- Escrit per Albert Perera
Primal Fear - Metal Comando
Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 24-07-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10
Cal presentació per Primal Fear? En aquestes alçades no crec que cap seguidor de l'escena del heavy metal no hagi escoltat alguna vegada el grup. Molts la identifiquen com la banda de Matt Sinner però ara mateix m'atreviria a dir que és un monstre de tres caps amb Scheepers, el citat Sinner (líder de Sinner també) i el guitarrista Magnus Karlsson.
Són ja més de 22 anys de carrera en el que és el tretzè disc d'estudi en una banda consolidada i amb cert renom dins del panorama del heavy clàssic europeu. Pel qui subscriu la seva trajectòria ha estat massa monotemàtica fins al punt d'avorrir, no voler sortir ni un mil·límetre dels cànons establerts crec que no els ha fet cap bé artísticament però certament no els ha anat pas malament pel que fa a la seva carrera. Sigui com sigui cal veure què ofereixen en aquest nou disc.
Certament les coses semblen no haver canviat gaire escoltant la peça que obre, I Am Alive, doble bombo, la tornada per lluir les intactes dots vocals dels sr Scheepers i el solo d'un tema correcte de heavy metal clàssic. Se m'esvaeix una mica la mínima possibilitat de trobar alguna cosa que en trenqui el cap o que no esperi. Along Came The Evil camina sobre el baix i les guitarres i acord a l'aire en l'inici per basar-se en el palm-mute. Bona melodia en la tornada i de nou explotant aguts a les parts vocals. Ideal pel headbanging. Seguim sense novetat.
Seraina Telli es va fer un petit nom en l'escena amb la meteòrica pujada que va tenir Burning Witches amb els seus dos primers discos. Treballs adreçats als seguidors del heavy metal més clàssic i tradicional i que van tenir molt bona acollida. Cert és que la seva inquietud musical anava més enllà ja que no va ser pas la única experiència musical que acreditava ja que per exemple va estar al capdavant d'una formació anomenada Surrillium practicant un neo-prog molt més arriscat i divers.
Amalie Bruun, altrament i més reconeguda com MYRKUR ('foscor' en islandès), ens presenta el seu tercer disc Folkesange, produït per Christopher Juul del col·lectiu tradicional de folk europeu HEILUNG. Des del seu primer EP també titulat Myrkur al 2014 i fins poc després l’ascens de popularitat que va experimentar, MYRKUR ha estat sempre envoltat de molta controvèrsia, i no és d’estranyar degut a les innovacions que va incorporar en l’EP abans citat traspassant estils, el qual no va despertar un gran interès, sobretot pel que fa a la veu (tenint en compte que Amalie va começar amb la banda de pop indie EX COPS). Tot i això cal dir que Nattens Barn és una cançó que recorda molt als primers treballs de projectes associats al Black metal com ara Burzum degut a la càrrega atmosfèrica que té.
dels integrants del grup tenen origen hispà. Són Carlos Araya (bateria) nascut en Xile, Daniel Souto (guitarra) i Oscar Souto (veu i baix) a més de comptar amb Jef Fortin (guitarra) francocanadenc.
No seria ètic començar aquesta crítica sense reconèixer en primer lloc que tinc una debilitat per Testament des de fa una pila d'anys. Possiblement el cinquè en discòrdia del Thrash Metal, i que no va entrar a la gira del Big Four per qüestions merament logístiques. Creadors de tres discos cabdals per la història i evolució d’aquest estil com són The Legacy (1987), The New Order (1988) i Practice What You Preach (1989). El grup va viure moments convulsos durant els 90, amb constants canvis de membres, discos menys afortunats com The Ritual i intentant conviure amb l’auge d’estils més populars a l’època com el grunge o el nu metal. Arran d’això, els seus discos de meitats dels 90, Low i Demonic són una cerca de noves sonoritats barrejades amb certa experimentació que molts dels seus antics seguidors no van acabar d’entendre.