Logo

Vidres a la Sang + Evnar + Mussessein 4-10-19

Sala Zero, Tarragona
Fotos: Ivan Parra

Els Vidres han tornat i espero que sigui per quedar-se entre nosaltres durant molt de temps. Aquella nit disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una festa inoblidable i plena de meravelloses sensacions. El fet de poder veure en directe després de tant de temps a Vidres a la sang era un complement fantàstic que estava a punt de poder assaborir amb un munt de gent que va acudir a la sala Zero de Tarragona.

La vetllada va començar a l'hora prevista sense pràcticament demora envers l'horari previst. Els tarragonins Mussessein van sortir a trepitjar els cranis dels espectadors amb el seu metall fosc i sorollós i amb tota la pinta de voler aprofitar l'oportunitat.

Van tocar set temes sense descans durant una mica més de quaranta minuts i sens dubte ho van donar tot a l'escenari. Llàstima que el so no els va acompanyar gaire. De totes maneres, els hi vull donar una oportunitat i els penso escoltar amb l'atenció que es mereixen. Una llàstima assabentar-me que després del concert la banda hagi decidit separar-se.

Setlist Mussessein:

Eligor
Ipos
Murmur
Cooptatione
Error Irreversible
La Germandat del verí
Uval

La nit va seguir amb els Evnar. Una formació que neix també a Tarragona i que està formada per músics d'altres formacions tan reconegudes com Between the Frost (Tarragona), Perennial Isolation (Barcelona) o Cauldron (BCN-Lleida). El que ens va quedar clar durant la seva actuació és que es tracta d'una banda amb molta experiència acumulada i això és d'agrair dins d'una escena que crec ara mateix es troba molt saturada de bandes amb molt poca cultura de directe.

L'estil que practiquen Evnar és pur i maligne black-death metal old school. Sense massa floritures i directament al gra. Un setlist sense fisures ni descans és precisament el que vam viure durant la seva descàrrega de metall negre i puc assegurar-vos que l'audiència s'ho va passar d'allò més bé. La veritat és que anaven al que anaven i quasi no hi va haver comunicació amb el públic, suposo que eren conscients que la gent estava ansiosa amb l'actuació de la banda que vindria després i no volien perdre temps amb parlaments innecessaris. L'Albert, de Perennial Isolation, es fa càrrec de les cordes del seu baix i també fica en moments puntuals veus que reforcen la furiosa veu del vocalista principal de la banda (Román, el que va ser el vocalista original de la banda Between the Frost). L'Asier, un altre component de Between the Frost (al final tot queda a casa), es va ocupar en aquesta ocasió de les bateries perquè el bateria oficial viu bastant lluny. Un concert molt correcte on va quedar clar que són músics 100% professionals disposats a donar-ho tot damunt de l'escenari.

Cal esmentar que tot i que el so va millorar respecte a Mussessein, no va sonar com sonarien Vidres a la Sang una estona més tard. Una llàstima perquè això fa que les bandes perdin punts a l'hora de poder-les valorar correctament i Evnar, des del meu punt de vista, es mereixien una mica més d'atenció en aquest aspecte (a vegades quan es parla de so no tot depèn del seu tècnic, la sala té molt a dir, desgraciadament). De totes maneres Evnar em van deixar un bon sabor de boca i estic segur que serà una banda que anirà fent-se un nom dins de l'escena underground. Temps al temps.

Setlist Evnar:

Blasphemia Manifesta
Contemptus Vitae
Infinite Dark Hatred
Death is in the Air
King of the Grand Uruk
Torment of the Damned
Conceived in Fire
My Cremation
Evnar


Per fi va arribar l'hora dels de Terrassa. Per a mi es tractava d'una nit molt especial perquè feia a prop de 10 anys que no veia a Vidres a la Sang pujats al d'amunt d'un escenari. Les meves expectatives eren molt altes però us asseguro que el que vam poder viure aquella nit va ser una experiència totalment inoblidable. Tot va sonar com havia de sonar. Les veus greus, les veus netes, les guitarres i per descomptat el baix. Sense oblidar-nos del treball que va realitzar el senyor Jordi Farré amb les seves percussions. Aquest noi no és d'aquest món, increïble. Encara me'n recordo d'aquell assaig que vaig viure a Barcelona amb Ered (any 2012-2013 ara mateix no ho recordo), en aquell moment ja vaig poder adonar-me que aquell jove metalhead amb el cap rapat al zero faria coses molt interessants, i el temps m'ha donat la raó.

L'obra es va iniciar amb Torna al teu clos del seu segon treball d'estudi Endins. Quina manera de començar un directe. I què bé tornar a escoltar aquests riffs en viu. Tot seguit van continuar amb l'aclamada La terra i tu del seu àlbum debut. I no es va fer esperar la meravellosa Policromia del seu, ja més madur, dur i reposat tercer treball que porta per títol Som (per mi és el seu millor disc). El moment que molts de nosaltres esperàvem va arribar amb Els vents bufen a favor. Tots a la sala recordarem com vam corejar juntament amb els músics la tornada de la cançó. Va ser genial.

Després van arribar cançons com Emergiré, Miraré de no tornar-me a perdre, El poble redemptor o L'orbitra del cor que formen part del seu últim treball. Vaig trobar lògic que volguessin donar més importància a aquest últim disc d'estudi perquè realment és increïble i segur que tenien moltíssimes ganes de compartir aquesta nova etapa amb tots els espectadors. Amb tota la rancunia va arribar en el moment que menys ho esperàvem i després vam tornar amb l'inici de tot amb Un dia qualsevol. Les últimes oracions que vam escoltar aquella nit van ser les que va recitar l'Eloi amb Tots els paisatges són iguals. Un final que va estar a l'altura d'un concert màgic i majestuós. La sensació que em va donar en veure aquells quatre homes a l'escenari és com quan veus una d'aquelles bandes amb més de trenta anys a l'esquena, que mai han parat de tocar plegats i que el que fan ho fan sense cap mena d'esforç. Els hi surt natural, un feeling autèntic. Es nota que entre ells hi ha una química molt especial i que el que fan ho fan amb el cor (com diu la cançó del seu últim disc L'òrbita del cor).

Com ja he dit; he vist a uns Vidres amb molt bona forma física i preparats per afrontar qualsevol repte que es trobin d'ara endavant. Només espero que aquest retorn als escenaris no sigui només un regal que ens fan als fans i que el seu desig sigui el de regalar-nos ben aviat un altre disc d'estudi i que també no parin de tocar en directe. Un concert de retorn (us recordo que em vaig perdre el concert de presentació del disc que es va celebrar mesos abans a Barcelona) que em va ajudar a recordar qui van ser Vidres a la Sang i el que va representar la banda dels de Terrassa pel metall extrem a Catalunya quan van treure el seu primer treball discogràfic.

Gràcies Vidres, espero que ens puguem veure molt aviat per les sales.

Setlist:

Torna al teu Clos
La terra i tu
Policromia
Els vents bufen a favor
Emergiré
Miraré de no tornar-me a perdre
El Poble redemptor
L'òrbita del cor
Amb tota rancúnia
Un dia qualsevol
Tots els paisatges són iguals

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats