Menu

Discos

Discos

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Children of Bodom - Hexed

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 08-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Els finesos Children of Bodom formen part d'aquestes bandes que van sortir tot just en aquells anys de límit entre el consum tradicional de música i quan tot just començava tota la ebullició d'internet, el compartir arxius i el que ha derivat en l'actual model. Segurament gràcies a això són una de les formacions que han aconseguit un bon nom i posició en l'escena internacional tot i oferir una proposta... home, no diré radical però suposo que no seran banda de referència per un amant de l'AOR.

Els d'Espoo amb aquest ja ens presenten el desè disc d'estudi tres anys després del llançament d'aquell I Worship Chaos. En aquesta ocasió han comptat per aconseguir el so desitjat amb Mikko Karmilla, un vell conegut de les bandes fineses i del negoci de la gravació en aquelles contrades. Dic això perquè avui dia que estant a l'ordre del dia en les gravacions professionals l'ús i abús dels processadors de dinàmica, especialment de la compressió, en aquest disc l'equilibri en aquest sentit crec que és remarcable. Estic cansat d'escoltar bateries massa presents per exemple que deixen en segon terme la resta d'instruments i/o en general reduir el rang dinàmic al límit. Compte, no dic que no s'utilitzi, senzillament que ha estat un ús mesurat al meu criteri. Si voleu més informació sobre tot aquest tema us convido a llegir un reportatge que vam publicar fa un temps.Però anem amb el disc, feia temps que un treball de la banda no em cridava tant l'atenció perquè senyors... quin coi de disc s'han marcat. Som-hi.

Llegeix més

  • Escrit per Guillem Revés
  • Categoria: Discos
  • Vist: 182

Queensrÿche: The Verdict

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 01-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5/10

Els de Seattle ens porten deu temes del millor metal progressiu en el seu àlbum número quinze. I és que ha plogut des de que la banda es formés el 1981 i presentés el seu primer llarga durada, The Warning, l’any 1984. Cal remarcar l’absència des de 2012 del cantant original, Geoff Tate, substituït brillantment per Todd La Torre, que ja porta els dos discs anteriors a la veu principal, i  que a més a més s’ha encarregat de gravar les bateries en aquest The veredict, per indisposició del seu bateria de sempre, Scott Rockenfield. I de quina manera ho ha fet, admirable. A part d’aquest canvi substancial, la base de Michael Wilton a les guitarres i Eddie Jackson al baix continua al peu del canó amb Parker Lungdren a l’altra destral, aquest últim des de 2009.

Fora batalletes, l’inici és d’allò més prometedor amb Blood Of The Levant, amb una veu impecable de La Torre, ritmes contundents i melodies aràbigues que confirmen la bona forma del, en aquest cas, quartet. La següent Man The Machine puja la velocitat i trobem la part més clàssica del heavy metal, estil que també executen a les mil meravelles amb una més que correcta producció. Light Years comença amb un molt bon riff, però és el so del baix el que destaca sobre la resta, tornant-se més progressius en la segona part de la cançó i a l’interludi. Compta a demés amb una gran tornada. Un riff de tipus oriental arranca Inside Out, amb un canvi genial en el pont i un altre gran coro. Juntament amb l’anterior tall, estem parlant dels punts més àlgids d’aquest enregistrament. Cal dir que són molt bons tècnicament i ho demostren a cada nota. Propaganda Fashion entra com un tir i té un punt estrany que agrada pel fet de no seguir la norma.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Leize - Deriva

Discogràfica: Produlam Records
Data sortida: 01-02-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Leize són una d'aquelles bandes amb les que passa un fenomen poc usual i és que agrada a un ventall de públic molt ampli. Entre el seus seguidors compten gent de l'escena del rock urbà, punk, heavy, metall i m'atreviria a nombrar fins i tot altres estils. Poques bandes poden presumir d'això, potser SA i poques més a l'estat.

Sigui com sigui són ja 30 anys de carrera i quina millor manera de celebrar-ho que amb un nou disc d'estudi, l'onzè de la seva trajectòria aquest Deriva gravat als 2noisy de Azpeitia (Guipúscoa) i masteritzat als Cuttingroom de Suècia. En total són 10 noves peces que presenten la novetat del guitarrista Mikel Lazkano i del que hi ha moltes coses a comentar, som-hi.

D'entrada sorprèn el digipack ja que acostumat a un art molt més cru, del carrer vaja amb imatges més punyents molt a to amb les sempre compromeses lletres del grup, i aquest cop la imatge del mar malmès per l'activitat humana en un port que mostra tot el mal que estem fent a la natura. Una imatge evocadora, preocupant i real alhora però que impacta menys. També et deixa amb un pam de nas la inicial Castigo, un tema ràpid a doble bombo força proper al power metal amb una melodia doblada de guitarra que ho denota. Malgrat tot es poden apreciar els tocs més rockers característics del grup. Si el tema impacta el so encara més però encara no et situes massa.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

In Flames - I, The Mask

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 01-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 6/10

Fa temps que vaig deixar aparcats In Flames. La seva progressió des de ja fa anys cap a sons més "moderns" deixant de banda el death melòdic que van ajudar a crear i popularitzar mai m'ha convençut. Al meu criteri aquest gir i els canvis de formació van fer perdre tota la brillantor que el grup emanava. No dubto que hagin conquerit nou públic i ocupin posicions de cartell destacades als festivals més importants, però això ja ho començaven a fer amb Colony. Cadascun dels darrers treballs del grup m'ha provocat indiferència i m'han semblat a parts iguals poc brillants i prescindibles volent transmetre una suposada agressió que no es veia enlloc. Això sí, no deixo de donar-los una oportunitat en cada disc. Tal meravella van fer amb els primers The Jester Race, Whoracle o Colony que sempre cal mantenir esperança.

Per aquest tretzè treball han comptat de nou amb Howard Benson (My Chemical Romance, Motörhead) que també va produir el seu treball del 2016 Battles. El duet Friden-Gelotte, els dos únics membres de la formació original, porten el pes compositiu en aquestes dotze peces que anem a desgranar.

Obertura esperançadora amb Voices i aquesta intro guitarrera entrant a sac. No deixa de sonar i tenir elements dels In Flames "moderns" per l'allau de guitarres, un bon riff i solo central alimenten l'esperança. El tema-títol I, The Mask és una peça ràpida que de nou sembla voler reviure temps pretèrits però al final resulta previsible i és velocitat sense motiu ni sentit. Tornada pobra on Anders Friden es perd enmig de tots els efectes aplicats a la veu, salvem el solo. Call my Name repeteix esquemes i sembla que no hem canviat de cançó. La veu perduda d'Anders i uns riffs sense ànima. Ho intenten salvar unes tímides guitarres doblades melòdiques.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Avantasia - Moonglow

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 15-02-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Tobias Sammet sembla ser una ment creativa inesgotable. Tot i que en les entrevistes que han sortit en les darreres setmanes, com la que vam poder mantenir amb ell fa poques dates, un dels aspectes que destaca és el fet d'haver pogut treballar sense pressions ni dates que el limitessin tot just ha passat tres anys, des del darrer Ghostlights, perquè s'editi un nou treball del seu projecte més destacat, Avantasia. Aquest projecte del que sempre posa en dubte la seva continuïtat tant en directe com en estudi i que més tard que aviat tenim una nova entrega... i he de dir que afortunadament.

Tobias ha posat molt èmfasi en elevar a la desena potència la qualitat i els temes d'aquest nou disc però cal dir que ho té difícil per superar cada entrega ja que fins ara cap ha decebut. És hora de centrar-nos en aquest vuitè disc, Moonglow. Són 11 noves peces de nou amb un ventall prou destacable de convidats que passen des dels ja coneguts en anteriors discos com l'ex-QUEENSRYCHE Geoff Tate, el frontman de PRETTY MAIDS Ronnie Atkins, Michael Kiske de HELLOWEEN, Jørn Lande (ex-MASTERPLAN), Eric Martin (MR BIG) i Bob Catley dels MAGNUM. Moonglow introdueix nous col·laboradors com Hansi Kürsch de BLIND GUARDIAN, una de poc esperada potser com la de Mille Petrozza de KREATOR i la cara visible de BLACKMORE’S NIGHT Candice Night com a més espectacular. Val a dir que els músics que l'acompanyen són de nou en aquesta ocasió Sascha Paeth a les guitarres, veus i teclats, Michael Rodenberg a les orquestracions i teclats, Felix Bohnke a la bateria i el mateix Tobias a les veus, baix i teclats.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?