Tota la situació actual no ha tret pas les ganes a les bandes i als músics de continuar cultivant el seu art. Al contrari sembla que tots estiguin tancats fent nova música però encara no és ara quan veurem el gruix de tot aquest material editat. Els plans de llançament dels segells són a llarg termini i encara avui estem veient com s'edita material gravat tot just abans o iniciant la pandèmia.

Poques vegades es pot parlar de referents i Dark Tranquility ho són. La seva visió agressiva i melòdica alhora del death metal han creat escola i han forjat un so que els identifica plenament i que han sabut cultivar. L'escena escandinava té un nom en ells que mereix respecte. L'edició del seu treball, Moment, és una gran excusa per parlar amb el sempre afable i disposat vocalista Mikael Stanne. Més encara quan en els darrers temps han incorporat dos nous guitarres com Christopher Amott (ex-Arch Enemy, ex-Armageddon) i Johan Reinholdz (Andromeda, Nonexist) deixant enrere la llarga i productiva era del membre fundador Niklas Sundin.

Llegeix més

Quants cops s'ha debatut entre seguidors o premsa sobre el futur de l'escena del heavy metal, la seva salut o què passarà quan les grans bandes que queden desapareguin? Milions. No repetiré arguments que fins i tot en aquest humil racó del ciberespai s'han repetit. El cert és que en les circumstàncies actuals és difícil que una banda pugui recollir a parts iguals talent, recolzament de mitjans i favor del públic per arribar a ser una mena de referent. Sobre les dos darreres circumstàncies poc i pot fer una banda, ara, sobre la primera sí.

I d'això segurament van sobrats Spirit Adrift, o més aviat Nate Garrett, la persona que podem dir està al darrere de tot el que fa referència a aquest projecte musical. Aquest personatge des del 2015 que intenta tirar endavant aquest projecte, sent primerament la intenció a nivell només d'estudi, combinant la seva estima pel hard-rock i tants pals del heavy metal. Va ser posteriorment que, de manera permanent, es va afegir al projecte Marcus Bryant com a bateria començant a tocar en directe el 2017. Fins ara les seves edicions discogràfiques en format de disc d'estudi han estat quatre, Chained to Oblivion (2016), Curse of Conception (2017), Divided by Darkness (2019) i la que ens ocupa Enlightened in Eternity (2020).

Llegeix més

Fotos: Johan Carlen i Patrick Ullaeus

Avui dia les bandes de metall amb vocalista femenina al capdavant no són la raresa a vendre i explotar per cridar l'atenció. Es segueix utilitzant, en excés la majoria de vegades, i són elles qui centren tota l'atenció i concentren la imatge de la banda. Cal veure quan es normalitza el fet que més instrumentistes formin part dels membres i que no siguin les tasques vocals les que siguin càrrec de la part femenina.

Els suecs Amaranthe tot i no ser uns nouvinguts són sang jove en l'escena del power melòdic amb un estil que han pretès evolucionar cap a terrenys a mig camí del pop i la electrònica amb tots els elements que podem esperar d'una banda que habitualment se la encasella en el quadre i estil de bandes com Epica, Delain o els referents Nightwish. El seu debut del mateix nom el 2011 ha evolucionat cap a una música més sofisticada com en pot ser un exemple Maximalism del 2016. El 2018 va ser molt ben rebut Helix amb la novetat d'unes veus que ja compartia amb companys de grup. Seguint amb el camí traçat ens presenten Manifest on exploren encara més la idea dels tres vocalistes amb la mateixa Elize Ryd, Henrik Englund i Nils Molin. Completen la formació Olor Mörck a les guitarres i teclats, Johan Andreassen al baix i Morten Lowe Sorensen a la bateria. Precisament aquest darrer és el nostre interlocutor i amb qui mantenim una conversa via Skype des de Suècia.

Llegeix més