Menu

Entrevistes

Entrevistes

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Reinhard, SDI: La portada del nostre primer disc era una porqueria

SDIEls darrers anys dels 80 i primers de 90 va viure una explosió dels gèneres més extrems dins l'escena del heavy metal. Des del thrash passant per l'speed metal a encara més enllà amb el death i variants. Van ser desenes les bandes que van emergir tant als EEUU com a Europa, algunes per aportar coses realment positives, altres només apuntant-se a la moda o sorgint fruit de la recerca desesperada de les discogràfiques de bandes de l'estil. Són moltes les que es van quedar en un sol disc que resta en les col·leccions dels més dedicats. A Europa la major de l'explosió de bandes va venir d'Alemanya on el thrash i l'speed metal va ser especialment popular en aquells anys.

Enmig de l'underground de tota aquesta escena i una mica a l'ombra dels noms més coneguts, la segona o tercera fila podríem dir, van sorgir bandes com SDI que amb una proposta poc pulida però plena de passió juvenil i intentant pujar un nivell en l'esglaó d'agressió sonora i de tòpics adolescents.

Van editar tres discos abans de desaparèixer però des de fa pocs anys la formació s'ha tornat a reunir i ara emprèn una gira per l'estat espanyol amb dues dates a casa nostra. És per aquest motiu que ens posem en contacte amb el baixista/vocalista i principal ment pensant del grup, Reinhard.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Alberto Rionda: El millor és donar la cara i expressar-te

Avalanch 2018Si una cosa no se li pot negar a Alberto Rionda és persistència... i no serà que no li han sortit entrebancs durant la seva carrera com a músic. La seva banda de sempre i a la que ha dedicat la major part d'esforços com a músic, Avalanch, ha tingut èpoques de tota mena així com també ha patit èpoques de tota mena fruit segurament de la naturalesa i el caràcter de la gent que habita aquest estat-país o com el vulguem anomenar dit Espanya.

Sigui com sigui no es pot negar que del seu talent han emergit obres que tenen el seu racó en la història del heavy metal a l'estat. Quan tot semblava indicar que Avalanch no tindria continuïtat i que Alberto s'havia allunyat de l'estil que sempre havia practicat va sorprendre amb Alquimia i aquesta va ser l'espurna per reviure la seva banda de sempre però amb uns acompanyants que potser mai s'hagués imaginat. Tots coneixem la formació actual amb Terrana, Rossen, Salán, Ramos, Paz i el mateix Rionda. Després de regrabar El Angel Caído estant gravant nous temes i el 30 de setembre acaben la gira de presentació d'aquesta formació i rememorant el citat treball.

Ens posem en contacte amb Alberto per saber les darreres novetats de la gravació, del concert de Barcelona i també acaben sortint Alquimia, el darrer DVD, les polèmiques passades i tantes coses. Us oferim l'àudio tal qual de la conversa, sense adulterar ni editar.

Lizzies: Avui dia hi ha "haters" a tot arreu

LizziesLizzies són un exemple de com amb una trajectòria relativament curta han sabut captar l'atenció d'un ventall ampli de seguidors del rock dur i metall amb només dos treballs, deixant de banda un EP, single i una demo. Amb poc temps han pogut girar i fer-se una bona reputació de directe que les ha portat a tocar a Alemanya (Metalheadz Open Air & Headbangers Open Air), Suècia (Muskelrock) i Anglaterra (Live Evil) i a realitzar una extensa gira europea conjuntament amb Dead Lord i Night Viper durant la tardor de 2016.  Lizzies s'ha convertit en una de les bandes més prometedores dins de l'escena de l'underground internacional i aviat estarà de tornada als escenaris europeus per presentar aquest nou On Thin Ice.

Per parlar d'aquest segon disc conversem amb la Patricia i Vera, dos dels membres de la banda que ens traslladen les seves impressions d'aquest nou disc en el que acaba sent una conversa sobre la mentalitat i comportament dels seguidors del rock dur i sobretot del heavy metal i el seu convervadorisme.

Com és habitual la conversa està extreta del contingut del nostre programa de ràdio del que en podeu trobar les diferents edicions al nostre canal de Ivoox.

UDO: Mark Tornillo no ho està fent pas tant malament

UDONo cal presentació. Després de més de 40 anys en el negoci amb el trencament que va suposar a primers dels vuitanta les seves veus a Accept i milions de discos venuts arreu del món Udo Dirkschneider ha de ser considerat com una de les llegendes de l'escena musical del heavy metal. Són ja quasi trenta anys de carrera en solitari, sense menypresar el seu llegat amb la banda primigènia, que ara tenen continuïtat amb un nou disc en solitari SteelFactory.

Després d'honorar tot el llegat de clàssics d'Accept en els darrers anys UDO torna amb un treball en solitari més influenciat que mai per la llegendària banda alemanya. És per aquest motiu que ens posem en contacte amb el petit gran home perquè ens expliqui els detalls de la nova obra que un cop més ha estat produïda pel danès Jacob Hansen i que presentaran a l'estat espanyol els propers dies 20, 22 i 23 de gener. En el nostre cas la data d'especial d'interès la de l'Hospitalet del Llobregat el dia 22 a la Sala Salamandra.

Tota la informació, preus (30 anticipada i 35€ a taquilla) la trobareu fent click en aquest enllaç.

PELS MÉS MANDROSOS EN LLEGIR AL FINAL DEL TEXT TROBAREU L'ÀUDIO DE L'ENTREVISTA EMÈS EN EL NOSTRE ESPAI RADIOFÒNIC

Simfonia Metàl·lica (SM) - En els darrers temps has estat força ocupat girant com a Dirkschneider tocant temes de la teva època Accept i ara quasi de sorpresa ens trobem amb un disc amb noves cançons com a UDO, amb la quantitat de dates que feu en directe, no recordo pas una aturada, d’on heu tret el temps per compondre, assajar i fer tota la producció del disc?

UDO – Sí és cert el que dius. Vam començar a treballar en aquest disc després de la primera gira americana al març del 2017. Llavors vam començar a anar a l’estudi i per la sala d’assajos treballant com una banda, tots plegats i cara a cara, cosa que avui dia és important. Vam passar dues setmanes agrupant idees, fent jams i de tot plegat en va sortir unes 25 idees per fer temes.

Llegeix més

Amorphis (Oppu): El disc no sonaria igual amb productors finesos

Amorphis 2018Finlàndia no deixa de ser un bressol impressionant pel rock dur i el heavy metal. No deixa de sorprendre com un país tant petit no deixar d'exportar talent en tantes vessants del rock. Una de les bandes que passet a passet i amb la feina ben feta han anat fent-se un lloc en l'escena internacional són els Amorphis. De banda considerada extrema en els seus inicis a obrir molt més el seu ventall estilístic durant la seva carrera amb uns darrers treballs plens d'imaginació, creativitat, grans atmosferes i uns temes que no renuncien a aquest toc nòrdic tant característic i atractiu alhora.

La banda ha tingut canvis en els darrers temps, sense anar més lluny el nostre interlocutor Olli-Pekka Laine (Oppu) torna a la formació després d'haver-hi estat durant els primers deu anys del grup del 1990 al 2000. Ens atén des d'una assolellada Helsinki ens confessa sorprès i content de poder dir-li això a algú del sud d'Europa. El motiu de la conversa és el darrer Queen of Time, i la seva gira estatal un treball que pren el relleu d'aquell excel·lent Under the Red Cloud que tant ens va agradar. La fórmula es repeteix amb temes que s'enganxen com una sangonera xuclant-te però sense fer mal, al contrari, grans melodies i riffs amb aquest toc tant característic i grans convidats en un fórmula completament encisadora.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?