Gener 2014

SEPULTURA - The Mediator Between Head And Hands Must Be The Heart

M'ha costat, ho reconec. I és que ja fa setmanes que va sortir al mercat el darrer treball d'estudi d'un nom llegendari en l'escena extrema com els brasilers Sepultura i han calgut varies escoltes per passar de l'inicial "que coi és això" al punt de voler recomanar-lo en aquesta secció. D'aquí el decalatge temporal.

Seus són alguns dels discos que considero bàsics per entendre l'evolució de l'escena des de primers dels 90 marcant alguns dels moments més memorables que un recorda compositivament parlant amb unes cotes de reconeixement poc vistes per l'estil que practicament. Això pesa, i molt. Des de la separació del line-up clàssic la polèmica els ha envoltat i han estat mesurats amb lupa amb l'eterna comparació amb els Beneath the remains, Arise, Chaos AD i Roots. Senzillament no es poden comparar, són moment d'inspiració divina.

Certament la etapa Derrick Green té clars i obscurs però seria d'il·lusos arribar a pensar que mantindrien el nivell, els artistes no estan tocats eternament per la vareta màgica de la inspiració. Però anem al tema. The Mediator Between The Hands And The Head Must Be The Heart, podríem dir que té com a focus d'inspiració Metrópolis, aclamada per gran part dels entesos cinéfils com un film de culte. Data de 1927, obra de Fritz Lang i pot considerar-se com una de les primeres superproduccions de ciència ficció en la història del setè art. En el disc certament trobem composicions treballades però que difícilment entraran a la primera i que requereixen varies escoltes. El productor Ross Robinson, que ja va treballar a Roots en el seu moment, es nota que els ha volgut donar un nou toc aportant una producció densa com poques. Dos aspectes m'han cridat l'atenció, la veu de Derrick Green queda en un segon pla en la mescla i Eloy Casagrande demostrant que es una màquina a la bateria al nivell dels grans mestres del thrash. Fins i tot el toc death metal de peces com Trauma Of War o Manipulation Of Tragedyet deixen fora de lloc en un primer moment davant de altres propostes com The Vatican on trobem uns Sepultura molt més reconeixibles.

Segueixen amb palles mentals com ja feien a Chaos AD o Roots com la entrada aborigen de Obsessed i la sorpresa de la versió dels Death de Zombie Ritual amb Dave Lombardo com a convidat. Donem-los una oportunitat.

• < Anterior
• Següent >