-
Escrit per Albert Perera
-
Categoria: Concerts
Sala La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera
Cap de setmana de solapes i contrastos el primer d'aquest octubre de 2019. Si un tenia la curiositat de mirar-se una agenda de cites concertístiques, com la nostra (permeteu la falca), podia comprovar com des del divendres dia 4 al diumenge dia 5 les cites concertístiques només en referència a l'escena del rock i heavy metal eren nombroses. Vidres a la Sang tocant en dues dates de les citades, Avalanch a Barcelona, el mini-festival Ermita Metàl·lica a Ulldecona per citar només tres arreu del territori i tres més a la ciutat de Lleida, plaça poc habitual per tenir tanta acumulació en un cap de setmana: The Baboon Show, Fuck Division i J.Hutchinson.
En aquestes ratlles ens centrarem en la més extrema i radical com va ser la cita amb els madrilenys Fuck Division i els aragonesos Banished, cita programada des de feia mesos per Yeti Produccions que amb el pas de les setmanes va anar veient com s'omplia el calendari de cites. Deia abans les tres a la mateixa ciutat però també la mateixa nit es celebrava el Benavent Rock i Lobotomix a la veïna població de Les Borges Blanques.
Sigui com sigui per l'acumulació de cites o per la ja habitual falta de públic en aquest tipus de cites a la capital de ponent ens vam trobar que va ser un concert en família. Tot just una quarantena de persones ens vam disposar a assistir a la cita cosa que va deslluir una mica tot plegat. Hem fet referències als solapes però també a l'inici d'aquest escrit parlàvem de contrastos i aquests van ser evidents en un mateix espai ja que tot just 24 hores abans a la mateixa sala La Boite els suecs The Baboon Show omplien fins a vessar la sala en un aspecte que per desgràcia poques vegades l'hi veiem. L'endemà l'amplitud era extrema, el que dèiem, contrastos.
Les bandes però van fer la seva feina i tot just uns vint minuts més enllà de l'hora establerta van pujar els Banished a escena. Els de Binèfar no ho tenien gens fàcil i es va notar amb un inici fred i semblant com situant-se davant de tot plegat. Els va faltar mobilitat, sobretot al seu vocalista Simón més lliure del que representa un instrument. La darrera referència i motiu de presentació és A new beginning, enregistrat als Nomad Studios lleidatans. Així doncs, després de la corresponent intro va sonar Wrath a la que sense descans es va afegir One True Lie. Aturada per una breu presentació i benvinguda que donaria pas a Wandering in solitude i Falsehood. Van sonar prou bé tot i que faltava claredat en les guitarres però la banda sabia el que tocava i es mostraven compactes, extrem imprescindible en un estil com aquest on en cas contrari faries el ridícul i de quina manera.
Llegeix més