Menu

Entrevistes

Entrevistes

Elizabeth, Frantic Amber: El death metal encara té poca presència

Frantic AmberEscandinàvia sempre ha estat terreny abonat per les bandes de metall. M'atreviria a dir que en general per tots estils de l'escena però segurament cal destacar la presència i importància de vessants més extremes com el death i black metal. Ja des de fa molts anys hi han sorgit bandes que han esdevingut clàssiques del gènere i en l'actualitat si prestem una mica d'atenció al que ofereix de ben segur que podem trobar sorpreses.

Una banda que ja ens va cridar l'atenció amb el seu primer treball Burning Insight van ser els suecs Frantic Amber. Per posar-nos en antecedents, el grup comença el seu camí el 2008 com a projecte a Stockholm pel seu membre fundador i guitarrista Mary Siebecke amb la idea de tocar metall amb noies. No va ser fins el 2010 que va aconseguir una formació prou estable amb Elizabeth Andrews a les veus decantant-se pel death melòdic tot i que fàcilment pots veure en la seva música tocs de thrash, black, progressive i heavy clàssic a més un gust macabre pels elements simfònics. Un primer EP va ser editat el 2010 i comencen a tocar en directe. Es presenten a la Metal Battle sueca i la guanyen aconseguint tocar a Wacken. El seu debut discogràfic es produeix el 2015 amb el citat Burning Insight produïnt-se canvis en la formació amb l'entrada de la baixista Madeleine Gullberg i el bateria colombià Mac Dalmanner amb qui giren presentant el disc.

Si a més de llegir, o enlloc, voleu escoltar l'entrevista ho podeu fer al final del text on oferim tal com es va emetre al nostre espai radiofònic.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Marta, Crystal Viper: Ni tant sols pensava en gravar un disc i ara en tenim set

Crystal ViperEl heavy metal més clàssic mai ha deixat de tenir bandes que el defensin en les seves propostes musicals. Passarà millors o pitjors moments i les modes, que també afecten la nostra escena per molt que foti a bon nombre de seguidors, o si voleu suavitzar el terme, les corrents que s'imposen en determinats períodes, faran que quedi en segon terme però sempre torna reivindicat com l'origen per una nova onada de bandes.

No es pot dir que els polonesos Crystal Viper siguin uns nouvinguts defensors del metall més clàssic, els seus orígens daten del 2007 quan la incombustible Marta Gabriel va impulsar el grup des de tots els punts de vista, ja sigui buscant membres, component i cantant. No han canviat les coses en aquest sentit i encara continua al capdavant del grup. Acaben d'editar un nou treball com és Tales of Fire and Ice a través del segell alemany AFM i tot just sortir ja es posen en carretera per presentar-lo en directe. Una de les seves aturades és a Catalunya, en concret en data única al Cafè del Teatre de l'Escorxador de Lleida en el marc de la celebració dels 20 anys del nostre espai radiofònic. Quina millor manera de celebrar-ho que amb música en directe!!

Abans que el grup trepitgi les terres de ponent ens hem volgut posar en contacte amb la mateixa Marta per saber les seves impressions sobre el nou treball així com de la gira que ha de venir tot repassant alguns aspectes d'una ja prou dilatada trajectòria.

Llegeix més

Rikki Rokket, Igualada Rock City: Volia aportar una alternativa als grups de sempre

Fa poques dates que s'ha fet esment a tot arreu dels 50 anys de la celebració del festival de Woodstock i el que va comportar tant socialment com des del punt de vista del concepte i les bases del que són avui dia els festivals a l'aire lliure. Si estàs llegint això segur que has assistit a algun, gran, petit, mitjà o fins i tot gratuït.

Aquest és el cas que ens ocupa i és que també hi ha certàmens que aposten per edicions sense cost pels assistents però on les infraestructures, bandes i personal costen uns diners que han de ser satisfets. Ens fixem en una d'aquestes cites que aquest anys celebra la seva setena edició, l'Igualada Rock City. Des d'un bon inici l'eclecticisme ha estat un dels punts destacats ja que hi han passat des de grups de metall, a rock passant per thrash, punk i tot el que us pugui passar pel cap.

Aquest any ens ofereix un cartell amb quatre bandes. En primer terme The Capaces, una banda amb 20 anys de trajectòria que barregen hardcore, punk i rock. Imperial Jade representen la vessant més clàssica del rock pels amants de Led Zeppelin o The Who, una banda que coneixem bé a Simfonia Metàl·lica. Blowfuse portaran el seu punk-grunge tot just abans que els caps de cartell Hamlet surtin a escena, poques presentacions calen amb els madrilenys.

El seu impulsor és Rikki Rokket amb qui hem volgut conversar perquè ens expliqui com es pot tirar endavant una iniciativa com aquesta, què hi ha al darrera, les motivacions, la present edició i les seves bandes participants així com alguns canvis com per exemple la ubicació.

Com és habitual us oferim l'entrevista en àudio ja que el que més ens agrada és escoltar els protagonistes i oferir les seves paraules sense embuts.

Schmier,Destruction: Si el thrash esdevingués famós seria dolent

Trenta anys de carrera obrint-se pas a cops de thrash ha situat Destruction a la cúspide d’aquest estil musical perquè, encara que la seva fama no es pugui equiparar a la dels “Big 4”, la seva contribució musical ha estat molt rica i sembla que ho continuarà sent. A Simfonia Metàl·lica hem tingut l’ocasió de parlar amb Schmier, líder de la formació, sobre les novetats que envolten al grup alemany, amb canvis de formació inclosos en la figura del bateria canadenc Randy Black i el guitarrista suís Damir Eskic, així com sobre el seu nou i tant esperat disc, Born To Perish del que tot just uns dies abans de la seva sortida ja us fèiem avinents les nostres impressions un cop ben escoltat.

Llegeix més

Jeff Scott Soto: Hi ha gent i premsa estúpida que no presta atenció als detalls, som una banda

Soto 2019El 2015 el prolífic i cul inquiet Jeff Scott Soto va voler formar una banda retornant a les seves arrels més dures. Des de llavors han estat dos treballs, Inside the Vertigo i Divak seguit d'una pausa on el bo de Jeff es va embarcar en un disc amb el supergrup Sons of Apollo conjuntament amb Mike Portnoy, Derek Sherinian, Billy Sheehan i Bumblefoot.

Què dir de Jeff Scott Soto? Un dels vocalistes més versàtils i treballadors de l'escena havent participat en formacions com la citada Sons of Apollo, Trans-Siberian Orchestra, W.E.T. i sent ex-vocalista de Yngwie Malmsteen, Talisman o Journey a més d'un bon grapat de discos en solitari.

La banda de Jeff treu aquest tercer treball sota un nou segell, Inside Out. Origami contè 10 temes més que variats que aglutinen un bon grapat d'estils, en el més pur estil Soto, des de sons electrònics, melòdics i hard-rock de sempre. Ja pel seu anterior treball vam poder parlar amb ell, l'entrevista la podeu recuperar clickant aquí, i ara no em volgut desaprofitar l'oportunitat de fer-ho de nou, així doncs, amb tot un oceà pel mig des de L.A. California rebem la trucada d'en Jeff.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?