Sala Zero, Tarragona
Fotos: Ivan Parra

Els Vidres han tornat i espero que sigui per quedar-se entre nosaltres durant molt de temps. Aquella nit disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una festa inoblidable i plena de meravelloses sensacions. El fet de poder veure en directe després de tant de temps a Vidres a la sang era un complement fantàstic que estava a punt de poder assaborir amb un munt de gent que va acudir a la sala Zero de Tarragona.

La vetllada va començar a l'hora prevista sense pràcticament demora envers l'horari previst. Els tarragonins Mussessein van sortir a trepitjar els cranis dels espectadors amb el seu metall fosc i sorollós i amb tota la pinta de voler aprofitar l'oportunitat.

Van tocar set temes sense descans durant una mica més de quaranta minuts i sens dubte ho van donar tot a l'escenari. Llàstima que el so no els va acompanyar gaire. De totes maneres, els hi vull donar una oportunitat i els penso escoltar amb l'atenció que es mereixen. Una llàstima assabentar-me que després del concert la banda hagi decidit separar-se.

Llegeix més

Sala La Boite, Lleida
Fotos: Nicolás de los Santos

La ciutat de Lleida tenia una gran cita apuntada al calendari per l’arribada a les nostres terres The Baboon show dintre de la seva gira de presentació de la seva novena referència discogràfica Radio rebelde, treball que ha recollit des de la seva publicació un notable reconeixement per part de públic i mitjans especialitzats. De la ma de la promotora Ace of Spades, un cop més la nostra salvadora en aquest oest de Catalunya, ens oferien el 4 d’octubre un concert ple d’actitud i entrega enmig d'un cap de setmana ple de cites, no tant sols a la ciutat de Lleida amb un concert tant divendres, com dissabte i diumenge, si no que arreu de les seves comarques des celebrava el Benrock i un altre concert de similar estil amb Lobotomix. La cosa doncs estava difícil per congregar públic però val a dir que els suecs es van emportar el premi gran.

Llegeix més

Sala La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

Cap de setmana de solapes i contrastos el primer d'aquest octubre de 2019. Si un tenia la curiositat de mirar-se una agenda de cites concertístiques, com la nostra (permeteu la falca), podia comprovar com des del divendres dia 4 al diumenge dia 5 les cites concertístiques només en referència a l'escena del rock i heavy metal eren nombroses. Vidres a la Sang tocant en dues dates de les citades, Avalanch a Barcelona, el mini-festival Ermita Metàl·lica a Ulldecona per citar només tres arreu del territori i tres més a la ciutat de Lleida, plaça poc habitual per tenir tanta acumulació en un cap de setmana: The Baboon Show, Fuck Division i J.Hutchinson.

En aquestes ratlles ens centrarem en la més extrema i radical com va ser la cita amb els madrilenys Fuck Division i els aragonesos Banished, cita programada des de feia mesos per Yeti Produccions que amb el pas de les setmanes va anar veient com s'omplia el calendari de cites. Deia abans les tres a la mateixa ciutat però també la mateixa nit es celebrava el Benavent Rock i Lobotomix a la veïna població de Les Borges Blanques.

Sigui com sigui per l'acumulació de cites o per la ja habitual falta de públic en aquest tipus de cites a la capital de ponent ens vam trobar que va ser un concert en família. Tot just una quarantena de persones ens vam disposar a assistir a la cita cosa que va deslluir una mica tot plegat. Hem fet referències als solapes però també a l'inici d'aquest escrit parlàvem de contrastos i aquests van ser evidents en un mateix espai ja que tot just 24 hores abans a la mateixa sala La Boite els suecs The Baboon Show omplien fins a vessar la sala en un aspecte que per desgràcia poques vegades l'hi veiem. L'endemà l'amplitud era extrema, el que dèiem, contrastos.

Les bandes però van fer la seva feina i tot just uns vint minuts més enllà de l'hora establerta van pujar els Banished a escena. Els de Binèfar no ho tenien gens fàcil i es va notar amb un inici fred i semblant com situant-se davant de tot plegat. Els va faltar mobilitat, sobretot al seu vocalista Simón més lliure del que representa un instrument. La darrera referència i motiu de presentació és A new beginning, enregistrat als Nomad Studios lleidatans. Així doncs, després de la corresponent intro va sonar Wrath a la que sense descans es va afegir One True Lie. Aturada per una breu presentació i benvinguda que donaria pas a Wandering in solitude i Falsehood. Van sonar prou bé tot i que faltava claredat en les guitarres però la banda sabia el que tocava i es mostraven compactes, extrem imprescindible en un estil com aquest on en cas contrari faries el ridícul i de quina manera.

Llegeix més

Sala Caracol, Madrid

Fa algunes setmanes publicàvem una entrevista amb un dels millors vocalistes de hard-rock de la història, Jeff Scott Soto, en motiu de la sortida d'un nou treball de la seva actual banda Soto. Encara la podeu rescatar en aquest enllaç. Ara era el torn de veure les presentacions en directe i en el nostre cas el nostre home a Madrid ens porta com va anar el concert a la capital espanyola. Com sempre traslladem les seves paraules tal cual, sense filtres ni traduccions per molt que la nostra web sigui en llengua catalana. El primer és el màxim rigor i com que a casa nostra tenim la sort de dominar les dues llengües cal sempre respectar els textos originals.

Difícil noche la vivida el pasado 24 de septiembre en Madrid durante el concierto de SOTO. Digo difícil porque fue una noche de sensaciones encontradas que dudo que sea capaz a reflejar en esta crónica. Una velada en la que lo musical triunfó este enésimo proyecto del gran Jeff Scott Soto, y que lo único que faltó para una noche perfecta fue el público.

En la industria musical no todo son alegrías como muchos miembros de la misma saben. Músicos, promotores, prensa o dueños de salas son conscientes de que no todas las noches se llenan los recintos. Un servidor, como aficionado, lo ha vivido en decenas de ocasiones, pero no por ello deja de entristecerse cuando toca una noche así. Y es que apenas unas 40 personas se daban cita en el comienzo de JD Miller, poco más con Big Clyde y algunas más con las estrellas de la noche. Unas estrellas de la noche, bajo el nombre de SOTO, que dieron una lección en lo musical, demostrando ser una banda compacta, perfectamente rodada durante este periplo europeo, y que estuvo muy por encima de las bandas que abrieron para ellos. Cierto es que eran desconocidas para mí, y que también demostraron ser músicos de nivel, pero eso nunca garantiza que el proyecto publique canciones atractivas.

Llegeix més