Agost 2014
ARCH ENEMY - War Eternal
| Grup: | Arch Enemy |
| Àlbum: | War Eternal |
| Discogràfica: | Century Media |
| Data sortida: | 09-06-2014 |
Sincerament tot i ser una de les bandes que tant en l'etapa de Johan Liiva com amb Angela Gossow he seguit i molts dels seus treballs poden ser considerats peces a tenir en compte en l'escena del death melòdic en els darrers temps s'havien fet excessivament previsibles sense oferir res a tenir en compte en cap sentit. Són ja 19 anys que la banda porta en actiu i necessitaven un cop d'efecte en molts sentits i l'han sabut donar. De fet, ens alegrem de recomanar de nou un disc del grup.
L'anunci de la sortida de Gossow ja ho va ser però calia veure si el substitut/-a encaixaria en la banda i amb els fans. Alhora Nick Cordle també té la tasca difícil d'ocupar el lloc de Christoper Amott tot i que ja porta un parell d'anys i ha demostrat que ho pot fer perfectament. Compositivament poc o res han d'haver aportat les noves incorporacions sent com és conegut aquest aspecte exclusiu de Michael Amott però aquest cop s'ha tret bones idees on fins i tot Alissa White-Glutz es mostra molt més versàtil que Gossow.
La intro inicial ens porta a una de les peces més potents i impactants com Never forgive, never forget una de les més death i ràpides, bon i contundent inici essent de les que més et recordarà als Enemy clàssics com també No more Regrets. Altres peces mostren un nou camí que pot donar fruits en un
futur com Down to nothing o Time is black. Un altre tema que conté perfectament la marca personal del grup és As the pages burn, perfecta per fer headbanging, ràpida i contundent amb una tornada melòdica difícil de confondre. Més melòdica amb un inici en in crescendo és You will know my name mostrant una nova vessant de la banda amb orquestracions de fons que poden sorprendre a més d'un i de fet és una de les novetats del treball, la inclusió d'aquest recurs. Graveyard of dreams ens dóna un minut de pausa instrumental melòdica per anar a Stolen life, també molt típica d'Arch Enemy. On and on, Avalanche i l'atronadora Down to nothing finalitzen el disc que tanca definitivament amb la instrumental Not long for this world que perfectament serviria algun passatge com a intro dels seus propers concerts.
En conclusió, recuperem una de les bandes fonamentals del death metal melòdic que millor ha sabut donar popularitat al gènere amb una formació que encara té molt a oferir en l'escena. Caldrà veure com afronten la gira de presentació amb Kreator, Mille i companyia són difícils de batre en directe.