Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Eclipse - Monumentum

Discogràfica: Frontiers
Data sortida: 24-3-2017

Eclipse - MonumentumMolts cops tens davant del nas coses que valen molt la pena i ni tant sols te n'adones. Et pot passar en qualsevol aspecte de la vida però si parlem del musical, més tenint en compte l'actual ritme i nombre de llançaments al mercat, no és gens estrany.

Si parlem de rock melòdic, hard-rock o com el vulguem qualificar ja fa uns anys que em van captivar els dos treballs de W.E.T, aquell projecte sorgit de membres de tres bandes, Work of Art, Eclipse i Talisman. Els discos són sublims i la veritat que, tret de la trajectòria de Jeff Scott Soto, no he acabat de prestar massa atenció a les dos primeres al llarg del temps. Va ser l'estiu passat que vaig veure Eclipse en directe i la sensació va ser la mateixa que amb W.E.T. Tampoc no és tant estrany, dos dels seus membres són d'Eclipse i van arrasar en directe.

Des d'aquell moment vaig començar a descobrir els seus discos i escoltant-los trobem aquell rock tant elegant com ben executat amb unes melodies genials i que enganxen a la primera en la millor tradició nòrdica. Bleed and Scream i Armageddonize són dos impressionants treballs que avui es perden entre tanta oferta però que quan aquest estil era rellevant en el vast món de la música hauria pogut cridar l'atenció de milers de persones. Ho tenen tot. Erik Martensson i Magnus Henriksson formen una parella perfecta que està donant moments de glòria al hard-rock i que amb l'ajuda compositiva de Miqael Persson i Johan Becker s'han tret de la màniga una obra imprescindible. Per si fos poc Erik també és responsable de bona part de la feina d'estudi ja que s'ha gravat al seu estudi d'Estocolm i també ha estat al capdavant de les mescles.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Nightwish - Vehicle of Spirit

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 16-12-2016

No acostumem a aturar-nos en productes audiovisuals en les nostres ressenyes i la veritat que la cosa haurà de començar a canviar perquè avui dia que les bandes giren més que mai, ja se sap com està el negoci, aprofiten per a què aquestes actuacions quedin immortalitzades en tots els formats possibles. Així doncs, tenim cada mes un reguitzell de novetats editades en format DVD o Blu-Ray en mil edicions i formats que molts cops s'acompanyen de l'àudio del concert en format cd, fins i tot vinil i altres extres d'allò més variat. Ben segur que d'aquí en endavant caurà per aquí alguna ressenya d'aquestes edicions que ens fan estar una bona estona davant la tv. A més, fa temps que tenia a la recambra parlar d'aquesta edició i tot i que ha passat uns mesos no me'n vull estar, es tracta de Nightwish.

No vull amagar la meva predilecció pel grup. Es va parlar en aquest humil racó de la xarxa del darrer disc d'estudi Endless Forms Must Beautiful. Des que els vaig veure per primer cop en una atapeïda sala Mephisto, ara Bòveda, en la gira de Wishmaster no han parat de créixer i després de veure'ls en cada gira posterior mai m'han decebut. Només les limitacions d'Anette Olzon per interpretar tots els temes de l'era Tarja van empobrir els directes tot i fer molt bona tasca en el seu material a Dark Passion Play i Imaginareum.

Pels finesos ha estat el moment ideal. Ara que aturen la seva activitat com a mínim tot el 2017, més encara tenint en compte l'embaràs de Floor Jansen, què millor que editar un directe representatiu del tour de Endless Forms Must Beautiful? Així ho han fet en aquest Vehicle of Spirit que, com deia, ha sortit en tots els formats possibles. Caixa amb dvd,Blu-ray, vinil i cd, només dvd, només Bluray... en fi, el que comentarem aquí correspon a l'edició regular en doble Blu-ray en una curiosa caixa rectangular força espectacular amb multitud de fotografies però molt incòmoda de guardar ja que és un tamany molt poc estàndard per dir-ho així. El primer BD conté el concert al Wembley Arena del 2015 i el segon al seu país natal, a Tampere en concret. En aquest darrer també trobem els extres.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Sepultura - Machine Messiah

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 13-01-2017

Sepultura-Machine MessiahSepultura... aquest nom mereix un respecte en l’escena de la música metall,  va ser gran, m'atreviria a dir que molt gran en la primera meitat dels 90. De ser una excel·lent banda de thrash metal, després dels inicis irregulars i juvenils que van portar a tota una sorpresa com Beneath the Remains, a una evolució que els va aportar a innovar d’una manera poc o gens vista fins aleshores barrejant tota mena d’influències sobretot del seu Brasil natal i que els van portar a anar més enllà del públic del metall. Qui no va escoltar en aquells temps Roots..., a casa nostra molts encara recorden el seu concert al Doctor Music Festival.  Fa poc en reflexionàvem en aquest article.

No cal que expliqui res més des d’aquest moment. Max Cavalera surt del grup i des d’aquest punt mai ha estat el mateix ni creativament ni a nivell de repercussió. L’àngel amb el que estava tocada la banda va desaparèixer. El grup mai ha defallit i ha continuat publicant treballs i s’ha mantingut ferma fins i tot després de la sortida d’Igor Cavalera i amb Derrick Green al que no se li pot discutir el mèrit després de tants anys. Ens trobem amb una nova proposta, aquest Machine Messiah que deixa una sensació agre-dolça. Ja fa anys que Andreas Kisser porta el timó al grup sent també el màxim compositor, aquest cop la inspiració ha vingut tractat la robotització de la nostra societat avui dia. Una mena de Déu màquina que crea la humanitat i que tanca el cercle esdevenint mig robot mig humà. Com sempre la banda busca innovar, provar nous sons i maneres de fer, des de les idees musicals passant per la imatge i concepte gràfic amb Camille Dela Rosa que ha treballat en la portada fruit de la troballa que li va semblar a Andreas el seu treball.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Kreator - Gods of Violence

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 27-01-2017

Kreator-Gods of ViolencePoques bandes poden presumir d'una carrera tant brillant, coherent (amb els seus alts i baixos evidents en més de 30 anys de carrera) i alhora amb notable reconeixement de públic i premsa especialitzada dins el metall extrem com Kreator. El thrash metal quasi sempre ha vingut i tingut els seus treballs i bandes més preponderants des dels EEUU però a Europa crec que no exagero si dic que els alemanys en són el màxim exponent i referent. Una carrera que arrenca la primera meitat dels 80 dona per molt, com tota banda ha tingut la seva època "fosca", i amb això no vull dir de menys qualitat..., senzillament eren uns temps on no era el que preferia el seguidor de sons extrems i al variar notablement el seu estil primigeni no despertava tant interès. No descobreixo res al dir que discos com Endorama, Renewal o Cause for Conflict eren diferent a tot i fins i tot entre ells però grans treballs. El període, que encara dura, que va començar amb Violent Revolution els ha portat a les millors cotes de popularitat que mai han tingut a base en bona part a repetir una fórmula que saben fer com ningú. Thrash metal de la vella escola sense concessions, melodia amb la característica veu de Mille i una destresa instrumental que no ha parat de millor. Menció a part mereix Mille al meu criteri, l'autèntica ànima del grup a tots nivells que s'ha mantingut contra tot i que ha estabilitzat una formació des de fa anys que res té a envejar a la dels 80 que molts crèiem era irrepetible. Ningú clamarà per algun tipus de "reunió", més encara quan Ventor ja fa uns anys que torna a ser darrere la bateria.

Ja que parlem de Mille i el nou disc, anem al gra. No ha de ser molt complicat trobar inspiració per escriure lletres o punyents riffs si com aquest cop estàs una mica atent a l'actualitat. La porqueria que ens rodeja pot resultar inspiradora com aquest cop han estat els atemptats de París de novembre de 2015. Aquest va ser el tret inicial que continua mostrant com al llarg de totes les eres l'ésser humà pot ser malèfic i destructiu. Tot plegat  barrejat amb històries de la mitologia grega, d'aquí el nom de Gods of Violence, tenint doncs la religió un paper preeminent més actualment quan és una de les raons de grans calamitats i desastres a nivell mundial.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Metallica - Hardwired... to self-destruct

Discogràfica: Blackened Records
Data sortida: 18-11-2016

Metallica-Hardwired to Self DestructFa dies que dono voltes a escriure o no les meves impressions sobre el nou treball de Metallica. Una ressenya més segurament poc pot aportar a tot el que s'ha dit ja en aquestes alçades d'un disc esperat i d'una banda història del heavy metal i de la música en majúscules. Finalment m'he decidit, per què?, encara no ho tinc clar però sí que he de dir que sota el meu criteri és un disc sobrevalorat. Tantes ganes hi ha que facin un disc rodó que a la mínima que surten alguns temes encertats ja tots ens posem ben contentets. Doncs no, sempre arrossegaran l'estigma de ser una de les bandes de metall més grans que hi ha hagut amb un llegat que conformen els seus primers 5 discos que mai podrà ser igualat (tot i la sorpresa no del tot grata que va ser la primera escolta del disc negre). La posterior època als clàssics va ser poc menys que lamentable i ara el material que ofereixen és prou decent després d'aquell desastre i en part està ben considerat perquè allò no es podia aguantar.

Però anem a pams. En primer terme s'ha de tenir pebrots per estar segur de treure un disc doble i estar segur del que ofereixes, i els tenen, sempre han fet el que han volgut i és un de les coses a valorar. Tampoc són els pioners en això, moltes bandes ho han fet i recentment fins i tot uns altres clàssics com els Maiden s'hi han atrevit. Un altra cosa és que la cosa funcioni. M'atreviria a dir que el 95% dels discos dobles editats amb temes inèdits si haguessin estat senzills amb una selecció de les millors peces haurien estat treballs gloriosos. Penseu, penseu... Aquest cas no és diferent, sobren temes. Parlem-ne.

Hardwired, el tema que obre, va ser un flash, una sorpresa per tothom que no esperava tal cosa. Un inici fulgurant que recorda Holier than hou amb els redobles de bateria i un riff que intenta emular peces com Fight Fire with Fire. Agrada i s'escolta de grat, un tema curt, intens i que et queda. A més, els experiments amb el so s'han oblidat i tot sona on ha de fer-ho i de manera atronadora si deixem de banda tot allò que fa referència a la guerra del volum que ja fa anys i panys que es produeix en el món discogràfic i que tants disgustos ha portat als melòmans. No en va tenen mitjans i han tingut temps per treballar-hi i no fer desastres com St. Anger. Bon inici la posem al sac de les aprofitables.

Llegeix més

Accés