Hi ha bandes que semblen o per gran part del públic són novells i si aprofundeixes una mica en la seva trajectòria ja hi ha un rerefons considerable. Podria ser el cas dels Hummano, la banda de Tres Cantos es va formar el 2010 i des de llavors ja acrediten dos discos, un EP i una primera demo.

Han trobat sota l'ampara de Blood&Fire&Death la plataforma adient per poder donar llibertat a la seva proposta... cosa que necessita la banda ja que quan escoltes la seva música et descol·loca totalment del que es podria esperar de la seva imatge, de fet és el que busquen.

Tot i jugar a despistar amb la seva imatge i fins i tot amb la portada del seu primer disc We Hate You All!! ara sembla que volen anar als registres que hom pot esperar d'una banda de metall extrem... perquè senyors, estem davant d'una banda amb un so molt potent que busca fer-se un racó en l'escena de l'estat independentment dels jocs que es portin en les seves imatges promocionals.

Enregistrar els Metal Factory d'Alex Cappa aquest Genocide que presenten segur et tirarà enrere si gaudeixes de l'estil. No et deixis enganya i abans que res escolta la seva música.

Us oferim la conversa en àudio extreta del nostre programa de ràdio actualment en emissió a Ua1 Ràdio els diumenges a les 23.00 al 104.5 de la fm lleidatana.

Blaze Bayley no ho ha tingut fàcil des que va deixar, o millor dit el van fer deixar, Iron Maiden. Si tenim en compte el que representa entrar a formar part d’una de les bandes més llegendàries de la història del metall amb milions de seguidors en tot el món, el salt qualitatiu per la carrera de qualsevol músic del gènere, tocar davant de milers de persones, gires mundials, més repercussió que mai en una situació còmoda de treball en general, de sobte, tornar a la realitat i la duresa del dia a dia de les bandes i els artistes que han de picar pedra ha de ser dur.
Si a més li afegim situacions personals complicades amb pèrdua d'éssers estimats la cosa encara es complica més. Si una cosa ha mantingut fer Blaze ha estat el convenciment del que fa i ofereix en la seva proposta i la passió per aquest gènere musical, independentment que ens agradi més o menys la seva veu, el seu pas per Iron Maiden o els seus discos en solitari.

Actualment Blaze Bayley es troba presentant nou disc i començant gira per Europa que passarà per casa nostra en dues dates, Barcelona i Lleida, i un bon grapat més arreu de l’estat. En un vespre de dimarts truquem el vocalista anglès perquè ens faci cinc cèntims del seu estat d’ànim actual, el nou treball i la propera gira... tot i l’escàs marge de 15 minuts que ens va concedir el seu management. Val a dir que Blaze no va tenir problema en allargar la conversa, com sempre els actors del negoci entorpint més que res.

Llegeix més

Aquest és un d'aquells continguts que ens sentim especialment satisfets de poder oferir. No és que parlar amb les bandes que presenten els seus nous discos no ens agradi però parlar sobre la música i l'escena del metall amb gent entesa i apassionada sense pràcticament res més que reflexionar sobre ella i veure en quin punt està i què ofereix no és quelcom que es pugui fer cada dia. La raó ha estat un treball com Metal Extremo 2, un llibre recentment publicat per l'editorial lleidatana Milenio, que ens convida a aturar-nos i pensar en tot plegat de la mà de Salva Rubio, el seu autor.

Metal Extremo 2 és la continuació d'una sèrie, iniciada amb Metal Extremo 30 años de oscuridad, que vol ressenyar per la història un moment que per l'autor és irrepetible ja que tenim el privilegi d'experimentar en primera persona el desenvolupament d'una música nova que explora sons, tècniques, textures i maneres inèdites en la història de la música popular. En la primera part es recullen els articles, conferencies i investigacions realitzades durant els darrers cinc anys.

Salva Rubio s'inicia en el metall extrem el 1992 al descobrir la música de Celtic Frost, onze anys després realitza el seu primer treball acadèmic sobre el tema pel musicòleg Luis Gracia Iberni. Després d'un altra dècada de música, investigació i documentació, el que anava a ser la seva tesi doctoral es converteix en Metal Extremo. 30 años de Oscuridad (1981-2011), llibre que actualment va per la seva cinquena edició. Salva Rubio és llicenciat en història de l'art, guionista i escriptor professional.

El que us oferim és l'entrevista tal i com va ser emesa al nostre programa d'FM amb un "bonus track" sorpresa no emès per la ràdio.

Aquesta és una d'aquestes entrevistes que ens fa especial il·lusió per diverses raons. Estem parlant d'un projecte d'aquells que no tindrà gran ressò mediàtic, malauradament, ni tant sols en els mitjans especialitzats més coneguts. Es tracta d'un projecte eclèctic i molt personal d'Oliver Amberg on ha abocat totes les seves idees i passió. Per tots aquells que no coneguin Oliver dir que és un personatge amb el seu petit racó en la història del metall suís. Va formar part de la primera encarnació de Coroner i va ser més conegut pel seu pas per Celtic Frost. Posteriorment s'ha dedicat al disseny digital i a projectes musicals com el que ens ocupa i pel camí, alguns potser ho recordeu, va col·laborar amb els lleidatans In Extremis en el disseny de l'art del seu disc, aportant un gran solo al tema Jo vull seguir somiant i fins i tot actuant en directe amb la banda a la mateixa ciutat de Lleida.

Oliver ens ha sorprès gratament amb Kissing Lucifer, un projecte eclèctic com pocs, personal i que va més enllà d'estils. Cal escoltar-lo per fer-se una idea. En aquella visita vaig poder conèixer personalment Oliver, un gran tipus, relació que a través de la xarxa s'ha mantingut i Lucified (vegeu-ne la nostra ressenya) ha estat l'excusa per tornar a parlar amb ell. Després de recordar vells temps i comentar les dificultats de tirar endavant qualsevol projecte endavant amb l'actual situació de l'escena, més encara quan Kissing Lucifer no toquen en directe i surten noves bandes a diari, ens posem amb el disc.

SM - Oliver, tu ets l'impulsor de Kissing Lucifer, comenta'ns una mica quan sorgeix i com va agafant forma.

OA - Va ser el 2014, després del projecte The Boris Karloff, volia fer alguna cosa amb menys elements i no tant orquestral, tantes veus i complicacions. Alguna cosa més encarada al stoner o hard rock que sempre m'ha agradat. Vaig pensar en un inici fer-ho tot jo mateix, fins i tot cantar, quan un amic meu, Dave que ha posat les veus a Kissing Lucifer, se'n va assabentar i em va dir que per què no fer-ho ell. Ok, vaig dir, provem-ho!. Conec en Dave des de fa 25 anys i no era conscient que podia cantar. Li vaig enviar un tema que em va retornar amb unes veus bàsiques i la reacció va ser: que coi!! no em creia que cantés d'aquella manera que casava perfectament amb la música. Va ser una decisió ràpida el fer-ho com a duo.

Llegeix més