Discogràfica: Blood Fire Death
Data sortida: 2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5 /10

Sí, heu vist bé Akocedakor és un disc del 2019. Segurament algú es preguntarà... i la raó de ressenyar-lo ara? Expliquem-ho. La banda de Ripollet Metator va editar aquest treball de manera autoeditada el citat 2019. En aquest 2021 el segell Blood Fire Death hi ha vist potencial com per editar-lo de manera més "pomposa" i d'aquesta manera donar-lo a conèixer millor entre tota l'escena metàl·lica amb una millor campanya promocional que la que sempre pot fer una banda amb els seus propis mitjans. Així doncs es reedita ara en el que potser podríem qualificar com una segona vida pel disc.

Pels que no coneguin Metator, es tracta d'una banda de casa nostra, Ripollet com dèiem, que va començar el seu camí el 2015. Fins ara havien enregistrat dos demos el 2016 i 2018, Metatron i Philosophic Death Metal respectivament i el 2019 van poder gravar aquest primer treball ara millorat en tots sentits. El grup practica un blackened brutal death grind, segons la mateixa promo del grup, que certament no deixarà indiferent ningú ja sigui pel rebuig que pot provocar en persones poc avessades al material extrem o la gran descoberta pels amants de les cafrades més insanes.

Sempre que m'enfronto a material d'aquest tipus em desperta certa reticència per dos motius. Cada cop m'és més difícil acostar-me a material tant extrem, em manca una mica de melodia o cert dinamisme que molts cops costa de veure en aquestes propostes i en segon terme més habitualment del que seria desitjable les gravacions no tenen la qualitat que crec els faria més justícia. Per sort aquests dos hàndicaps personals en aquest cas queden superats de manera prou evident. Suposo ha tingut a veure que tant la mescla com el màster s'hagin fet als AXtudio on saben com tractar aquest tipus de "soroll".

Així doncs ens trobem amb 11 peces que s'obren amb la intro Sound of dark matter, amb aquests sons típics apocalíptics i el gemec profund d'unes guitarres que et recordaran a uns primigenis Slayer. El foc s'obre amb Akocedakor a tot drap, velocitat, riffs a tort i a dret i aquestes veus de Ructator Kavernas que et provoquen una agonia profunda, com d'un animal camí de l'escorxador que té més que present el futur que l'espera. Un petit solo aporta cert canvi però són quatre minuts i mig a tot drap... avís a navegants. The Unexpected beauty of deformity obre d'igual manera però ja veiem com aquí les idees són diferents i rebaixem en algun punt les revolucions, fins i tot a la meitat del tema trobem un petit passatge doom que enllaça amb una guitarra acústica que en un primer moment no encaixes però que agraeixes. Si alguna cosa té clara la banda sembla que és el tema de les llengües, no tenen problema amb cap. Si fins ara tenim temes en anglès ara trobem la primera en castellà, Suprema Agonía, i més que n'ha de venir... A destacar els interludis que inclou el tema ideals pel headbanging i cert descans al timpà en una peça amb molts més elements death i quasi thrash que no pas grind. Kea, també en castellà, són menys de dos minuts que tot i iniciar de manera més "heavy" aviat comencen les hostilitats tot i que anem trobant aquests passatges fins i tot amb un interludi amb veu femenina, la de Karla Laredo oferint els seus versos en euskera, com en la narració d'una història.

Un altra sorpresa lingüística, un tema en català, I la foscor li va cobrir els ulls, amb un ritme sostingut i intens que alterna amb la velocitat sense treva. Passatges thrash, altres death, black... això sí, agressió assegurada. Tornem al castellà, Reencarnado en la tormenta, un tema força variat dins de l'esperable que tot i els seus 5 minuts passa bé. Kannabykon m'ha semblat un dels més monòtons i esperables al contrari que Cabalgando los torbellinos on totes les seves essències black afloren. El treball a les sis cordes de Fraktalizer m'ha resultat especialment destacable, un continu espiral de figures en un dels millors temes del disc. Per acabar una macabra versió dels Bomber de Motorhead, us ho podeu imaginar.

Menció especial mereixen les col·laboracions. Abans mencionàvem a Karla Laredo però també cal esmentar David Wera de Hardreans com tercer guitarra a Akocedakor, David Negre (ex-membre del grup) als cors del tema-títol, The Unexpected beauty of deformity, Cabalgando los torbellinos i Albert SkeletonGrinder a les guitarres de Fraktalizer. Per acabar Lolo de Berillyum aportant un solo al versió final. Caldrà seguir properes propostes.