Fa poques dates que s'ha fet esment a tot arreu dels 50 anys de la celebració del festival de Woodstock i el que va comportar tant socialment com des del punt de vista del concepte i les bases del que són avui dia els festivals a l'aire lliure. Si estàs llegint això segur que has assistit a algun, gran, petit, mitjà o fins i tot gratuït.

Aquest és el cas que ens ocupa i és que també hi ha certàmens que aposten per edicions sense cost pels assistents però on les infraestructures, bandes i personal costen uns diners que han de ser satisfets. Ens fixem en una d'aquestes cites que aquest anys celebra la seva setena edició, l'Igualada Rock City. Des d'un bon inici l'eclecticisme ha estat un dels punts destacats ja que hi han passat des de grups de metall, a rock passant per thrash, punk i tot el que us pugui passar pel cap.

Aquest any ens ofereix un cartell amb quatre bandes. En primer terme The Capaces, una banda amb 20 anys de trajectòria que barregen hardcore, punk i rock. Imperial Jade representen la vessant més clàssica del rock pels amants de Led Zeppelin o The Who, una banda que coneixem bé a Simfonia Metàl·lica. Blowfuse portaran el seu punk-grunge tot just abans que els caps de cartell Hamlet surtin a escena, poques presentacions calen amb els madrilenys.

El seu impulsor és Rikki Rokket amb qui hem volgut conversar perquè ens expliqui com es pot tirar endavant una iniciativa com aquesta, què hi ha al darrera, les motivacions, la present edició i les seves bandes participants així com alguns canvis com per exemple la ubicació.

Com és habitual us oferim l'entrevista en àudio ja que el que més ens agrada és escoltar els protagonistes i oferir les seves paraules sense embuts.

Si algun personatge es pot considerar com un dels referents de l'escena del rock dur estatal dels 80 aquest és Sherpa. Amb Barón Rojo encara ara són considerats com una de les millors i més exitoses bandes que mai ha tingut l'estat. El seu llegat encara avui és recordat i estimat. No cal que en digui més, de ben segur que tots coneixeu què vull dir i el significat d'aquest nom.

Tampoc no escapa ningú que històricament la formació va estar dividida entre per una part els germans De Castro i de l'altra Sherpa i Hermes Calabria. Fa uns anys vam viure una reunió poc lluïda on van acabar de nou amb males maneres. Si més tots aquells que vam poder veure'ls als 80 ens vam treure l'espina encara que fos evident que no hi havia cap química entre ells. Un cop els germans han decidit deixar d'arrossegar el nom pel fang i s'ha anunciat gira final amb un darrer concert a Madrid el 2020 es produeix simultàniament l'anunci que Sherpa i Hermes formen una nova banda anomenada Los Barones. Sembla el destí coincidir dos notícies com aquestes.

Aquesta nova formació ja ha donat a conèixer un nou tema, Vive Hoy, i sembla que tindrem més material fresc properament a més d'una gira de presentació del grup que passa, de moment, per dos festivals com són el Rock Fest Barcelona i el Leyendas del Rock a Villena (Alacant). És per això i en el marc de les entrevistes que hem vingut realitzant en motiu d'aquestes cites que hem volgut contactar amb Sherpa en una interessant conversa on rebel·la els propers plans, parlem de música i explica els darrers contactes que ha tingut amb els De Castro un cop ha rebut una trucada per participar en el concert final del 2020 de Barón Rojo. Sherpa no pot ser més contundent en la seva resposta, sincer i sense embuts. Us convidem a escoltar les seves paraules tal i com ens agrada a Simfonia Metàl·lica, escoltant la veu dels protagonistes i sense filtres. Poques vegades tenim oportunitat de parlar amb músics que diguin les coses com les pensen i sense complexes.

El 2015 el prolífic i cul inquiet Jeff Scott Soto va voler formar una banda retornant a les seves arrels més dures. Des de llavors han estat dos treballs, Inside the Vertigo i Divak seguit d'una pausa on el bo de Jeff es va embarcar en un disc amb el supergrup Sons of Apollo conjuntament amb Mike Portnoy, Derek Sherinian, Billy Sheehan i Bumblefoot.

Què dir de Jeff Scott Soto? Un dels vocalistes més versàtils i treballadors de l'escena havent participat en formacions com la citada Sons of Apollo, Trans-Siberian Orchestra, W.E.T. i sent ex-vocalista de Yngwie Malmsteen, Talisman o Journey a més d'un bon grapat de discos en solitari.

La banda de Jeff treu aquest tercer treball sota un nou segell, Inside Out. Origami contè 10 temes més que variats que aglutinen un bon grapat d'estils, en el més pur estil Soto, des de sons electrònics, melòdics i hard-rock de sempre. Ja pel seu anterior treball vam poder parlar amb ell, l'entrevista la podeu recuperar clickant aquí, i ara no em volgut desaprofitar l'oportunitat de fer-ho de nou, així doncs, amb tot un oceà pel mig des de L.A. California rebem la trucada d'en Jeff.

Llegeix més

Arriba juny i com cada any en els darrers catorze es prepara una nova edició del Kalikenyo Rock. Cert és que segurament no és l'estil i l'escena que té més protagonisme en el nostre espai però la relació entre el metall i el punk no escapa a ningú que és ben propera. Són molts els motius per parlar del festival, des del evidentment musical, fins al que representa per una petita població com Juneda o les comarques de Lleida tant faltades d'una cita com aquesta de prou importància com perquè tingui ja cert renom guanyat a pols i sigui considerada i tinguda en compte en el calendari de festivals no tant sols de Catalunya si no també de l'Estat.

Segons per qui, és clar, ja sabem que tot el que faci referència a música dura no existeix ni apareix en multitud de llocs, des de mitjans de comunicació (inclosos els de Lleida) a la difusió com a esdeveniment musical que podria rebre des de les institucions. Res d'això, el de sempre, només interessa segons quina cultura...

Per la nostra part no quedarà. Un any més, ja és una tradició, hem volgut que el mateix màxim responsable de tot plegat, Albert Civit, ens fes cinc cèntims de com es prepara aquesta nova edició, però no tant sols això... També parlem de l'edició del 2018 amb tots els canvis que va haver i el que va comportar pel festival, les discrepàncies amb l'ajuntament de la localitat i la seva entrada en la política local.

Tot això en una versió més despullada que la emesa en el nostre espai radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.