- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Simone Simons (Epica): He tingut feines remunerades com a fotògrafa
Un dels estils que més sembla perdurar en vigència en els darrers temps és el metall simfònic. Són moltes les bandes que segueixen apostant per l'estil i repetint l'esquema de la vocalista femenina al capdavant de caire operístic. Tots fàcilment tindrem alguns noms al cap com a referents i bandes més conegudes de l'estil. Crec que podem estar d'acord que una d'elles són els holandesos Epica. La banda de Mark Jansen i Simone Simons segueix la seva carrera amb aquest el vuitè treball de llarga durada que editen on han volgut portar absolutament tot al límit en el sentit de portar als extrems tot allò que li podríem esperar al grup i que és característic del gènere. No s'hi han posat per poc i ha comptat amb orquestra real, cors, instruments clàssics... en fi, un procés llarg. Podeu llegir les nostres impressions en la ressenya que vam publicar tot just va ser editat el treball. Així mateix en podeu escoltar l'àudio en l'edició del nostre programa radiofònic que podeu escoltar amb el reproductor que trobareu al final del text.
Ara és hora de parlar amb la banda per saber més de les seves impressions sobre el disc, el moment que estem vivint i com veuen el futur. Així doncs que un matí qualsevol truquem a la seva imatge des del primer dia, la vocalista Simone Simons, que rep la nostra trucada ens confessa des del sofà de casa havent esmorzat encarant una jornada de promoció.
Hi ha bandes que només amb la seva trajectòria ja es comprova fàcilment que hi ha uns fonaments i el que són en el moment actual no és cap casualitat. Aquest és el cas dels mallorquins Golgotha, una proposta ferma de l'escena extrema que amb els seus inicis allà per l'any 2013 han refinat i expandit la seva música a través d'un total de nou llançaments, si recollim els que apareixen a la seva pàgina web, el darrer dels quals en forma d'EP ha vist la llum aquest 2021. No ha estat en forma de llarga durada, com el seu anterior Erasing the Past del 2019, si no amb un EP anomenat Remembering The Past/Writing The Future.
Poques oportunitats tens per parlar amb llegendes. Aquest n'és un cas. Si alguna cosa està tenint la pandèmia és que els artistes i bandes que treuen disc s'estant dedicant molt més a fer entrevistes i promocionar el llançament. Té lògica, si no pots tocar almenys mira de parlar de la teva feina a tot arreu allà on sigui possible. No crec que m'equivoqui gaire si dic que és el cas que ens ocupa. Michael Schenker està fent més entrevistes que mai i quan vam rebre l'oferiment de poder parlar amb aquest personatge no calia pensar-s'ho gens. Un músic que acrediti 50 anys de carrera en formacions com UFO, Scorpions i el seu propi MSG amb peces memorables de la nostra escena en pot explicar tantes que es fa difícil en mitja hora mirar de ser concís. I si el personatge té ganes de parlar a més!!!
Tots sabem el que va ser el 2020 i el 2021. La pandèmia a truncat tantes coses que ja fa temps que és impossible pensar que res serà com era. La nostra escena musical no n'és pas una excepció però hi ha una iniciativa que s'ha impulsat des de casa nostra que mereix tota l'atenció que li puguem donar.
Un dels "culebrots", per qualificar-ho d'alguna manera del 2020 pel que fa a bandes va ser la desfeta de les brasileres Nervosa. Va ser a l'abril, en plena eclosió de la pandèmia, que es va saber que del trio amb el que fins llavors coneixíem les brasileres només quedava Prika Amaral. Les altres dues membres Fernanda Lira i Luana Dametto van decidir deixar la banda. Sigui per la falta de concerts i demés informacions al voltant d'això van rebre més atenció mediàtica del que potser en uns temps "normals" haguessin tingut.