Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Déu-n'hi do el que vam poder presenciar la nit del dissabte 6 de març!, i val a dir que sembla que la providència m'hi va portar ja que a priori el més fàcil, com va fer la gran majoria de personal, era quedar-se a casa o fer qualsevol cosa abans que anar al Cafè Teatre un dissabte mig plujós d'abril. He de confessar que tot just un parell de setmanes abans de la celebració d'aquest directe vaig prestar una mínima atenció al cartell i la veritat que alguna cosa me'n va cridar l'atenció i no puc dir què. No coneixia el grup, The Tip??!!, vaig pensar, ni idea... La imatge del cartell feia pensar en una banda de rock'n'roll clàssic, contundent i amb mala llet però no en tenia cap referència. L'amic i benefactor de la nostra ànima Jaume Sanuy el dia anterior em comentava, "demà es prepara grossa", i ja no vaig dubtar.

Una cosa em va quedar clara, si gaudeixes d'estils com el rock, blues, punk, stoner, sleazy o fins i tot metall et vas perdre un concert dels que fan època al costat de casa perquè val a dir que han fet dos dates a casa nostra, Barcelona i Lleida. Per posar-nos en situació val a dir que The Tip són una banda de Nashville, Tenesse que té els seus inicis l'estiu del 2014. Sense perdre massa temps el grup va començar a fer quilòmetres i treure el seu debut homònim el 2015. No van parar de tocar per incomptables ciutats dels Estats Units i el 2016 van treure el seu segon disc anomenat Sailor's Grave que els va portar a obrir per bandes com The Darkness, Buckcherry, Sebastian Bach o Geoff Tate's Operation Mindcrime a més d'aparicions en festivals com el Rocklahoma. El 2017 continuen fent carretera al seu país i treuen el segon disc a Europa a través d'un segell alemany i comença a cridar l'atenció de mitjans especialitzats i aquest 2019 porten a terme la seva primera gira europea amb la intenció de treure un nou treball.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Tercera visita dels del Maresme a les terres de ponent de nou al Cafè Teatre i de nou gràcies a la bona feina de AOS Producciones sempre avinent al que es mou en l'escena underground per oferir-nos plats sucosos per melòmans fora de les grans cites i els noms més coneguts. Sempre és difícil programar dates en directe i en places no fàcils com la capital de l'oest de Catalunya encara amb un punt més de dificultat, aquella nit les circumstàncies van fer que l'oferta fos doble amb un altra cita a La Boite amb Ratpenat, Death Stalkers i Steinbock que tot i ser d'estil radicalment diferent es podrien arribar a restar públic o, com a mínim fer dubtar a aquells que tenen la sort de gaudir de diferents estils.

Imperial Jade es troben actualment presentant el seu segon treball On the Rise després de la bona acollida d'aquell Please Welcome que ja ens va cridar l'atenció i li vam dedicar atenció amb una entrevista que podeu recuperar i la seva vinguda a Lleida que també vam publicar i està disponible. Un cop més l'assistència no va estar d'acord amb la qualitat que emanava de les taules i tot just unes 50-60 persones ens trobàvem a la sala quan un quart d'hora sobre l'horari previst va pujar la banda a l'escenari. No em puc estar de comentar que veure directes en aquestes condicions és tot un plaer i no ho dic pas per la poca afluència si no pel fet que cada cop més el Cafè Teatre em sembla un bon espai per aquest tipus de concerts. Ben aprop dels músics i, el més important, un so net i ben pulcre que et permet distingir cada instrument i gaudir de les interpretacions. Val a dir que aquest cop a la bona feina del tècnic Josean s'hi va sumar que la banda portava el seu propi que sempre és un plus per conèixer com cal que soni un grup.

Directes al gra la banda comença amb la peça que obre el nou disc You Ain't Seen Nothing Yet que enllacen quasi sense descans amb Dance, al igual que al treball. Es nota que estant rodats, que porten taules a l'esquena i tenen els temes apamats i ja d'entrada tot sona al seu lloc. Impecable. Segueix The Call amb aquest toc a mig camí entre els AC&DC i el rock més assequible dels 70 combinant les parts més dures amb una tornada d'allò més melòdica i on ja vam tenir un primer tast de la bona tasca dÀlex i Hugo a les guitarres jugant amb tota mena d'efecte amb els pedals traient sons totalment marcians.

Llegeix més

Bòveda, Barcelona
Foto: Francesc Pérez

Deriva és el nou treball de la mítica banda formada al 1982 a la localitat guipuscoana de Zestoa, en podeu trobar la ressenya a les nostres pàgines clickant aquí, a base de heavy-rock i històries de carrer es van guanyar a pols ser coneguts arreu de l’estat amb treballs tant mítics com Devorando las calles (1988), Buscando... mirando (1989), Acosándome (1991), Loca pasión (1993) o Todo por el suelo (1995) treballs que a molts ens van acompanyar durant els anys de joventut i sempre es motiu de festa quan ens visiten. L'ànim del grup està intacte i les seves ganes de seguir endavant fora de tot dubte, ens ho va palesar el mateix Fèlix Lasa en una recent entrevista al nostre espai radiofònic presentant aquest darrer disc i en motiu de les properes presentacions arreu de Catalunya. La podeu recuperar fent click aquí.

L’última vegada que els vam poder gaudir va ser el darrer Kalikenyo Rock l'estiu del 2018, van ser de les actuacions a primera hora de la tarda en l'escenari que aquell any es dedicava al sons més metàl·lics, també en podeu recuperar la nostra crònica, així que era visita obligada en el seu pas per Barcelona en el primer d'una sèrie de directes a casa nostra a més en la primera data de tota la gira. La banda que els acompanya aquesta vegada són els Puerta 104 amb un rock potent que recordava a uns Marea o Platero y Tú la banda de Barcelona va repassar els seus dos àlbums Piedras 2008 i Mi único enemigo 2013. Leize estan d’estrena per partida doble, per una banda presentant el nou treball Deriva i per l’altra el nou fitxatge, el guitarrista Mikel Lazkano i recordar que Barcelona havia sigut el lloc escollit per encetar la gira com dèiem. Però anem al concert que va començar amb la intro, la música del programa de televisió de fa uns quants anys, primers dels vuitanta amb el mític Félix Rodríguez Delafuente, El hombre y la tierra i la banda surt a escena, arrancant amb Castigo el primer tema del nou àlbum, sonant molt potent i dur, Llévame contigo i La rueda que ens portava als temps de Devorando las calles fent les delícies dels pocs assistents, un centenar a molt estirar...  una sorpresa poc agradable per una banda amb tanta història i pedigrí.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Foto: Mayca Cruz

Anoche volvimos a tener en el Café del Teatre de Lleida a la formación británica que con mayor solvencia y respeto tributa el legado de los Led Zeppelin. No hay que recordar a estas alturas, pues es bien sabido por todos los que le conocemos, que el cantante Billy Kulke fue reconocido por el propio Robert Plant como el mejor frontman que defiende en imagen y calidad vocal su repertorio clásico.

Su cercanía al público, su concentrada actuación, esa mirada perdida en la lejanía y los ademanes enjoyados en piedras turquesas que eclipsan a veces la dorada cabellera rizada nos retrotraen a tiempos en los que el Rock era una sagrada liturgia. Las guitarras de Andy Grey, especialmente la de doble mástil, el traje bordado mostrando un pecho desnudo y lampiño defienden los otrora estimulantes devaneos de Page sobre el escenario como un calco en el tiempo de aquellas soberbias actuaciones sobre suelo inglés. Con Good Times, Bad Times nos saludan y comienza el desgranar de canciones intemporales en una de las cuales el joven bajista - teclista nos sorprende con un salto repentino al piano forte, dándonos una lección de clasicismo, con una pieza de Bach a la que añade unas florituras improvisadas que se ganaron el aplauso inánime del respetable. Hubo también un solo de batería, cómo no, la siempre esperada Moby Dick de un veterano Pedro “Bonham” que trata el artefacto y las baquetas con la contundencia de un jóven auriga cabalgando sobre las nubes.

Llenazo absoluto, con entradas casi agotadas, para regocijo de un Jaume Sanuy que siempre cumple con lo prometido: traernos buen Rock y disfrutar de una velada de camaradería y buen rollo entre tantos conocidos que allí nos congregamos. Echamos a faltar a Robert Mills que lidera el Tour por España de los Letz Zepp pero quien se encuentra vacacionando en USA y por esa razón no le pondremos falta.

Llegeix més