Logo

Assetjament encobert?

John FinbergTots els que seguim grups musicals i un estil com el rock dur i el metall, d'alguna manera tenim en una major estima i consideració aquelles bandes i músics que ens agraden, fins al punt en ocasions que els elevem a uns altars que no ens permeten veure més enllà. Això no treu que aquest meravellós art que és la música ens tregui de veure el que pot haver-hi més enllà.

En els darrers dies ha saltat a l'actualitat un assumpte lleig, fosc i repugnant que d'alguna manera esquitxa a un bon nombre de grups europeus al meu parer ja que em resulta difícil de creure que no haguessin tingut cap mena d'indici o informació sobre la qüestió. Pot ser que en tinguessin ni idea, però repeteixo, em costa empassar-m'ho a no ser que visquin en una bombolla, com els futbolistes per posar un cas que tots podem tenir clar. M'explico.

First Row Talent és una agència de booking americana que s'ha encarregat i encarrega, fins el dia abans que estic escrivint això, durant molts anys de contractar i gestionar les gires als Estats Units de multitud de bandes europees com Nightwish, Amorphis, Delain, Battle Beast, Amaranthe, Swallow the Sun i fa uns anys d'Epica, The Agonist... i tantes altres. El cap i principal responsable de la companyia és un personatge anomenat John Finberg. Doncs bé, el passat 28 de setembre de 2020 la web americana MetalSucks ha publicat un extens article on, obviant molts noms propis i de bandes tot i que en algunes ocasions hi fa esment, explica amb detall tot un seguit de fets ocorreguts al llarg del temps amb Finberg de protagonista on ha assetjat i fet bullying a multitud de noies que militaven en bandes a més de posar a la pràctica tota mena de pràctiques per satisfer els seus desitjos més foscos i patètics a través de pressions, amenaces, vetos a grups i demès per satisfer els seus fastigosos capricis. Si no us fa por l'anglès no té pèrdua, llegiu-lo.

La cosa és que un cop publicat l'article, l'endemà mateix han aparegut a les xarxes socials de totes les bandes citades comunicats on rebutjaven aquest comportament, doncs no podia ser d'un altra manera!, i deien deixar de treballar amb la citada agència i persona de manera immediata. Algú dirà... i què volies que fessin? Han actuat bé, efectivament, deixant de tenir cap relació amb el tipus. Sí, han fet bé, però al meu criteri aquí hi ha més.

Si llegiu l'article veureu com s'explica que l'actitud i maneres de fer del tal Finberg eren i són ben conegudes en la indústria musical i, concretament, dels negocis que afecten a aquestes bandes de metall. Es citen fins i tot companyies importants com Century Media on es diu de manera clara que no hi havia un sol empleat del segell que no sabés com treballava el tipus a més d'altres detalls i històries al respecte. A tenor d'això personalment no m'empasso que les bandes no tinguessin cap indici o coneixement d'aquest tipus de pràctiques. Algú pot dir, home, els grups tenen mànagers i tot una sèrie de gent que treballa per ells portant tota la feixuga part del negoci per centrar-se en la música. Correcte, però si contracten aquesta gent és perquè li tenen o són gent de confiança, si els amaguen aquestes coses malament, fins i tot per la seva imatge pública, i no semblar uns autèntics passerells. No voldria pas haver de creure que les bandes es comporten com els futbolistes, amb tot un seguit de gent al voltant que els hi fan tot i només els lloen les gràcies i acaben per no assabentar-se de res del seu voltant i del que generen, el que guanyen o en què ho inverteixen. Una mena de bebès que els ho fan tot i els diuen on anar i què fer. De fet, és més que no voldria creure-ho que no pas el que he vist en realitat ja que quan parles amb músics en entrevistes no saben ni on han de tocar l'endemà ni què han de fer en dos dies. Tot els hi diuen i els van conduint. Em diu molt poc al seu favor, evidentment pots tenir gent per controlar i gestionar les parts necessàries de tot això que no t'agraden o no t'hi entens tant però fins al punt de no saber res de res del que has generat amb la teva feina...

Un altra de les coses que s'expliquen a l'article són les pràctiques il·lícites de Finberg respecte a la venda de tickets VIP a través d'una plataforma pròpia i com amb això i altres pràctiques els grups cobraven menys del que haurien per aquest concepte tot i que el que trincava l'amic per banda feia que els emoluments per les gires contractades a través d'ell eren majors que amb qualsevol altra agència, d'aquí que tots treballessin amb ell. Aquest és el punt, com que és qui més diners ens dona doncs si hem escoltat alguna cosa lletja fem com si res i tirem endavant. Això és el que em resulta lleig i mal fet per part dels grups si alguna cosa en sabien quan resulta que tota la indústria en tenia notícies. Textualment es diu a l'article que era "el secret pitjor guardat de la indústria". Resulta fàcil pensar doncs que ha de ser complicat que ja sigui a la gent que treballa pel grup i/o al mateix grup no li hagués arribat tot això. Més quan per exemple en la primera història que s'explica la noia detalla com Finberg, per mirar d'obtenir-ne els favors que volia va fer entrar la noia al bus de gira del grup i tota mena de privilegis d'aquest tipus. Segur que la majoria no poden argumentar que no coneixien el tipus, i a base de gires i anys segur que acabes veient de quin peu calça cadascú.

En definitiva, aquesta allau a les xarxes per part de les bandes és el que calia fer. Qualsevol altra cosa hagués dit molt poc al seu favor però no em crec que no fossin coneixedors del tarannà del personatge. Si ho sabien, diu molt molt poc al seu favor. Això sí, ara només cal llegir els comentaris a les xarxes i tot són lloances per haver deixat de treballar amb la citada agència. Sigui com sigui no crec que sabem mai la veritat. Els mitjans de comunicació dedicats al rock i metall amb possibilitats, personal i contactes per fer-ho estaria bé que treiessin més articles d'aquest tipus fent referència a la part del negoci que no moltes vajanades que es publiquen només per omplir xarxes i pàgines web.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats