Menu

WACKEN OPEN AIR 2007

www.wacken.com

Reportatge realitzat per Ivan Riba Màrquez (IR), Octavi Espuga Giné (OE) i Josep Roig Llorens (JR)

Fotos: Servei de premsa WOA

Enguany com és ja habitual a començaments d´Agost, a la petita població de Wacken al nord d´Alemanya s'hi tornava a celebrar el que és sens dubte una de les fites metàl.liques de l´estiu, per no dir la més important: el Wacken Open Air Festival. Una vegada més Simfonia Metàl.lica hi estava present per cobrir l´esdeveniment.

Wacken 2007Un cop vam arribar a Hamburg i després de recollir el nostre cotxe i de diferents problemes amb l'equipatge (ens van perdre una de les tendes d'acampada, cosa que després provocaria unes nits molt icòmodes dormint al cotxe) vam fer cap a Wacken.

Ja durant el trajecte per carretera i a l'autopista, un es pot fer una idea del que és aquest festival: moltíssims cotxes, gent amb samarretes de milers de grups diferents, cabells llargs, logos il.legibles, música a tot i drap i cervesa per tot arreu (fins i tot els nens alemans semblen aficionats a aquesta beguda).

A destacar a la nostra arribada, la poca cua en la zona d'acreditacions (cosa molt rara donada la gran quantitat de gent que sol arribar a les mateixes hores), també com sempre, els dos grans escenaris amb la pantalla enorme al mig i potser la manca de pluges (només al primer dia n'hi van haver, aixó si, us recomanem unes bones botes per anar pel festival!). Com en edicions anteriors les queixes sobretot adreçades als preus del menjar, de les begudes i sobretot l'excès de merxandatge que rodeja tot el festival en si.

Un cop establerts a la zona de premsa (amb molt d'espai, però potser mancada de més serveis) vam fer cap al backstage que cada any freqüenten els artistes assidus com Saxon o Tom Angelripper, els nois dels Napalm Death, Peavy de Rage, Schimier de Destruction, el staff de Century Media i Nuclear Blast, la gent de la Hard Rock i Metal Hammer i un munt de gent de tot el món de webs, ràdios, zines , distribuidores etc…

Per a alguns de nosaltres era a més la primera edició i després de donar un tomb per començar a conéixer la immensitat del Wacken (literal i físicament) va arribar l'hora dels concerts. (IR, OE, JR)

 Dijous 02 d'Agost

Recent iniciat el festival, es convertia en un aparador de grups Hardcorde/Metal. Un dels primers grups que vam poder veure va ser Narziss dels quals es pot destacar poca cosa ja que no van saber transmetre massa vitalitat entre els assistents, aconseguint que solament els incondicionals de les primeres files es moguessin. (OE , JR)

Després va ser el torn d'una de les bandes que a dia d´avui ha emergit de l'undreground alemà per ser puntuals del nou moviment metal/brutalcore juntament amb els Maroon i els Heaven Shall Burn ,parlem dels Neaera que presentaven el seu darrer llançament editat per Century Media, durant els concert a mida que sonaven els temes es podia veure l´evolució que han tingut els suecs des del seus origens hardcore/death melòdic fins al potent Deathhardcore que fan a dia d´avui, molta gent jove i al ser un dels primers concerts molt Mosh Pit. (IR)

Un cop acabats aquest concerts ens vem dirigir a un dels plats forts del festival, el concert que oferien els teutónics Sodom la banda del mític Tom AngelRipper, celebraven el seu 25 aniversari i jugaven a casa. Per tal de conmemorar la cita van fer un concert molt especial repasant tota la seva discografia desdes el principi fins al final i amb l´al.licient de que molts dels membres originals de la banda i dels que han tocat durant la seva existéncia anaven apareixent segons els temes.
Tot i que van tocar vora les 2 hores i va ser un concert fora de lo normal ,els hi va faltar l'energia i la potencia de so als que ens tenen acostumats, per mi perspnalment va ser un concert fluix tot i ser una de les meves bandes preferides (IR).

SaxonEntrada la nit, els britànics Saxon feien una espectacular aparició damunt de l’escenari del Black Stage. Com es habitual, el seu espectacle i la posta en escena era impressionant. De totes maneres no crec que els seus seguidors estiguessin esperant res d’especial, ja que es un grup que quasi ha tocat a totes les edicions del festival i els seus fans es coneixen tots els “topants” de la casa. (OE)
Això si, pels fans del grup el concert que van oferir els anglesos va ser un gran concert de Heavy Metal, al que per sort ens tenen acostumats, repassant tots els seus clàssics de la seva extensa i dilatada carrera.
És d´agrair que bandes com aquesta 30 anys després tinguin energia i la vocació que gent molt més jove no té, la pena del concert de Saxon es que ens vam tenir que perdre el directe dels Hardcorians Maroon i els trashers ianquis d'Overkill, dos grups que tenen un directe brutal. (IR)

 

Divendres 03 d'Agost

Tot i que amb força son (efectes de voler ser els primers a la dutxa i de la primera nit dins un cotxe), el matí va començar al Party Stage amb molta força. Els nord americans Black Dalhia Murder sortien preparats per descarregar tota la ràbia que portaven dins. Amb el seu deathcore brutal, van provocar més d’un “wall of death” entre els assistents. El seu directe es va concentrar en el seu últim disc d’estudi que reunia les mateixes qualitats que en directe. (JR , OE)

A continuació vam presenciar el directe de la banda finesa Amorphis una banda que tenia moltes ganes de presenciar i a la que he seguit des dels seus inicis underground. Presentaven nou single del que serà el seu nou Lp "Silent Waters". El so del True Metal Stage no va ser tan bo com el que després van tenir els Napalm Death al Black Stage. Això si, van caure tots els clàssics de la banda "Karelian Isthmus", "Black Winter Day", "Against Widows", "My Kantele", "Divinity" etc. En general el set list va ser molt bo, no descuidant els seus primers llançaments (per mi els millors). Hi havia moltes banderes fineses entre el públic, donant fe de la quantitat de gent d´aquell país que assisteix a Wacken. (IR)

Vora el migdia els Napalm Death ens presentaven el seu darrer llançament “Smair The Campgain”, una multitud esperava amb impaciència la descàrrega d´uns dels referents de la música extrema. Barney, Shane i Match ens van donar el millor so del festival i també moltes d´oferir un bon espectacle.
Van centrar el seu set list majoritariament en els seus darrers lp´s "The Code Is Red", "Smair Campgain", "Order of the Leech" per acabar amb el seus clàssics com "Nazi Punk Off" un tema que va ser ben rebut per tota la audiéncia. (IR)

TherionDegut a un petit accident amb un petit incendi els Therion van tenir que sortir unes mes hores més tard del previst a actuar al True Metal Stage. Hem de dir que va ser un bon espectacle amb una escenografia molt complerta, van saber transmetre molta força i majestuositat com ens tenen acostumats en els seus directes, un directe molt poderós on quasi va sortir tot perfecte. (O.E.)
Per mi, potser els i va faltar una mica més de dinamisme, Cosa que vaig observar en diversos grups com Blind Guardian i els mateixos Therion. Porten tota la vida fent el mateix i em fa l'efecte que ja no canviaran. No em va agradar la disposició dels musics damunt l'escenari, amb els cuatre cantants per radera dels guitarristes en una mena de tancat.... com solen dir, per gustos els colors. (J.R.)

A continuació i després de dinar esperavem al Black Stage un dels al.licients del festiva, la reunió de la mítica banda californiana Possessed, una banda que fa gairebé 25 anys va inventar el terme Death Metal. Particularment no m'agraden aquestes reunions per fer calaix o bé per recordar époques glorioses del passat (normalment toquen els temes vells perque no tenen res a oferir de nou i la gent que en el seu dia no els havia pogut disfrutar, queda contenta)
El concert fluix, molt fluix (menció en especial apart de la invalidessa del Sr Becerra i el fet de tocar en cadira de rodes no ajuda gaire i que el seu list va ser princilpament del "Seven Churches" obra mestra del Death mMtal però que a dia d avui a quedat desfassada (aixó si, un alicient pel Wacken, una banda mítica que només tocarà allà) (IR)

Quan va acabar Possessed teníem una cita amb Rage i la Lingua Mortiis Orchestra (havíen de tocar diumenge, però ja se sap, canvis d'última hora). Peavy és un d´aquells personatges entranyables que no sol faltar al Wacken. Per mi, un dels millors concerts de tot el festival. A la primera meitat van tocar temes amb La Lingua Mortis com "All This Time", "In Vain" o "Shadow Out Of Time".

En la segona meitat del concert van alternar repertori amb Lengua Mortis i altres cançons en plan solista. Van tenir un bon so en tot el concert i els seus membres en tot moment se´ls veia animats (IR).

TurbonegroEls rockers Turbonegro van fer de les seves cap a les 5 de la tarda. Amb un públic fidel i el Black Stage ple, ens van oferir un directe d’una hora molt complets on no hi van faltar temes del seu últim àlbum "Retox". Oferint una bona estona de punk/rock a tots els assistents ens van permetre una mica de relax per agafar forces i seguir amb el dia. (O.E.)
A destacar el truc força celebrat del seu cantant, Hank Von Helvete que emulant a jesucrist va deixar la cara marcada en una tovallola. L'únic que li faltava era perdre uns quants (molts) quilets i podria sortir a la passió. Un tio realment divertit. (J.R.)

Un cop recuperades forces amb unes guantes birres , visita al backstage a veure a qui trobavem (Onkel Tom, Possessed etc) i pel MetalMarket, on com cada any i vam trobar de tot (els que tingueu la butxaca fluixa, no hi aneu).
Després era l´hora del black progressius dels noruecs Enslaved. Molta gent reunida per veure'ls i es que any rere any aquesta formació va agafant més fans i conserva als antics. Un concert molt variat que can començar amb 2 cançons del seu primer CD "Frost". La veritat és que va ser tota una sorpresa i després de "Jotunblood o Joutnblut" com diuen en noruec van venir cançons del disc "Eld",per centrar-se més tard en "Isa" i "Below The Lights". Ivar i Gruttjle anaven repassant el milloret de la ja seva exquisita i extensa trayectoria (un va tenir l´ocasió d´estar amb Ivar e1 mes abans al Hellfest de França i cal fer menció especial a la sublim borratxera que portava mentre tocaven els seus compatriotas Immortal) (IR)

Lacuna CoilMés o menys al mateix temps, els italians Lacuna Coil contaven com sempre amb un punt a favor per congregar una bona quantitat de gent al Black Stage. No estic parlant de la seva música ni del seus bons directes (que també). Aquest punt a favor es diu Cristina Scabbia, que va arrossegar a tots els fans masculins que va trobar pel camí de l'escenari. Un bon concert per gaudir de clàssics de la discografia de la banda (sobretot dels albums "Comalies" i "Karmacode" ) com "Heaven's a Lie" o "Our Truth" i fins i tot la versió rockera, aplaudida i discutida al mateix temps del tema "Enjoy the Silence" dels arxiconeguts Depeche Mode inclosa dins el seu "Karmacode".
En definitiva, una bona estona per gaudir de la bellesa de Cristina Scabbia, de la música i energia dels Lacuna Coil i de la companyia d'uns quants italians entre tant alemà. (J.R.)

Acabats Enslaved i Lacuna Coil feiem temps veient el show dels Blind Guardian, concert que alguns vam trobar llarg i poc interessant (Potser per la falta de innovació)

Després però era el torn d'un altre dels plats forts d’aquest any, els noruegs Dimmu Borgir, amb una llarga tradició dins el black metal i un públic molt fidel, van sortir a l’escenari amb tota la força que es podia esperar. Poca escenografia constituïda d’unes quantes flames de foc i un decorat que no va sortir fins al final, es van dedicar a repassar tots els grans temes dels seu últim àlbum d’estudi i recordar grans temes d’altres com el "Death Cult Armageddon" (OE)
També van sonar "Stormblast", "In Death´s Embrace", "Spellbound", "Puritanical Misantrophic", "Blessed Are The Kings.." i moltes cançons del seu últim treball "In Sorte Diaboli" per acabar amb la seva famosa i majestuosa "Morning Palace" la qual se sentia més pel públic (que cantava i feia headbanging) que no pas per la propia banda. (OE, JR, IR)

Alguns de nosaltres ens vam escapar com vam poder del concert de Dimmu Borgir (ple a petar de gent que omplia l'esplanada) i vam anar a veure els Schandmaul al Party Stage.
La gresca estava assegurada i així va ser. Els alemanys van tenir un gran so i un públic molt fidel que es coneixia a la perfecció les lletres mentres i es moviment al ritme del Metal folk. Un concert força entretingut i descansat. (OE , JR)

Per acabar el dia uns al Party Stage i els altres al Black Stage.

Al primer hi tocaven a les 2 de la matinada els suissos Samael. Un concert que tenia moltes ganes de veure, ja que Samael sempre han estat uns innovadors dins l´escena metal des dels seus inicis a finals del 80, mitjans del 90, tot i que ultimament s'han estancat una mica. El set list bàsicament del seu cd "Eternal" i "Reign of Light". També del seu ultim CD "Solar Soul". Destacar que les primeres files estava copsat de molt genere femení. Vorph. i Miezko van fer un concert normalet i potser els hi va faltar ganes i actitud

Die ApokalypstishenchAl segon el alemanys Die Apokalypstishench Reiter, molt consagrats entre tots els assistents alemanys, els quals corejaven sense parar totes les cançons. Un cantant molt actiu i molt divertit va ajudar a que sortís un concert perfecte. Molts elements de foc i d'altres "numerets" entre cançó i cançó ens van deixar un regustet a Rammstein, casualitat?. (JR i OE)

Dissabte 4 d'Agost

El primer grup d'obrir l'última dia van ser el suecs Sonic Syndicate, un grup encara molt jove però amb molta carrera per davant. Van oferir un bon directe a un públic mig adormir i resacós que semblava que no acabava d’agafar interès per l’espectacle que estaven oferint (OE).

Alguns ens vam perdre el concert de Disillusion (grup que tenia moltes ganes) peró ja se sap la dutxa ,cues...
Per sort, el festival continuava i els següents eren els també reunits Sacred Reich. Els d´Arizona venien de fer una mini gira per tota Anglaterra i encapçalats per Phil Rind, va lliurar-nos una bona descàrrega de trash metal com ens teniem acostumats al 80. Van sonar "Surfin Nicaragua" , "Heal", "American Way" i fins i tot una versió de Black Sabath per tancar el concert (IR).

Més grups al Black Stage. Els Portuguesos Moonspell descarregaren les seves melodies gòtiques al migdia, cosa que no va resultar del tot satisfactori ja que en ple dia i amb la calor no era del tot adient amb l’espectacle fosc que s’estava oferint.
Això si, tot el públic portugues no va voler perdres l'actuació dels seus compatriotes, mentre altres despertaven en aquells moments sobre la gran esplanada del Black Stage (JR, OE)

Alguns temes més ràpids en comptes del algun semi-temps, haurien animat una mica més al públic present. (IR)

Dir en GreySobre les 4 de la tarda, al Black Stage i amb un sol difícilment suportable sobre els nostres caps (i especialment sobre els nostres nassos que l'endemà van notar l'efecte d'una forta insolació), feien aparició sobre l'escenari un dels grups més esperats per nosaltres, els japonesos Dir En Grey. Amb la seva actitud freda que els caracteritza, van descarregar un bon grapat de temes del seu últim àlbum “The Marrow Of A Bone”. Cançons dures com "Agitated Scream of a Maggots", "Saku" o "Grief" es barrejaven amb d’altres de més tranquil·les, creant així aquesta atmosfera única que els caracteritza.
Un cop més, Kyo ens va delectar amb els seus balls psicodèlics i les seves "performances" amb sang inclosa que tant ens agraden i que va distreure i acollonir a més d'un guarda de seguretat. També hem de dir que el grup es van mostrar molt més actiu que l’últim cop que els vam veure a Paris (No es d’estranyar ja que deu ser molt més interessant tocar davant d’un públic com el del Wacken que al d’una sala plena de nens i nenes amb samarretes de Hello Kitty i disfresses de Sailor Moon).
En definitiva, un gran concert amb el que queda demostrat que els Dir En Grey tenen un lloc consolidat dins el panorama underground d’Europa i EUA. Lluny queda aquella època de visual Kei que tan agradava als Otakus. (OE , JR)

Al mateix temps, però al Party Stage els Dimension Zero de Jesper Strömblad. Qui trobi a falta l'autèntic so del primers In Flames o Dark Tranquillity té en aquesta banda un bon exponent de com sonaven anys enrere. Ens van oferir cançons com "Silent Night Fever", "This Is Hell", "Dead Silent Shriek", "Forgiven But Not Forgotten"... A més estrenaven nou guitarra en substitució de Glenn Ljunsgrtöm ,Jocke Gotberg. Se'l veia amb moltes i per els primeres files al igual que a dalt de l´escenari es podien veure alguns membres del seus companys dels In Flames Anders o Bjorn.(IR)

A l'hora que haviíen de tocar els Rage (que ho van fer dissabte) van aparèixer els Heaven Shall Burn, al meu parer, un dels grans triomfadors del festival, juntament amb Municipal Waste. Tocaven al Party Stage, on s'hi va congregar moltíssima gent jove (gairebé la meitat del públic). Gorres, cadenes, pantalons amples i molta violència i Mosh Pit des de la primera nota. I que dir del grup, sublim tocant gairebé tot els seu darrer CD "Deaf To Our Prayers". Es notava que eren a casa, sobretot per la gent boja tirant-se des de tot arreu i alguns cercles que es van crear. Però el plat fort va arribar al final del concert quan van anunciar "Words Of Silence". En aquell moment és va crear un "Wall of Death" impressionat que no crec que s´hagi viscut mai en un festival europeu. Un Mosh Pit gegantí com aquell on mig públic s'enfrontava a l'altre mig per acabar amb un "Wall of Death" de tot el festival sencer!. Des de l'escenari fins als llocs de menjar (present inclòs)!!!!!!!!!!! Impresionants!!!! ja fa dies que no són el futur, sinó el present. A dia d´avui la millor banda d´Europa sens dubte. (IR)

Type O NegativeDels escassos 20 minuts que vam estar veient els Type or Negative (una banda prou coneguda dins del món del goth/doom metal) he de dir que em van defraudar profundament. No sé si vam agafar el pitjor moment del concert, o sempre són així. Sincerament veure al seu cantant, Peter Steele, intentant fer de càmera i perdut enmig de cançons (més aviat sons guturals) em va recordar més a Yosi Dominguez, cantant dels Suaves que a una estrella del món del metal. Esperava molt més d'aquell concert i tal com diu la filosofia del grup, van fer més aviat plorar que riure.(JR)

Ja de nit, el trio nòrdic Immortal ressorgia desprès d’un temps d’inactivitat per delectar a tots els fans allí presents. Hem de dir que el so no era gaire bo, cosa que va fer que es perdés tota la potència que aquest grup pot tenir en directe.(OE , JR)

Sens dubte el concert més espectacular del festival va ser precissament el que tancava el mateix, el dels suecs In Flames. Focs artificials, llums per tot arreu i un so de qualitat durant tot l’espectacle que va acabar amb un impressionant castell de foc i és que els suecs han perdut molts dels seus fans pel camí però també n'han reclutat de nous i la seva popularitat s'ha incrementat notablement.

In FlamesEl lider Anders Fridén es va mostrar amb un humor molt ironic i amb molta simpatia cap al públic. Durant l’actuació es van dedicar a repassar uns quants temes del seu últim àlbum d’estudi Come Clarity acompanyats amb d’altres himnes com Tiger o The Quiet Place. (OE)

Abans de marxar del festival, a l'escenari més petit del festival hi teníem als Municipal Waste de Richmond (USA). Una banda poc coneguda, que tampoc va estar de sort ja que tocaven entre Inmortal i els In Flames.
Els que els coneixíem però sabíem que ens esperara i com no, va ser la polla!
Unn dels 3 o 4 millors concerts que he presenciat mai de metal, des dell primer segons fins a l´ultim! Una thrash-crossover party, on van tocar tot el seu segon CD i el seu darrer "The Art of Partying".
En Dave, Land, Tony i Ryan no paraven d'animar la festa. Gent tirant-se des de dalt de l´escenari, un so compacte i brutal, un bateria impressionat (per qui no ho sapigui ex-bateria de les llegendes Human Remains i Discordante) També destacar una versió S.O.D a mig concert.
Sens dubte un grup que en cosa de 2-3 anys serà uns dels grans, i esperem que no canviin mai, sobretot en comprimís. (IR)

En definitiva, una altra gran edició del Wacken (a destacar com sempre la bona organització, els escenaris, el bon humor de gent com Mambo Kurt o la banda de bombers i el MetalMarket) que ens va oferir una setantena llarga de concerts. Aquest cop les crítiques pels canvis d'horaris, la falta de dutxes a la zona de prensa (només 4), les pixades fora de lloc, la mala organització de les cues per firmar (alguns de nosaltres vam tenir problemes per aconseguir una firmeta dels japonesos Dir En Grey) i algun que altre embolic per poder anar d'una zona a l'altre.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?