Juliol 2013
Children of Bodom - Halo of Blood
| Grup: | Children of Bodom |
| Àlbum: | Halo of Blood |
| Discogràfica: | Nuclear Blast |
| Data sortida: | 07·06·2013 |
Hi ha bandes que quan sorgeixen en l'escena sorprenen i es fan un lloc ràpidament. Generen unes expectatives molt altes que duren un parell de discos però hem de ser conscients que una banda difícilment editarà una obra mestra en cada treball i, a més, es perd aquest factor sorpresa. És en aquest punt quan tot i seguir mantenint una base de seguidors molts es queden pel camí. Personalment crec que això és el que ha passat amb Children of Bodom. De la sorpresa inicial i uns primers dos discos notables poc a poc es va anar desinflant el globus que la banda ha sabut mantenir amb dignitat ja que els darrers discos no és que siguin dolents tampoc però havien perdut aquell toc màgic que a vegades no saps perquè tenen les coses. He de dir que al meu parer l'han recuperat per aquest Halo of Blood, poc m'esperava que els finesos apareguessin per aquesta secció però aquesta proposta és una de les que sóna habitualment al meu reproductor darrerament.
És el vuitè treball d'estudi enregistrat als propis estudis del grup amb la col·laboració de Peter Tatgren ja tot un mestre en les tasques de producció han aconseguit un so potentíssim amb uns temes que combinen millor que mai la característica melodia que ha acompanyat al grup amb passatges brutals típics del death més aferrissats i el toc just del que els entesos dirien el so d'avui dia o allò de posar-se al dia amb les noves corrents. Resulta difícil no enganxar-se a temes com Scream for silence amb una melodia tant enganxosa i alhora tant ben construït pel headbanging amb aquest mig temps que et va matxacant. Ideal pels directes. La inicial Waste of skin es podria haver inclós en aquell primer i llunyà treball homònim que els va portar a tocar a Wacken amb tot just 20 anys... seguiria amb la resta de temes. Tant és, un excel·lent treball que demostra com no han perdut talent compositiu. Durant uns anys quasi vaig avorrir trobar-me'ls a tots els festivals que anava... ara no tindria cap problema de veure'ls defensant aquest temes, la vida dóna tants tombs...