Menu

Entrevistes

Entrevistes

Iván, Big Mouthers: Les bandes de versions fan molt per la música

El rock melòdic no està de moda, que coi, mai ha estat de moda!! Potser a finals dels 80 va tenir un dels seus moments més àlgids ja que l'eclosió anys enrere de la MTV i la popularitat en aquells temps del rock va fer que fins i tot aconseguís grans cotes de mercat i bones posicions a les llistes de discos més venuts. Allò ha passat. En la nostra societat tot s'ha radicalitzat, fins i tot la música ja que cal captar l'atenció dels possibles oients en una oferta absolutament desmesurada.

En aquest panorama i dins de la diversitat i qualitat de l'escena de casa nostra trobem una banda que a través de les influències de grans bandes del rock melòdic i més comercial reivindiquen l'estil. Big Mouthers són uns veterans dels directes, porten ja a les esquenes multitud d'actuacions com a banda de versions, que no tribut cal distingir. Vaja, allò de tota la vida i que ha passat sempre, les bandes comencen tocant temes dels seus herois i posteriorment a mesura que van adquirint destresa i maduresa aflora en molts casos una creativitat que en el cas que ens ocupa s'ha plasmat en un primer disc anomenat Wishes.

Rock sense complexos, melòdic, ben executat i amb el segell d'un grup que denota un gust per l'estil molt refinat. Parlem amb el baixista Iván en una conversa que ens posa en antecedents del grup, reflexionem sobre els denostats grups de versions i tribut i un futur que avui dia es presenta incert per qualsevol grup que té "l'atreviment" de sortir al mercat discogràfic amb material propi. L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines es va originar en el nostre programa de radio del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem.

 

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Niu de Corbs: Aquest projecte em va fer sortir del pou

Niu de CorbsCertament que des del racó més inesperat pot sortir una proposta creativa que et pot deixar sorprès. Aquest pot ser el cas d'un projecte pensat, gestat i parit a les terres de Lleida de black metal. Sí, si ho heu escoltat bé, black metal des de Lleida. El binomi pot sonar estrany però funciona i de quina manera.

Niu de Corbs és un projecte que s'ha gestat en la ment de Dani, un veterà en l'escena extrema de les terres de ponent i conegut pel seu pas per formacions com Ether o actualment Siroll per citar dues de les que podes ser més reconegudes. Fa uns anys va posar tot el seu esforç en tirar endavant aquest projecte que des de les primeres idees inicials encarades bàsicament a un fer-s'ho tot un mateix va anar mutant i ampliant horitzons fins al punt final on ha quedat enriquit i de quina manera.

Així doncs, tot plegat ha estat basat en tres pilars. En primer terme i els fonaments de tot la música. Un disc de black metal dur, cru i apassionat com pocs que ha estat editat exclusivament en vinil... tota una declaració de principis. En segon terme el "look" reflexat en merchandising en forma de samarreta d'una qualitat digna d'esment i tercer, donada la seva vinculació amb aquest món, la creació d'una cervesa artesana amb formulació única, una Imperial Black IPA amb gerds, flor de saüc, mel, xarop d'auró i regalèssia. 2 malts i 3 tipus de llúpol: Centennial, Columbus i Chinook. 10'2% 100 IBU. Gestada a Reptilian Brewery. Realment intensa, com tot el projecte.

Hem volgut saber més de tot plegat i per aquest motiu una tarda de dimecres seiem a Grans Records de Lleida per parlar de tot plegat en una conversa pel nostre espai radiofònic que podeu escoltar tot seguit en cru sense aturades musicals, això queda per vosaltres i descobrir així els Corbs.

Motto Perpetuo: El metall està més viu que mai!

Motto PerpetuoMotto Perpetuo no són uns nouvinguts a l'escena del rock dur de casa nostra. Amb l'inici del nou mil·leni Jordi Fernández (guitarra) i José Torrent (ex-bateria) impulsen la banda després de diverses experiències a la ciutat de Barcelona. Els primers anys la banda practica un estil més proper al power metal i graven una primera demo amb el nom del mateix grup.

Després d'una època més convulsa i amb canvis de formació és a partir del 2007 que amb la incorporació de l'actual cantant Mireia Farré que consoliden un estil més melòdic. Un primer disc veu la llum el 2009, Perpetual Time, que els serveix per donar-se a conèixer amb material propi en els nombrosos directes que ja fan i participacions en diferents concursos obtenint sempre primeres posicions. Pel seu segon intent discogràfic posen tota la carn a la graella i dediquen temps i esforços en les composicions que gràcies a una campanya de micromecenatge pot ser una realitat, Circus of Life els consolida com una realitat. A més, treballen amb el productor David Palau (músic de sessió i productor més de 25 anys i guanyador d'un Grammy Latino el 2012). El disc veu la llum la primavera del 2017.

La banda encara es troba fent concerts presentant Circus of Life i aprofitant unes dates per les comarques lleidatanes conversem en una freda i plujosa tarda en el marc poc habitual d'una cafeteria amb Mireia Farré. Una conversa on surten quasi tots els temes possibles. El grup, l'escena, la dificultat de tirar endavant una banda, els actors del negoci...

'77: En aquest disc no ens hem imposat límits creatius

A ningú escapa que avui dia la societat que hem construït li falta alguna cosa. Des de sentit comú a tolerància, empatia o fugir de tantes actituds superficials que només busquen una façana. En aquest sentit, i centrant-nos en l'àmbit musical, cada cop aquesta faceta de la cultura està més desprestigiada. La música no és tinguda en compte com a fet cultural i moltes de les propostes que ens ofereixen els grans mitjans de comunicació que encara dediquen part, o tot, del seu temps a la música només ho fan amb propostes buides de contingut i buscant la comercialitat entesa com a producte de consum.

En aquest marc, i centrant-nos en l'escena del rock, sempre queda reductes on refugiar-nos i gaudir d'una proposta que sota cap concepte busca cap altre propòsit que oferir una proposta honesta i creient que, tot i respectant tot allò que avui dia es pugui oferir, el que ens ofereix pel que fa a aquesta cultura i fins i tot més enllà el passat ens hauria de servir per aprendre i poder seguir fent camí aprenent dels errors i sent conscient d'allà on ens encaminem. 77 són un d'aquests reductes.

La banda acredita ja una carrera notable on el rock clàssic és el protagonista. Les arrels als 70 sempre han estat clares i les reivindiquen sense cap mena de vergonya. Bright Gloom és el seu cinquè treball i suposa tot una novetat pel que fa al seu so. Els germans Valeta han explorat nous camins que sorprenen pel que ha estat fins ara la trajectòria de la banda. En parlem amb els mateixos germans Armand i LG amb tota la humilitat que els caracteritza. La conversa ha estat extreta del nostre programa radiofònic, trobareu fent click aquí totes les edicions i l'edició on es va emetre en aquest enllaç.

 

Juan Francesc, Foscor: Aquí t'has de fotre d'hòsties perquè un concert sigui rendible

FoscorUna de les bandes amb més personalitat de l'escena del metall de casa nostra són sens dubte els Foscor. Si en el seu anterior Those Horror Winter ja donaven mostres d'una banda que no es conformava a ser una més i explorar vessants poc explotades per aquestes contrades amb el seu darrer Les Irreals Visions han superat qualsevol mena de barrera. No ens sorprèn.

A Simfonia Metàl·lica seguim el grup des d'aquell llunyà The Smile of the Sad Ones, passant pel citat Those Horror Winter així com cites en directe que han tingut lloc amb bandes internacionals. L'evolució és notòria i enorme. El passat 2017 van editar Les Irreals Visions, un disc més que personal on han donat un gir al seu so esdevenint un ventall de sons i sensacions que traspassen les etiquetes que li vulguem posar. Dark, gothic, death... ja no van amb aquesta proposta que vol fer un pas endavant i reivindicar més l'expressió cultural que és la música que no un estil. A més, esdevé ferma la decisió que tots els textos siguin en llengua catalana, com a convicció i sense complexos.

Tot i que ja fa uns mesos de l'edició hem volgut conversar en el marc del nostre espai radiofònic amb un dels membres del grup, en Joan Francesc, perquè amb la perspectiva ja d'uns mesos de rodatge en directe i aquesta mirada que aporta certa distància poder parlar d'aquest treball, de l'actual moment de l'escena a casa nostra, el contrast amb la resta d'Europa o la dificultat d'una proposta d'aquestes característiques per fer-la rendible aquí. Una conversa més que interessant.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?