Discogràfica: Century Media
Data sortida: 22-11-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 10 /10

Blood Incantation són, sens dubte, un dels grups amb més renom dins el panorama del death metal mundial actualment, i la veritat és que s’ho han guanyat a pols. En un temps en que el gènere viu molt bons moments a nivell de públic i crítica (per ser un gènere que té sentit únicament en l’underground) i en què els vells clàssics tornen amb força en festivals arreu del món (Autopsy, Dismember, Demilich i altres), els de Denver han sabut reinterpretar el gènere i dotar-lo d’un toc psicodèlic i progressiu que fa de la seva música quelcom de molt especial.

Formats al 2013, Blood incantation han fet les coses a la vella manera, és a dir, a a poc han anant editant material en què han anat polint el seu estil, acostant-se amb paciència i evolució al que ens han regalat amb aquest Hidden History of the Human Race, un treball realment espectacular. Cal fer notar que Blood Incantation és un grup tremendament madur pel temps que porten tocant, i això ho han aconseguit amb tres demos, un EP, un split (amb els també interessantíssims Spectral Voice), un directe i dos LP, Starspawn (2016) i aquest darrer Hidden History of the Human Race.

El que hi trobem en aquest, el seu darrer treball, és un death metal progressiu (en la línea dels darrers treballs dels mítics Death) però amb (almenys per qui subscriu aquesta ressenya) molta més mala llet i intensitat (res a envejar als millors moments de Morbid Angel, per exemple). Si a això li sumem passatges psicodèlics i intensos al mateix temps, el resultat és absolutament sorprenent. Bé és cert que Hidden History of the Human Race no és un disc que es paeixi de forma ràpida, ni falta que fa, precisament en dies en què el que precisament ens sobra és el temps, així que, en aquest sentit, benvingut sigui el confinament.

Llegeix més

Discogràfica: Epic/sony
Data sortida: 21-02-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

A aquestes alçades Ozzy Osbourne no necessita presentacions. Als seus 71 anys, i després d'una vida plena d'excessos i polèmiques, podria acabar de passar els seus anys de vida retirat en una mansió. Però Ozzy sempre ha estat diferent, i lluny d’això, el que ha estat un dels cantants més emblemàtics de la història del heavy metal prefereix continuant regalant-nos nou material, cosa que sincerament és d'agrair.

Deu anys després del seu darrer treball d'estudi Scream, l'autoanomenat Príncep de les tenebres, al qui últimament se l’ha vist en un avançat estat de Parkinson, als que cal afegir altres problemes de salut que ja arrossega de fa anys, s'ha rodejat d'excel·lents músics per acompanyar el seu inconfusible timbre de veu.

Així doncs, la banda de luxe que acompanya Ozzy en aquest disc és ni més ni menys que Chad Smith (Red Hot Chili Peppers) a la bateria, Duff McKagan (G'N'R) al baix i el productor Andrew Watt a la guitarra. Però és que a part, compta amb col·laboracions de pes com poden ser Slash, Elton John, Tom Morello i els rapers Post Malone i Travis Scott. El productor del disc és l'esmentat Andrew Watt, que ha fet un excel·lent treball dotant al disc de l'essència dels discs clàssics del ex-cantant de Black Sabbath, i que ha participat activament en la composició dels temes juntament amb McKagan i Smith.

Llegeix més

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 21-2-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Després de 15 anys del famós Touched by the Crimson King, Demons & Wizards anunciava per a 2020 un nou disc. Ha passat molt de temps fins que Hansi Kürsch (cantant de Blind Guardian) i Jon Schaffer (guitarra d’Iced Earth) han decidit tornar a treballar junts per compondre de nou, i es que amb més de tres dècades d’amistat era d’esperar que ben aviat acabarien publicant novament.

Fins fa ben poc, no es sabia res de Demons & Wizards ni de si tenien plantejat tornar a publicar algun treball. No va ser fins el passat hivern que, de sobte, van tornar a gravar els seus antics discs, que vam tornar a rebre notícies d’ells. A partir d’aquestes noves gravacions, les quals recomano molt escoltar, van començar a confirmar en alguns festivals com ara el Wacken Open Air (Alemanya), el HellFest (França), el Sweden Rock (SE), el GMM (BE), el Metaldays (SI) o el Rock Fest de Barcelona. Fins i tot van arribar a tocar a Moscow i a Londres per primera vegada.

El passat 21 de febrer publicaven aquest disc anomenat “III” el qual podem trobar amb diferents versions de color a la portada: blau, verd, vermell i en blanc i negre. Respecte això Schaffer ha declarat: “Vaig sentir que seria divertit per als col·leccionistes oferir diferents color per a la mateixa portada. El fet de ser col·leccionista de vinils i còmics, jo mateix crec que això ho fa més emocionant. Sé que sempre m’agrada obtenir la versió súper limitada de les meves historietes preferides, així que vaig pensar que seria una cosa divertida de provar amb el món de la música. Fa anys que m’ho estic pensant i estic content que ho haguem fet amb “III””. Respecte a la publicació del nou disc Schaffer també comenta: “Estic emocionat d’estrenar un altre disc amb Demons & Wizards després de tots aquests anys. Sento que em fet algo realment especial, i estic desitjant escoltar l’opinió dels fans respecte d’aquest. Estic orgullós d’aquest àlbum. Certament em crescut musicalment, i això es pot trobar des de la primera escolta. Escoltaràs influències del rock clàssic i progressiu i algun ambient alternatiu en molts casos. Definitivament es una viatja de proporcions èpiques.” Al que Kürsch afegeix: “2019 ha estat un any extremadament emocionant per a Demons & Wizards en general. Hem aconseguit molt, molt! Aquest tercer àlbum és la cima de la nostra carrera, segur. Marqueu aquestes paraules, perquè estimareu aquest disc!”. Però anem amb el que ens ofereix aquest nou treball.

Llegeix més

Discogràfica: Roadrunner
Data sortida: 13-09-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Parlar de Korn és parlar d’un dels grup més influents dels darrers anys dins l'escena metàl·lica. Amb 27 anys de carrera musical i prop de 40 milions de discs venuts el grup liderat per Jonathan Davis va viure els seus anys d'esplendor a finals dels anys 90 amb l'aparició del subgènere del Nu Metal, i juntament amb grups com Limp Bizkit, Deftones o Coal Chamber van popularitzar la roba esportiva als escenaris del principals festivals internacionals.

Avui en dia Korn encara continuen encapçalant festivals arreu del món, tot i que sembla que fa anys que viuen una mica de rendes del que havien arribat a ser. El magnífic Life is Peachy (1996) i el posterior Follow the Leader (1998) els van confirmar com a estrelles mundials essent portades de les principals revistes del moment.

Tot i això, Korn sempre ha estat un grup que ha aixecat molta controvèrsia, i realment o ets un acèrrim seguidor seu o és un grup al que no pots ni veure, ja que costa una mica ser imparcial amb ells. La peculiar forma de cantar de Davis, junt amb la tipologia de les composicions, basades en riffs molt tallats i marcats no sempre ha convençut a una certa part de públic dins del metall. Tot i això, els seus poderosos i salvatges directes, on destacaven els guitarristes James Shaffer “Munky”i Brian Welch “Head” amb les seves guitarres Ibanez de 7 cordes, van portar al grup al més alt, i allí han estat fins a l'actualitat.

Llegeix més