Mephisto (Barcelona)

Fotos: Vicens Bitrià

Nit interessant la que es presentava a la sala Mephisto on tindríem l´oportunitat de veure en acció el matrimoni Krull-Kristine, especialment aquesta darrera després d´ésser foragitada de la formació que podríem dir va donar empenta a un estil Theatre Of Tragedy.

Però a més de les dues formacions que lideren el matrimoni la vetllada es completava amb els Darwell i Battlerore. Sobre aquests primers res us puc comentar ja que la durant la seva matinera actuació (més o menys a un quart i cinc de vuit) ens trobàvem realitzant una entrevista al matrimoni Krull-Kristine pel nostre espai radiofónic on van fer gala un cop més d´una amabilitat extrema, a més de rebel.lar alguns detalls interessants de llurs carreres. (podeu trobar-la en la secció entrevistes d´aquesta mateixa web).

Si vaig presenciar el concert de Darkwell dels que ja coneixia el seu anterior treball Suspiria, el que no sabia es que tenen nova vocalista en la figura de la desconeguda, almenys per mi, Stephanie Luzie que crec ens va sorprendre per la seva notable interpretació i capacitat vocal a més de gaudir d´un to i actitud molt a to d´una formació de metall gòtic com aquesta.

En aquesta gira tenen una bona oportunitat de presentar internacionalment el seu recent Metatron del que precisament van interpretar entre altres el primer single Strange. Amb tant sols dos treballs al mercat van intercalar temes d´ambdós amb certa preeminència pels del primer, així doncs van sonar Realm of darkness o Two souls creature per citar-ne alguns. Caldrà seguir-los la pista.

Llegeix més

Razzmatazz I (Barcelona)

Entre reunions de les grans, i no tant grans però imprescindibles en l'escena, bandes dels vuitanta i la segona joventut de les que han aguantat des de llavors tots aquests anys sembla que els que no vàrem poder gaudir en el seu moment dels millors anys de forma d'aquests grups podem ara redimir els pecats. Tot i així, són curiosos aquests tombs que dóna el destí, durant tots els noranta ignorats per molts (bandes com Anthrax o els mateixos Kreator per citar-ne dos exemples) i actualment omplint aforaments considerables (2500 persones en el cas que ens ocupa), ja ho diuen, l' èsser humà, tant contradictori i incoherent com sempre.

En aquesta ocasió la vetllada protagonitzada pels alemanys Kreator venia acompanyada d'una fornada jove de bandes, si és que es pot aplicar aquests qualificatiu als Dark Traquility. Hatesphere, Ektomorf i els citats suecs formaven un paquet força atraient.

Una extrema puntualitat en l'inici dels concerts, cosa del tot positiva, i inimaginables problemes de trànsit van fer que arribés a temps tant sols per presenciar els darrers tres temes del segon grup de la nit Ektomorf que la impressió que em van deixar en aquest breu període de temps va ser de molta força en directe però una excessiva influència de Soulfly i Sepultura. Lamento no poder comentar res dels Hatesphere que sembla van destacar.

Arribava el torn d'una banda que ha esdevingut referència si parlem de death melòdic, Dark Tranquility. Els he vist en diferents ocasions i circumstàncies (sales, Wacken...) i sempre ha resultat notable la seva presència a l'escenari però en aquesta ocasió em van deixar indeferent. Segurament i ajudava un so lamentable on per exemple semblava que la bateria no estés sonoritzada, les guitarres sense volum ni cos.... Tant sols els samples habituals per suplir sons inclosos en els cds en directe i els teclats resultaven audibles, en fi horrorós.

Ni l'habitual entrega de Michael Stanne ni algunes de les seves peces bàsiques van fer despertar totalment el personal present, tot i que era lògic esperar una millor reacció davant Wonders at your feet o Punish my heaven citar-ne només dues.

Llegeix més

Razzmatazz I (Barcelona)

Un altre retorn destacat dels que es produeixen en els darrers temps trepitjava per fi terres catalanes amb l´excusa d´un nou treball com Start from the dark. És curiós, però, que un grup que amb dos treballs com The final countdown (sobretot) i Out of this world, recordeu que no són els únics que van fer, van gaudir d´un èxit mundial, amb vendes exuberants, grans gires... etc. experimenti un retorn discret pel que fa a repercussió. I si no com s´explica que amb aquests precedents només unes 2000 persones es disposessina veure el grup en directe quan uns dies enrere un grup com Nightwish omplia la Vall d´Hebró?. Fàcil crec jo. Europe no han tingut en aquesta ocasió una campanya promocional del caire de la que han gaudit els finesos per nombrar un exemple recent o la que ells mateixos teníen a mitjans vuitanta.

El seu darrer treball s´ha difós en els mitjans especialitzats i és el públic del rock, que quasi mai necessita de publicitat per seguir i assabentar-se del que passa en l´escena, el que s´ha interessat pel retorn, no aquells que en el seu moment es van deixar portar pel constant assalt d´aquella melodia i tornada del The final countdown.

D´altra banda, tot sembla fer olor de rock ara mateix al grup. El disc, el directe, l´actitud... tot i que en aquesta ocasió el set-list va donar un paper destacat al nou treball i i als grans hits que acrediten. Molts es van sentir decebuts per això ja que van quedar més complaguts al Lorca Rock on van rescatar molt material dels dos primers discos.

Tot i aquesta xacra en opinió de molts dels assistents (personalment m´hagueren complagut igual en ambdós casos sempre que l´actitud fos bona) van tocar Seven doors hotel i Wings of tomorrow dels citats treballs.

Llegeix més

Pavelló de la Vall d'Hebró (Barcelona)

Impensable. Aquesta seria la paraula per definir l´ascens en l´escena metàl.lica en els darrers temps de Nightwish i el ple absolut del Pavelló de la Vall d´Hebró per assistir a la presentació del darrer Once a Barcelona. Aquest disc els ha aportat un reconeixement que, a més de ser motivat per la innegable qualitat del grup, en els motius de fons hi té una campanya promocional massiva no tant sols en mitjans especialitzats, si no també en els corruptes canals musicals habituals aprofitant singles fàcilment digeribles com Nemo. El que espero és que tot plegat no faci oblidar al grup ni al seu entorn qui ha estat el públic que els ha descobert i seguit, el metàl.lic, de fet, passa sovint. I tot i que és bo que el públic en general reconegui grups com aquest, dubto que ho facin. Senzillament s´empassen allò que els matxaquen publicitàriament, és igual si és Britney Spears o Napalm Death. I el heavy metal no està exempt d´aquest fet i corrupteles varies.

Però anem amb el que va ser el concert. Els també finesos Sonata Arctica obrien amb el precedent d´haver suspès el dia anterior a Madrid pels problemes vocals del cantant Tony, cosa que també podíen haver fet aquella nit i no tant sols per l´estat de veu del cantant.

Fora d´alguns temes més afortunats de la seva carrera com Kingdom Heart o Welcome to my light la resta va sonar al power avorrit i repetitiu amb que ens atormenten tants grups els últims anys. Ni Victoria´s secret, Broken o Don´t say a word van millorar l´actuació on crec que es van trobar sobrepassats per la gran afluència de públic, els problemes de Tony i una actitud passiva i tímida del grup només salvant-se el guitarra Jani Liimatainen. Prescindibles.

Arribava l´hora. Nightwish obren igual que a Once, amb Dark chest of wonders on ja podem comprovar que la producció i espectacle oferts s´han sabut adaptar als cada cop més grans espais on han tocat gira rera gira ja que, per exemple, la pirotècnia utilitzada va ser abundant i al llarg de tot el concert, a més d´algun detall que comentaré més endavant.

Llegeix més