Setembre 2014
BLUES PILLS - BLUES PILLS
| Grup: | Blues Pills |
| Àlbum: | Blues Pills |
| Discogràfica: | Nuclear Blast |
| Data sortida: | 25-07-2014 |
Poques vegades una banda que tot indica que serà una més o senzillament la proposta que ofereixen no resulta res nou ni et crida l'atenció amb el temps i una mica d'atenció et roben l'ànima. Això és el que ha passat a mitja Europa amb Blues Pills, un jove quartet multinacional on americans, suecs i francesos es barregen amb una mitjana d'edat de vint-i-pocs anys.
Poques vegades un estil tant conegut i explotat ha resultat novedós i energic en el que pràcticament podem considerar uns adolescents. Més si tenim en compte que la vocalista Dorian Sorriaux té tant sols 18 anys i mostra unes maneres que poden recordar les grans dames del rock dels 70. Resulten evidents les influències des d'Aretha Franklin THE ORIGINAL FLEETWOOD MAC, LED ZEPPELIN, Jimi Hendrix, Janis Joplin o els CREAM. De fet, aquesta ha estat la premisa del grup, combinar el soul amb el blues i el rock'n'roll i intentar fer-ho original. No és poc.
La inicial High class woman ja ens mostra des d'inici la intensitat que trobem en tot el disc, unes trepidant línies de baix i aquest so envellit i poc cuidat que els fa atractius. Ain't no change té un riff
enganxós que lliga de nou amb un trepidant baix que condueix cap al poder vocal de Dorian. Jupiter passa per ser una demostració de com es tractaven les guitarres als 70. Black Smoke suposa l'esperat descans amb ple protagisme de Dorian i un riff que et transporten per un mig temps intens. River no pot tenir més nostàlgia en cada nota... cada tema fins els deu que completen el disc no et deixa indiferent, i això costa avui dia.
Enregistrat a Gothenburg amb el productor Don Alsterberg i l'art a càrrec de Marijke Koger-Dunham amb un esperit totalment basat en el que va ser la cultura dels 60 que a molts ens queda lluny però moltes d'aquelles propostes musicals són encara ben vàlides.
S'han passat l'estiu tocant en festivals per Europa i telonejant a Orchid a més dels seus homòlegs Kadavar amb una gran acceptació per part del públic metàl·lic, i és que no tot ha de ser true metal...