guitarra també enregistrant la bateria (abans ell només tocava la bateria) Paolo Rossi baix i veus netes (estil Vortex als vells Dimmu Borgir) i Francesco FerrinI als teclats i també amb la col·laboració de la soprano Veronica Bordaccini on la seva veu li dona aquest toc operístic i barroc que tant li escau al grup, a més als directes es fan acompanyar per músics de considerable talent.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Possessed - Revelations of Oblivion

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 10-05-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 5/10

Possessed - Revelations of OblivionVagi per davant que no he estat mai un seguidor de la carrera dels Possessed. Tot i això cal no treure cap mèrit i reconèixer la seva aportació i influència a primers dels vuitanta quan des d'aquell Seven Churches van potenciar que posteriorment personatges com el gran Chuck Schuldiner reconeguessin que van ser una influència. El quasi llegendari Jeff Becerra continua al capdavant com a membre fundador i principal compositor en aquest 2019 on la formació es completa amb Daniel Gonzalez a la guitarra (Nailshitter, Gruesome), Claudeous Creamer també a les sis cordes (Dragonlord, Serpent, Girth),  Robert Cardenas al baix (Coffin Texts, Masters of Metal, Agent Steel, Malice, Engrave), i Emilio Marquez (Brainstorm, Sadistic Intent, Engrave, Brujeria) a la bateria.

La composició del treball com deia ha recaigut principalment en Becerra i Daniel González que també ha co-produït el disc enregistrat als NRG studios on han confiat en l'experta mà de Peter Tätgren que ha mesclat i masteritzat els temes als seus Abyss a Suècia. Llàstima que aquesta ajuda no ha estat suficient per oferir un treball notable i és que es repeteixen esquemes vistos no tant sols en l'escena o altres bandes pretèrites i actuals si no en el mateix disc.

Chant of Oblivion se'ns presenta com a Intro a mode de peli de por amb pretesa magnificència, quasi ratllant l’exageració gratuïta i «cutre» enganxant ràpidament amb No More Room in Hell que no dóna ni un segon de treva a tota velocitat amb una volguda voluntat de buscar un so brut, embarbussat i poc polit. Musicalment poc a dir amb un riff a tota velocitat solo central, que sort en tenim per buscar la mínima variació a la peça.

Llegeix més

  • Escrit per Guillem Revés
  • Categoria: Discos

Whitesnake - Flesh & Blood

Discogràfica: Frontiers Records
Data sortida: 10-05-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 5,5/10

La serp blanca és un llegenda dins del hard-rock, no hi ha dubte. Des del 1978, any de formació de la banda, el Sr. Coverdale ha sabut acompanyar-se dels millors músics i explorar estils, purpelians en els primers anys, dignificant i donant potència al AOR en la segona etapa, o fer àlbums amb el blues com a buc insígnia, com l’injustament defenestrat Restless Heart de 1997. Amb un més que digne retorn a l’estudi l’any 2008, amb Good To Be Bad, en David i els seus mercenaris no han parat de fer gires arreu del mon des d’aleshores. I ara ens arriba aquest Flesh & Blood, i la veritat, no sé com agafar-lo.

M’explico, no deixa de ser un disc de Whitesnake, però l’enfocament que li han donat, intentant agrupar el millor dels tres estils abans esmentats, seria avantatjós de no ser per la poc encertada i previsible composició d’algun dels seus temes. És com si volguessin tornar a dalt de les llistes i, no ens enganyem, aquest status ja fa dies que va expirar. Comencem amb Good To See You Again, amb tocs glam i tan poc punch que només podem ressaltar-hi la guitarra slide. A Gonna Be Alright , la veu de l’estrofa té una tessitura estranya, un riff tipus Coverdale & Page i altre cop la guitarra slide al solo. Aquesta la salvem.

Llegeix més

  • Escrit per Pere Gene
  • Categoria: Discos

Grand Magnus - Wolf God

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 19-04-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

La banda sueca  Grand Magus capitanejada per  Janne "JB" Christoffersson, ens presenta el  seu novè disc Wolf God en el que celebren  20 anys de carrera. El disc consta de 10 temes, molts dels quals han estat gravats en una sola presa tal com la mateixa banda ha assegurat segurament per reivindicar més autenticitat i classicisme en aquesta era de gravacons digitals, pro tools i retocs d'estudi a tort i dret.

El plàstic s’obra amb la instrumental Gold and Glory, a cop de cello i contrabaix, molt cinematogràfica que ens dona pas al tema títol del disc Wolf God,tema a mig temps èpic i galopant contenint uns riffs pesats i potents amb una base rítmica poderosa. La veu de JB Christoffersson s’apodera del tema amb una tornada totalment pensada per corejar als concerts. A Hall Clad in Gold trobem una introducció rapida i contundent on baixen revolucions per la tornada on es transforma en un tema melòdic que d'aquesta manera ofereix un contrast interessant.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Avalanch - El secreto

Discogràfica: Ataque
Data sortida: 29-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Tot seguidor de l'escena a l'estat no coneix els Avalanch, en pot tenir bona o mala opinió, li poden agradar més o menys, però en aquestes alçades de la pel·lícula ja són un nom ben conegut. El grup és, ha estat i serà la tossuderia d'una sola persona, Alberto Rionda. Per ell passa tot, des de la creació a les decisions a prendre. Semblava que el grup ja era cosa del passat al emprendre nous camins amb un nou projecte com va ser Alquímia tot i recuperar l'estil que el va donar a conèixer el power metal. Va editar dos discos, un d'ells el vam ressenyar, i va emprendre l'activitat en directe fins i tot amb cites tant destacades com acompanyar a Nightwish el 2016. Va sorprendre doncs que s'anunciés la tornada del grup.

En un primer terme va ser la regravació de El Ángel Caído amb una formació mai vista amb noms com Jorge Salán o Mike Terrana. Ara amb l'edició de nous temes a través d'aquest El Secreto. Pel camí hem pogut parlar en dues ocasions amb Alberto, en motiu de la finalització de la gira posterior a la citada nova sortida del recordat treball del grup i ara amb l'edició d'aquest nou disc. En ambdues Rionda s'ha mostrat pletòric amb el moment de la banda i plenament satisfet amb el moment que viu. Toca ara analitzar aquest El Secreto donades les expectatives que ha generat.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?