Menu

UDO: Mark Tornillo no ho està fent pas tant malament

UDONo cal presentació. Després de més de 40 anys en el negoci amb el trencament que va suposar a primers dels vuitanta les seves veus a Accept i milions de discos venuts arreu del món Udo Dirkschneider ha de ser considerat com una de les llegendes de l'escena musical del heavy metal. Són ja quasi trenta anys de carrera en solitari, sense menypresar el seu llegat amb la banda primigènia, que ara tenen continuïtat amb un nou disc en solitari SteelFactory.

Després d'honorar tot el llegat de clàssics d'Accept en els darrers anys UDO torna amb un treball en solitari més influenciat que mai per la llegendària banda alemanya. És per aquest motiu que ens posem en contacte amb el petit gran home perquè ens expliqui els detalls de la nova obra que un cop més ha estat produïda pel danès Jacob Hansen i que presentaran a l'estat espanyol els propers dies 20, 22 i 23 de gener. En el nostre cas la data d'especial d'interès la de l'Hospitalet del Llobregat el dia 22 a la Sala Salamandra.

Tota la informació, preus (30 anticipada i 35€ a taquilla) la trobareu fent click en aquest enllaç.

PELS MÉS MANDROSOS EN LLEGIR AL FINAL DEL TEXT TROBAREU L'ÀUDIO DE L'ENTREVISTA EMÈS EN EL NOSTRE ESPAI RADIOFÒNIC

Simfonia Metàl·lica (SM) - En els darrers temps has estat força ocupat girant com a Dirkschneider tocant temes de la teva època Accept i ara quasi de sorpresa ens trobem amb un disc amb noves cançons com a UDO, amb la quantitat de dates que feu en directe, no recordo pas una aturada, d’on heu tret el temps per compondre, assajar i fer tota la producció del disc?

UDO – Sí és cert el que dius. Vam començar a treballar en aquest disc després de la primera gira americana al març del 2017. Llavors vam començar a anar a l’estudi i per la sala d’assajos treballant com una banda, tots plegats i cara a cara, cosa que avui dia és important. Vam passar dues setmanes agrupant idees, fent jams i de tot plegat en va sortir unes 25 idees per fer temes.

Des de llavors cada cop que hem tingut alguna aturada enmig de la gira de Dirkschneider i hem estat treballant. Tot i fer-ho d’aquesta manera a estones estic content amb el resultat i molt feliç de com ha quedat aquest treball.

SM – Pel que expliques diria que estar tocant en directe els vells clàssics d’Accept i alhora estar donant forma a noves cançons a influenciat de manera notòria les noves composicions, crec que és un dels trets que fàcilment es pot veure en el treball. I estàs d’acord?

UDO – Completament. Per suposat que si et passes tres anys tocant únicament temes d’Accept en prop de 300 concerts per suposat que t’influencia alhora de compondre. Per molt que vulguis donar-li una nova atmosfera i que resulti fresc és inevitable i passa. No tinc cap problema en dir-ho i reconèixer-ho.

SM – En tot aquest període heu tingut moviments en la formació, què va passar exactament amb Bill Hudson?

UDO – Sí, de fet ha passat amb els darrers dos guitarres. En primer terme Kaspery (nota – el finès Kasperi Heikkinen) no semblava estar immers en la dinàmica de la banda. Anava a la seva sense participar en res i ocupat amb els seus assumptes sense treballar plegats amb Andrey per a res. Al cap de dos anys i mig li vam dir que allò no funcionava i que ho havíem de deixar. Com que no parem de girar ens vam donar pressa a trobar substitut i aquest va ser Bill Hudson i la veritat que és una persona fantàstica però també una mena de rock-star d’alguna manera (nota – en aquest moment dubta i busca les paraules per no dir-la grossa). En alguns moments donava la impressió de no estar en una gira amb Dirkschneider si no amb la Bill Hudson band ja que no es preocupava de res més que ell, només li faltava dir que sóc el millor i el més gran. No estava interessat en compondre material per UDO com a banda o fins i tot tocar en un disc d’UDO i al cap d’uny any i després de girar per Amèrica al desembre vam decidir que allò no anava.

La cosa es que teníem compromesos un grapat de festivals d’estiu aquest any i vam pensar que li diríem a Stefan Kaufmann si ens voldria ajudar, la resposta va ser que cap problema. Per suposat que coneix els temes, és més, per ell els temes d’Accept són ben fàcils i això és important per nosaltres ja que ens dona temps per buscar un nou guitarra, fer audicions, parlar amb gent conèixer millor els candidats i jo diria que cap a finals de setembre o octubre es podrà anunciar el nou guitarrista d’UDO.

UDOSM – És una de les qüestions que et volia plantejar després de veure que tocàveu amb Stefan aquest estiu si seguiria més enllà d’aquestes dates com a membre.

UDO – És evident que amb Stefan mai he tingut una mala relació i fins i tot en aquest disc m’ha ajudat en les parts vocals. Sempre estem en contacte i res dolent hi ha entre nosaltres, tenim una mena d’acord no escrit que si ens fa falta un cop de mà li podem dir sense problemes com ha estat amb els festivals d’aquest estiu.

SM – Us ha ajudat en els directes però també a l’estudi pel que dius, en la composició...?

UDO – No ben bé. Va venir amb tres temes i ens va dir que si ens agradaven els podíem utilitzar, i la veritat que hem van agradar. Rising Hig, A Bite of Evil i The Devil is an Angel (nota-bonus per l’edició limitada), estaven bé, a tots ens van agradar i vam agafar el camí dret, feina feta.

SM – Has mencionat els festivals d’estiu i parlant d’això un que quasi des dels inicis s’ha anat fent més gran fins ser el gegant actual és Wacken. Jo crec que bona part de culpa en els darrers anys d’això la tenen les emissions en directe per internet on pots seguir els concerts amb qualitat professional i HD. El vostre concert mateix es va emetre en directe a tot el món i això és una promoció enorme.

UDO – I tant, sens dubte. He de dir que per nosaltres i també és una gran plataforma per noves bandes. Com ve dius encara que es faci a Alemanya ve gent de tot el planeta i alhora es pot seguir globalment.

SM – Tornant als temes del nou disc potser els temes que tenen elements més reconeixibles tant de la teva carrera en solitari com d’Accept poden ser Make the move o In the heat of the night però també nous elements com a Raise the Game. Hi estàs d’acord? Com et sents amb aquest nou producte?

UDO – El més important per mí és que ho hem fet plegats com un equip. Per exemple, el meu fill Sven té 24 anys i és una generació completament diferent i escolta material més modern que jo o el mateix Andrey que té moltes influències de la música clàssica russa, fins i tot de música de Mongòlia. Són moltes les petites coses que s’ajunten i és el que fa el disc molt interessant.

SM – I si parlem del so en general crec que Fitty té molt protagonisme amb un baix molt present.

UDO – Aquest cop hem utilitzat de nou a Jacob Hansen com a productor i és un altre factor important, tenir algú extern per trobar el so que Jacob aporta, molt més modern. Ha estat molt involucrat en tot el procés i estic feliç de treballar amb ell i ha fet molt bona feina en aquestes cançons.

SM – Una de les sorpreses pot ser el passatge a Blood on Fire del popular tango Hernando´s Hideaway (del musical “The Pajama Game”, 1954) i en relació amb això fa alguns mesos que entrevistàvem a Wolf Hoffman i comentava la gran influència que sempre ha tingut en ell la música clàssica. Quins estils fora del metall han estat importants per tu?

UDO – Sí per suposat que també la clàssica i el més interessant sobre la clàssica, i que fa molt bé, és com aconseguir una atmosfera concreta i això intentar traslladar-ho al heavy metal. En el nostre cas és això el que ens aporta Andrey amb el seu bagatge de la clàssica russa. Fins a quatre temes podem trobar en aquest sentit al treball i més enllà com Mozart, Vivaldi però Andrey és una vessant totalment diferent.

UDOSM – Un altre tema interessant pot ser del que n’he gravat un vídeo, One Heart one Soul, amb aquesta intro a mode d’himne

UDO – D’aquest tema trobo especialment interessant les lletres. Reflecteix el moment que estem vivint en el món ja sigui Alemanya, Grècia o EEUU ,i a tot arreu com més recentment a Veneçuela amb la gent que ha de marxar de casa seva. Vivim tots en un mateix planeta i no hi hauria d’haver tants problemes en ajudar els altres. Aquest és el missatge i la raó per la que n’hem volgut fer un vídeo. La gent vol estar viva allà on sigui i tirar endavant i sempre són les qüestions polítiques de les que podríem parlar dies les que es posen pel mig.

SM – M’ha cridat l’atenció com comença el clip amb tú mateix posant un vinil en un plat avui dia que amb la tornada d’aquest format es produeix la contradicció que molts tornen a utilitzar un format analògic enaltint les seves virtuts quan l’origen d’aquest, la gravació, és totalment digital... vul dir si es fes tot en analògic tindria sentit però senzillament és l’amor i el revival del format pel que és, no pel que ofereix.

UDO – Sí estem en ple revival del vinil. Nosaltres en venem un munt avui dia. Si vas a qualsevol tenda de discos a Alemanya trobes que tenen dedicat molt espai als vinils, com fa anys!! I tothom en compra de nou, també he de dir que jo sóc de la vella escola i crec que el so que dona és més càlid i poderós. El so del cd és més dur en la meva opinió.

SM – Va, anem a altres temes. Repassant coses de la teva carrera en solitari m’ha cridat l’atenció com per exemple vas gravar una peça en espanyol pel disc SteelHammer però mai ho has fet en alemany. Com a mínim curiós...

UDO – Molta gent hem pregunta que quan gravaré un tema en alemany. Potser algun dia passarà, no ho sé, de moment no hi penso. He fet un munt de cançons en rus per exemple, UDO és un grup gran a Rússia i també en espanyol però no ho sé... potser algun dia quan aparegui la cançó correcta, no se sap mail.

SM – No has parat de repetir en els darrers temps que quan acabis aquesta gira com a Dirkschneider deixaràs de tocar temes d’Accept però estem acostumats a anuncis de gires de comiat i altres anuncis que són un bluff. Ho has pensat bé? Segueixes pensant igual?

UDO – Mai diguis mai i hi ha una petita porta oberta però de moment és el pensament que tinc. Mentre Accept segueixi girant i tocant aquests temes no hi ha raó. Si Accept no fes més discos o gires i jo seguís en el negoci llavors tindria més sentit però tal com està ara si vols escoltar Metal Heart, Fast as a Shark, Balls to the Ball i Mark ho faci prou bé tot i no ser el cantant original fa el millor que pot i no està tant malament.

SM – No fa massa llegia una entrevista teva on deies que els darrers set-lists que està fent Accept et feien riure, ho deies perquè tornen a tocar molts clàssics en detriment dels temes de l’era Tornillo?

UDO – Com a UDO sempre he seguit tocant temes d’Accept però ja fa 30 anys que estic en aquesta banda i he tret 16 discos i crec que és pel que he de ser jutjat en tot aquest temps. Perquè he de seguir tocant temes d’Accept? Per això al final he decidit que aquesta serà la darrera vegada que ho faré i llavors només seran temes d’UDO. Potser hi haurà dos concerts més com Dirkschneider però seran les darreres. No sé quin tipus de sentiment tindré després però de moment el que vull fer és mirar endavant amb el nou disc i tinc prou material per ser considerat clàssic com Man and Machine i tantes altres. Feina tinc per pensar un set-list amb tot això i creu-me que està sent un malson triar entre aquests 16 discos.

SM – Més especial deu fer-ho tot tocar amb el teu propi fill...

UDO – Per suposat! Està al grup des de fa tres anys però ja se’n va passar un com a roadie de bateria i està fent una gran feina. N’estic molt orgullós però no s’ha establert una relació en el grup pare-fill si no com a col·legues. No té cap mena d’extra o privilegi respecte els altres per no despertar cap mena de problema dins el grup, és tant sols un membre i el bateria d’UDO. Tot funciona així. Ara ha estat el primer cop que ha grava un disc amb nosaltres i ha fet gran feina, hi està molt posat.

SM – Ja per finalitzar, plans pels propers mesos.

UDO – A finals d'octubre vam girar per Rússia i ens vam aturar al desembre tornant a començar a mitjans de gener per Europa amb algunes dates lliures per França, Holanda, Belgica, Espanya, Itàlia... en fi, ja saps que tornem a Espanya i esperem veure-us un cop més!!

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?