- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Elizabeth, Frantic Amber: El death metal encara té poca presència
Escandinàvia sempre ha estat terreny abonat per les bandes de metall. M'atreviria a dir que en general per tots estils de l'escena però segurament cal destacar la presència i importància de vessants més extremes com el death i black metal. Ja des de fa molts anys hi han sorgit bandes que han esdevingut clàssiques del gènere i en l'actualitat si prestem una mica d'atenció al que ofereix de ben segur que podem trobar sorpreses.
Una banda que ja ens va cridar l'atenció amb el seu primer treball Burning Insight van ser els suecs Frantic Amber. Per posar-nos en antecedents, el grup comença el seu camí el 2008 com a projecte a Stockholm pel seu membre fundador i guitarrista Mary Siebecke amb la idea de tocar metall amb noies. No va ser fins el 2010 que va aconseguir una formació prou estable amb Elizabeth Andrews a les veus decantant-se pel death melòdic tot i que fàcilment pots veure en la seva música tocs de thrash, black, progressive i heavy clàssic a més un gust macabre pels elements simfònics. Un primer EP va ser editat el 2010 i comencen a tocar en directe. Es presenten a la Metal Battle sueca i la guanyen aconseguint tocar a Wacken. El seu debut discogràfic es produeix el 2015 amb el citat Burning Insight produïnt-se canvis en la formació amb l'entrada de la baixista Madeleine Gullberg i el bateria colombià Mac Dalmanner amb qui giren presentant el disc.
Si a més de llegir, o enlloc, voleu escoltar l'entrevista ho podeu fer al final del text on oferim tal com es va emetre al nostre espai radiofònic.
El heavy metal més clàssic mai ha deixat de tenir bandes que el defensin en les seves propostes musicals. Passarà millors o pitjors moments i les modes, que també afecten la nostra escena per molt que foti a bon nombre de seguidors, o si voleu suavitzar el terme, les corrents que s'imposen en determinats períodes, faran que quedi en segon terme però sempre torna reivindicat com l'origen per una nova onada de bandes.
Fa poques dates que s'ha fet esment a tot arreu dels 50 anys de la celebració del festival de Woodstock i el que va comportar tant socialment com des del punt de vista del concepte i les bases del que són avui dia els festivals a l'aire lliure. Si estàs llegint això segur que has assistit a algun, gran, petit, mitjà o fins i tot gratuït.
Trenta anys de carrera obrint-se pas a cops de thrash ha situat Destruction a la cúspide d’aquest estil musical perquè, encara que la seva fama no es pugui equiparar a la dels “Big 4”, la seva contribució musical ha estat molt rica i sembla que ho continuarà sent. A Simfonia Metàl·lica hem tingut l’ocasió de parlar amb Schmier, líder de la formació, sobre les novetats que envolten al grup alemany, amb canvis de formació inclosos en la figura del bateria canadenc Randy Black i el guitarrista suís Damir Eskic, així com sobre el seu nou i tant esperat disc, Born To Perish del que tot just 
El 2015 el prolífic i cul inquiet Jeff Scott Soto va voler formar una banda retornant a les seves arrels més dures. Des de llavors han estat dos treballs, Inside the Vertigo i Divak seguit d'una pausa on el bo de Jeff es va embarcar en un disc amb el supergrup Sons of Apollo conjuntament amb Mike Portnoy, Derek Sherinian, Billy Sheehan i Bumblefoot.