Gener 2013

Unreal Overflows - False Welfare

Després de sis anys de silenci els death metal·lers tècnics gallecs Unreal Overflows tornen amb un disc que donarà molt que parlar dins de l'escena extrema actual. False Welfare és el títol del seu segon disc (l'anterior de l'any 2006 va ser el també fantàstic "Architecture of Incomprehension") i es troba dividit en 9 peces plenes de complexitat tècnica però amb molta melodia i feeling.
Un disc madur i ple de bones idees que segurament farà les delícies dels oients més oldschool. No és un disc on ens trobarem influencies de grups actuals, però sí podríem destacar alguna com la que prové dels francesos Gojira. El que ens vindrà al camp quan escoltem False Welfare és l'essència dels discs de death metal més virtuós que van sortir a principis i mitjans dels anys noranta amb bandes com Death i el seu "Human" o Pestilence amb el seu impressionant "Spheres".

Tots els fans de grups de death metal tècnic cóm Atheist, Death, Cynic, Pestilence o Obscura haurien d’escoltar aquest àlbum perquè estic segur que es trobaràn amb una experiència inoblidable. La part instrumental és simplement impressionant, plena

de parts progressives i amb molts tocs virtuosos que et deixen glaçat. False Welfare és d'aquells discs que per entendre'ls s'han d'escoltar més d'un cop seguits, ja que per poder gaudir i comprendre totes les parts d'aquest àlbum és necessari prestar molta atenció a cadascun dels matisos que hi trobarem. Cóm ja he dit abans, el disc em recorda a les grans bandes de death metal dels noranta, i la veu també s'assembla molt a aquella veu cridanera i trencada que feia servir el mestre Chuck Schuldiner; i és aquí on veig el principal problema amb aquesta banda. Objectivament no és un grup que hagi innovat molt amb l'estil que practiquen, però tampoc fa molta falta que ho facin. Ells practiquen un estil que a dia d'avui està força oblidat, però ho fan molt bé i això és el que hauria d'importar. Suposo que són conscients que el públic que els escoltarà es centrarà en un sector bastant reduït de l'escena i per això, precisament, m'agrada que facin el que fan, perquè em demostra que ho fan perquè ho senten de veritat (i és aquesta precisament l'autenticitat que tots el metal·lers busquem en un grup, no?).

Si us tingués que recomanar una cançó del disc us diria que la meva preferida és "When Time is up" la segona de l'àlbum, i és precisament perquè durant el tema la cançó varia molt i els canvis doten a la peça amb una essència especial. Considero que aquesta cançó és la millor però també opino que el conjunt del disc té un equilibri força aconseguit. Si li hagués de ficar un punt negatiu a l'àlbum crec que diria que es fa massa curt (un problema bastant generalitzat en bandes que practiquen estils complexos i alhora extrems). La durada total de les 9 peces no supera els 37 minuts, i us asseguro que passen volant.

Espero que després de llegir la ressenya, al menys als amants del death metal tècnic, us hagin vingut ganes d'escoltar el disc. Espero que el presentin ben aviat en directe i poder anar a veure'ls i gaudir de tot el seu potencial en un escenari. A veure si hi ha sort.

Ivan Parra

• < Anterior
• Següent >