Logo

Blindpoint 2-11-19

Sala La Boite, Lleida
Fotos: @jordifu_slowphoto

Blindpoint a La Boite de LleidaLa presentació d’un disc és sempre bona excusa per sortir de casa i trobar-nos amb la parròquia del metal lleidatà. I els BlindPoint van aconseguir posar La Boite potes amunt i combregar una nombrosa quantitat de fidels, cosa no gens fàcil en els darrers temps i menys en aquestes contrades. Through The Ashes Of Life ens porta set temes que es van deixar escoltar força bé gràcies a les expertes mans d’en Terry, tècnic de la sala i alhora productor del disc.

Cal recordar que tot i que La Boite és de les poques sales que ofereixen concerts de Metal en vessants més extremes, no seria una meravella en quant a sonoritat.

Val a dir que des de Simfonia Metàl·lica hem seguit el treball d'aquest disc i la feina del grup en els darrers temps que s'ha vist plasmat en una ressenya del treball un cop editat, i una entrevista a dos dels seus membres que us convidem a recuperar. Amb aquest concert podríem dir que es culmina el procés de posada de llarg i edició del disc amb la presentació dels temes en directe, l'hàbitat natural de la música i on qualsevol banda de ben segur vol oferir-la.

Una petita intro a base de sintetitzadors i samplers augurava el vendaval de tralla que ens esperava. I la primera va anar a la front, Last Breath, el vídeo de la qual us convido a veure per la seva qualitat (gran treball d’Ismael Boldú), va fer veure al personal assistent que la cosa no anava de conya. La cosa va seguir amb The Ancient Track, que ja per esquema dona una mica de respir a les ànimes menys agressives. Un cop acabada, en Xavi, el vocalista ens va presentar el disc per tot seguit atacar una Rain Of Ashes més groovy per a gaudiment d’en Pep, el bateria. Un repòs rítmic que continuà amb Thrive, que ens deixava veure el bon saber fer de l’Albert i el Jota en unes guitarres doblades amb molt bona tècnica. I parlant de tècnica, Jota ens va oferir un solo molt ben executat i amb el temps just per no tornar-se avorrit.

Desprès de fer gaudir el personal amb el cover d’Slipknot, Before I Forget, Time-Space Paradigm ens portava la veu del Xavi cavalcant entre la melodia i la veu gutural d’una forma envejable. We Don’t Care, on paràmetres més clàssics del metall es deixen veure, servia com a preludi per la traca final. Symphony Of Destruction de Megadeth i el baix de Txema ens transportaven als millors temps dels de Los Angeles per acabar amb Difret, amb la col·laboració d’Andrea Menal, també present al llarga durada, posava la cirereta a un gran concert que ens deixava als allí presents amb un molt bon sabor de boca.

Amb una durada poc superior a l’hora i quart, els BlindPoint ens feien arribar un missatge clar, la gent bona quan s’ajunta son capaços de compondre temes amb la força d’un grup novell, tot i les taules que porten a sobre tots els seus integrants, i precisament encarar un projecte nou amb l'experiència acumulada fa que ja de primeres el resultat sigui tant notable. La il·lusió no entén d’edats i menys quant parlem de Metal. Només cal esperar que el grup es prodigui més en directe i apareguin aquestes oportunitats de presentar els nous temes en viu més enllà de casa seva on va quedar clar que ja tenen al personal guanyat. Endavant les atxes.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats