Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 22-01-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Inevitable no sentir una enorme expectativa cap a Perpetual Chaos, nou àlbum de Nervosa, una de les bandes més importants del thrash en els últims anys. Uns mesos després de que les veiéssim en viu a Hèlsinki, la banda va anunciar que dos membres, la vocalista i baixista Fernanda Lira i la bateria Luana Dametto se separarien de la banda. La membre restant, fundadora i guitarrista Prika Amaral va anunciar ràpidament que es quedaria i buscaria nous músics per a unir-se a Nervosa. Va trobar el que buscava amb Diva Satanica (veu), Eleni Nota (bateria) i Mia Wallace (baix) i juntes van passar un mes a Màlaga per a gravar aquest nou àlbum. Mesos després, l'àlbum finalment estava llest per a veure la llum a través de Napalm Rècords. Precisament per això vam voler entrevistar la seva vocalista, Rocío Vázquez (Diva Satanica), en una entrevista que podeu recuperar tant en àudio com vídeo.

Canviar una formació dràsticament és sempre un desafiament per a qualsevol banda. En general, va de la mà d’un canvi de so. Si bé el nucli del so de Nervosa encara està intacte a Perpetual Chaos, els seus nous membres introdueixen molts elements innovadors en aquest so, orientant-se més cap al gènere death metal.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 26-02-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Vuitena proposta dels Epica que certament s'han fet un lloc entre les bandes power simfònic sobretot a Europa. Cinc anys des del seu darrer treball, The Holographic Principle, i de nou la nau comandada de bon inici per Mark Jansen aposta pel que en podem esperar donant un pas cap a l'exageració del que ja els coneixíem. Coen Janssen n'ha agafat bona part de la responsabilitat en una banda on continua destacant la veu i sobretot la imatge de Simone Simons alhora de fer qualsevol referència al grup. Un treball afectat, com tot el que ens anirà arribant en les properes dates, per la pandèmia i que ens disposem a valorar.

Alpha - Anteludium és una intro de llibre per un treball com aquest. Orquestra, piano, flautes en un in crescendo que et van preparant. Per un moment em sembla escoltar un dels treballs de fa deu anys de Within Temptation. Tot just dura minut i mig per enllaçar amb Abyss of Time - Countdown to Singularity, la peça que va sortir com avançament. Si en algun moment de la teva vida has gaudit del power metal simfònic aquesta peça entra fàcilment. Parts ràpides i contundents amb el doble bombo, tones de melodia, orquestració, part central pensada pel headbanging i les veus guturals de Mark Jansen que com és habitual van apareixent en contraposició amb les angelicals de Simone Simons durant tota la peça. Evocadora i que enganxa a la primera, no és estrany que sortís com a primer avançament.

Llegeix més

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 29-01-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Sembla impossible que un personatge amb 50 anys de carrera i 40 com a músic en solitari encara tingui la repercussió, importància i ganes en una escena musical tant complicada sovint com la del rock dur i el metall. Cert és que el bo de Michael Schenker s'ha guanyat una reputació més que notable entre públic i els mateixos músics. Molts el nombren com una influència notable. I ell a la seva... sense importar-li massa com es mouen avui dia les tendències ni les bandes, va traient material, girant (quan es podia clar) i confessant que no escolta massa res més que el seu material, la resta el distreu. Així doncs ara reempren la que ha estat des de fa molts anys la seva criatura, Michael Schenker Group, després d'uns anys on la idea era un altra, Michael Schenker Fest.

En aquest nou Immortal ens ofereix una col·lecció de temes notables amb convidats que no desmereixen i que de nou mostra la vàlua i rellevància del personatge. Quan ell vol comptar amb algú li responen i de quina manera, a saber, Ronnie Romero (de Rainbow), Ralf Scheepers (de Primal Fear), Joe Lynn Turner (ex Deep Purple) i Michael Voss (de Mad Max) qui també ha produit el disc. Al baix trobem a Barry Sparks (Dokken), al teclat a Steve Mann i Derek Sherinian (Dream Theater) i als tres bateristes Bodo Schopf, Simon Phillips (ex Toto) i Brian Tichy (ex Whitesnake). Amb tot plegat el disc ha quedat una mica més metàl·lic més que no pas rocker però amb aquell toc tant especial característic.

Llegeix més

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 05-02-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5 /10

Angelus Apatrida són un grup que no necessita cap tipus de presentació. Tot aquell que estigui mínimament familiaritzat amb el panorama estatal els coneixerà, des del llançament del seu primer LP fa 15 anys els d'Albacete han anat guanyant-se tota una legió de seguidors. Entre ells em trobo jo, que vaig ser conquerit amb el seu magnífic Cabaret de la Guillotine, predecessor de l'àlbum que avui ens ocupa. Angelus Apatrida havia estat seguint una línia de superar-se disc rere disc, però amb Cabaret semblava que la banda havia arribat al punt àlgid. Per això cal analitzar aquest, el seu àlbum homònim, amb les expectatives molt altes.

Els manxecs, que han mantingut la seva formació intacta durant dues dècades, ha decidit emprar com a carta de presentació el tema Indoctrinate. L'àlbum ja ens dóna una hòstia a la cara quan, sense cap tipus d'introducció, tota la banda (incloses les contundents vocals de Guillermo Izquierdo) entren de cop. S'abandona aquesta recerca de les harmonies i l'estil melòdic que vam poder veure a Cabaret, tornant a el so cru dels primers discos, però aquest cop amb una execució instrumental molt refinada afinant mig to més baix (encertadíssima decisió). Però no només la part instrumental és destacable. Angelus Apatrida no es dediquen a fer un thrash purament basat en els riffs, sinó que les seves melodies vocals també són fantàstiques. Notables són les influències de bandes clàssiques com Testament o Metallica, però com sempre li donen el seu toc característic. Especial atenció mereix el breakdown final, perfecte per destrossar-se el coll.

Llegeix més