Escric aquestes ratlles tot just l'endemà de Sant Jordi. Un any més el tòpic s'ha complert i tot allò que els carrers s'omplen de gent en una festa ciutadana s'ha repetit milions de vegades... i amb raó. Poques dates trobarem arreu del món al voltant d'un fet tant remarcable com regalar una rosa, amb tot el seu significat, i un llibre, cultura per poder cultivar la ment en aquesta cada cop pitjor societat que ens envolta. Els carrers s'omplen de gent i de vida sense més que fer aquests presents amb tota naturalitat. Òbviament que tot té la seva part comercial, els floristes es freguen les mans amb uns preus desorbitats de les roses ratllant la indecència i els llibreters amb les còpies venudes amb qualsevol excusa que en molts casos passaran a ser una peça decorativa més a les estanteries de les cases. Però deixem de banda aquest extrem, no siguem mal pensats i centrem-nos en l'essència de la festa de Sant Jordi. És admirable que la cultura sigui la protagonista en un dia així però crec que un cop més cada 23 d'abril es demostra que hi ha cultura de primera i de segona.

Plantejo una simple pregunta, la música és cultura?. De ben segur que pràcticament tothom diria que si però no em sorprendria que alguns diguessin que no, sigui com sigui la música és una manifestació cultural en majúscules com la literatura, això sí, vinguda a menys almenys a casa nostra. No vull, ni puc opinar sobre altres indrets però sí que és cert que en altres països s'ensenya a l'escola, és tinguda en compte i els diferents sistemes educatius la tenen en consideració com les matemàtiques o les llengües. Aquí no, és tinguda com un mode de faràndula i poc més.

Els escriptors han sabut fer-se valorar, molts cops els músics l'únic que han sabut fer és el ridícul i això no ha ajudat. Cal autocrítica. Més enllà de tot això, de música i músics n'hi ha de tots tipus, bona o dolenta, especialitzada i de consum massiu... com de literatura. O és igual un assaig de Chomsky que una novel·la de Torrente Ballester?

Algú es pot preguntar, a què ve tot això? Senzillament l'enveja sana que em provoca una diada com la de Sant Jordi on pràcticament tota la població es va comprar o rebrà com a present un llibre en aquest dia. Sigui de la naturalesa que sigui però rebrà un exemplar. Acaba de sortir la xifra de vendes d'aquest 2018, es calcula que les vendes han estat de 22 milions d'euros, un 2% més que el 2017. És un xifra més que respectable! Les editorials estaran satisfetes ja que el que busquen en gran mesura és vendre, com les discogràfiques, és igual si aquell llibre queda arraconat en una estanteria, ha estat comprat i és el que compta. Amb això no les vull culpabilitzar, com deia, les discogràfiques no han buscat pas res diferent en tot el segle XX i el que portem de XXI sense importar gaire l'estil, missatge o qualitat.

Però, siguem bons, posem-nos en la millor de les hipòtesis. Suposant que només la meitat de llibres venuts siguin tinguts en consideració i llegits per les persones que els han comprat o rebut com a present el bé pel seu intel·lecte i capacitat de raonament és brutal ja que és com a poc el que et pot aportar. Traslladem ara una diada com aquesta al món de la música. Un dia on tothom es regali música, ja no em poso en el format, tant és mp3, cd o vinil tot i que per Sant Jordi també es podria regalar llibres electrònics encara predomina la còpia física, suposem que també fos format físic en cd o vinil. Si aquests discos fossin escoltats i gaudits la felicitat del personal augmentaria exponencialment ja que pocs arts poden arribar a emocionar tant. Les vendes serien brutals i l'empenta anual al sector en milloraria la salut. Somio en un dia així, on es regali música o senzillament te la compris per invertir en quelcom que sempre et pot reconfortar, ajudar i fer sentir millor acompanyant-te molts anys.

Iniciatives com el Record Store Day volen, suposo, emular d'alguna manera un Sant Jordi però tot i que tothom diu que li agrada la música poc a poc l'estem matant tots plegats... i els actors del negoci mai han ajudat. No tothom diu que li agrada la literatura, és més, molts presumeixen de llegir poc o ni se'n recorden de l'últim llibre que han obert. Però això no importa, per Sant Jordi toca llibre, un més que fa bonic. Un disc avui dia sembla no voler-lo ningú... Somio amb un Sant Jordi de la música...