Fotos: Jens Rydén

Que una banda extrema com Necrophobic acrediti en aquestes alçades trenta anys de carrera vol dir molt al seu favor. No és fàcil mantenir una base fidel de seguidors a més de sobreviure a les anades i vingudes de la indústria musical, les corrents de moda i les ganes i convivència dins d'una banda. Formats el 1989 pel bateria Joakim Sterner a Stockholm no va ser fins el 1993 que van treure el seu primer treball, considerat per molts llegendari, The Nocturnal Silence, que van mostrar la seva singular i temerària visió musical.

Tot i això no han estat especialment prolífics. Només cal fixar-se en les dues darreres dècades ja que en tot aquest llarg període només han signat tres llançaments, The Third Antichrist del 1999, Hrimthursum de 2006 i Death To All el 2009. Després de canvis de formació el seu darrer llegat va ser Mark of the Necrogram del 2018, molt ben rebut pels seguidors i la premsa marcant el retorn després de cinc anys del guitarrista Sebastian Ramstedt i Johan Bergeback. En aquest 2020 fan un pas endavant amb Dawn of the Damned i és en motiu d'aquest llançament que ens vam posar en contacte amb Sebastian Ramstedt al seu domicili a Stockholm per parlar del nou treball, tot el que envolta el grup i les circumstàncies que ens ha tocat viure a tots plegats en aquest difícil any.

No pot ser d'un altra manera en aquest 2020, tot just ens saludem les primeres paraules són sobre les respectives situacions respecte el Covid-19 i la primera sorpresa, confessa obertament que l'ha patit així com tota la seva família, això sí, ho van passar de manera lleu i quasi sense símptomes. Però no estem aquí per parlar de virus, prou que en tenim un fart a diari, anem a parlar de música i l'actualitat del grup.

Llegeix més

Fotos: Heilemania i Heiko Roith

Per molt que sigui precipitat quan reps una trucada a mitja tarda proposant-t'he que l'endemà tens disponible a Ralph Scheepers per parlar mitja hora... home doncs tampoc desaprofitar-ho. Evidentment el motiu era la sortida del nou disc dels alemanys Primal Fear Metal Comando que tot i haver sortit el juliol del 2020 el grup sembla que encara promociona en ple mes d'agost. Potser això no us diu res ni us sembla sorprenent, fins i tot lògic, però avui dia les discogràfiques fan la promo dels seus llançaments i, per tant, les entrevistes amb els grups amb dos, tres o quatre mesos d'antelació de la sortida del treball. Només cal recordar per exemple que vam assistir a una escolta del darrer disc de Nightwish a finals de febrer de 2020 quan la sortida del treball era a l'abril.

Llegeix més

Fotos: Patric Ullaeus i Benjamin Goss

Si alguna banda pot ser representativa de la recuperació, des de ja fa uns quants anys, del rock pel que fa a so i estètica dels 60 i 70 aquests són els Blues Pills. El quartet ja té una trajectòria més que notable des de 2011 i els seus principals compositors i ànimes Zack Anderson i Elin Larsson han vist com amb fermesa i fidels a les seves conviccions han passat de tocar en bars i clubs ben petits a festivals massius com Download, Rock am Ring o Wacken.

Basats en la poderosa veu d'Elin i aquest sentiments que transmeten d'autenticitat rememorant la música de garatge dels 60 amb un ànima blues han conformat una bona discografia que tindrà continuïtat amb un disc autoproduït com és Holy Moly!. Tota la psicodèlia, rock'n'roll i blues condensats en un treball del que vam voler parlar amb un dels personatges que citàvem anteriorment, Zack Anderson. Contactem amb ell una migdiada de juliol on sembla que li haguem privat de tant hispànica tradició ja que les respostes curtes, poc apassionades i la no voluntat de poder fer la conversa en vídeo per poder veure'ns a través de videoconferència, com ara ja és habitual amb quasi totes les bandes, va tallar també la frescor de la conversa. A més, cal afegir com a curiositat que aquest extrem és impossible per la mateixa voluntat de Zack que no vol fer entrevistes per cap altre mitjà que no sigui el telèfon, com a molt una conversa de Whatsapp. Sembla que es volen mantenir al màxim en aquells llunyans anys..

Llegeix més

Anonymous és una banda canadenca de thrash metal en la que bona part dels integrants del grup tenen origen hispà. Són Carlos Araya (bateria) nascut en Xile, Daniel Souto (guitarra) i Oscar Souto (veu i baix) a més de comptar amb Jef Fortin (guitarra) francocanadenc.

La banda té una llarga trajectòria, amb més de 1.500 concerts a l'esquena, gires a Canadà, França, Bèlgica i Suïssa i han tocat en els grans festivals del país (Heavy Montreal, Rockfest Montebello, Festival d`été de Quebec, Francofolies en Montreal o Woodstock en Beauce) entre altres. Tenen més de 2,5 milions d'escoltes a Spotify i un reconeixement de mitjans de metal i públic canadenc guanyant els premis MIMI i GAMIQ pel Millor Àlbum de Metal en els anys 2007, 2009, 2011 i 2016. La Bestia és el nou àlbum que ha produït en gran part Jef Fortin i els reconeguts productors Colin Richardson (Hamlet, Carcass, Trivium, Slipknot, Sepultura, etc) i Jean-François Dagenais (Kataklysm). El disc contè 11 temes, 7 en espanyol i dos peces bilingües, en francès i espanyol.

Fa poques dates vam publicar la ressenya del citat treball i ja comentàvem aquesta informació. Ara era moment de parlar amb la banda i per això ens vam voler posar en contacte amb un dels seus membres, Oscar Souto (veu i baixista), per comentar sobre el disc i el grup perquè es tracta d'una nova formació per molts de nosaltres però ja tenen una trajectòria de molts discos, anys i gires a l'esquena.

Us oferim aquí la conversa en format àudio però també ho podeu veure al nostre canal de Youtube on anem penjant algunes de les darreres entrevistes que hem fet.