Menu

U.D.O + Partizan + Dead City Ruins 22-01-19

Salamandra, Hospitalet del Llobregat (Barcelona)
Fotos: Francesc Pérez

Amb més de 40 anys dedicant-se a això del Heavy metal poc podem dir del gran U.D.O que no sapigueu, treballador i constant com pocs s’ha mantingut fidel a la seva manera d’entendre l'escena, i tot i que sempre apareix el pensament o comentari sobre que estè en edat de jubilar-se tot sembla indicar que li queda corda per estona.
Amb el nou treball Steel Factory sota el braç venia la nova gira d’U.D.O per la ciutat comtal i no vam deixar passar l’oportunitat de tornar a gaudir dels seus himnes un cop més. Això si, ja ens va avisar i no va tocar cap tema d’Accept però sembla que a cap dels que ens vam reunir allà ens importés, volíem gaudir d’U.D.O
En aquesta ocasió venia acompanyat per dues bandes més, fent que el concert comences relativament d’hora per molta gent però per nosaltres que venim de lluny i hem de tornar seguidament cap a casa per temes laborals és d’agrair, la veritat. Dead city ruins i Red Partizan van ser les bandes escollides per aquesta nova gira dels Alemanys.

Amb una sala Salamandra mig buida i amb l’ambient encara fred van saltar a escena els Australians Dead City Ruins, un grup que vam tindre la sort de disfrutar-los l’any 2015 amb Audrey Horne i Dead lord! a la sala Razzmatazz 3. Els de Melbourne presentaven el seu disc Never say die editat l’any 2018, amb un concert curt però ple d’energia es van posar la gent a la butxaca amb el seu bon Heavy blues que ens podia recordar a Glenn Hughes o als Thin lizzy on destacava la veu de Steve welsh, un bon show dels Australians.

La festa seguia amb els Red Partizan una banda desconeguda per mi però que a priori semblava força interessant tot i que no va acabar de quallar massa amb el públic d’aquella nit. La banda es va formar a l’antiga Iugoslàvia tot i que des de fa anys estan assentats a Alemanya. Practiquen un metall clàssic amb riffs pesats i doble bombo però amb sintetitzadors i bases industrials, juguen amb dues veus una de femenina i masculina, bastant gruixuda i que li dona un aire molt Germànic a tot plegat...un parell de temes i a la barra a escalfar pel protagonista de la nit...el petit gran home U.D.O!!

Sona la intro  mentre van sortin elsDead City Ruins altres membres de la banda a escena, sense el fidel Fitty al baix i Bill hudson a la guitarra en el seu lloc trobem a Tilen Hudrap al baix, provinent de bandes com Pestilence o Paradox i Dee Dammers a la guitarra. Cal recordar que el mateix U.D.O en l'entrevista que li vam poder fer en motiu de l'edició del darrer disc i de la gira ja ens comentava aquests moviments en la formació. Finalment els ja coneguts per tots d’altres ocasions Sven Dirckshneider a la bateria i el guitarra Andrey Smirnov.

Com un tro va sonar el primer tema i així durant tot el concert, em va sobtar ja que normalment sempre costa de sonar els primers temes però no va ser el cas, la banda sona potent i engrassada, i per la veu de l’U.D.O sembla que no hagin passat els anys es despatxa a gust tema rere tema sent la primera Tongue Ripper seguida de Make the Move seguides que fan les delicíes del públic. 24/7 és la següent on la gent canta la tornada tant com els hi donen els pulmons!. La banda es veu que disfruta sobre l’escenari i es que amb aquest so qui no, Mastercutor ens destrossa les cervicals. Cry of a nation, Metal machine i Independence day sonen genials amb un U.D.O entregat, tot i saber que els metges no li recomanaven la gira per problemes al genoll, però ell va seguir donant-ho tot! un gran gest que no suspengués la gira.

In the heart of the city, Vendetta i Rising High sonen molt heavy sense donar cap mena de treva al personal. Moment de descans i Dee Dammers ens ofereix un bon solo que enllacen amb el mateix U.d.o i ell sols a l’escenari fent In the darkness després ja entra tota la banda a escena. Segueixen amb I give as good as I get, mini solo de baix i bateria i enganxen amb Hungry and Hungry i Hearth of gold  on fan tornar a arrencar a cantar al públic i es que durant tot el bolo va ser constant, tornades que conviden a cantar i a corejar amb el puny alçat. One heart one soul i la banda abandona l’escenari entre aplaudiments i ovacions. Però això no era tot, tornen amb Holy i Animal house sonant espectaculars i mantenen el so cristal·lí i perfecte de l’inici del concert on pots escoltar tots els instruments perfectament. Ara si sabíem que la festa acabava però encara ens guarden un Man and machine que tota la sala coreja seguit d’una They want war èpica!

Un plaer tornar a gaudir d’aquest mestre del Heavy metal que pot dir amb el cap ben alt que ell va ser la veu d’Accept però que no li cal tocar ni un sol tema de la mítica formació perquè ja ha creat clàssics prou grans com per fer-nos emocionar, cantar i corejar a ple pulmó. No li cal viure de rendes com altres personatges del món del rock. Tot i així vaig tenir la sensació, i que alguna persona més em va comentar, que sonava tot una mica lent de tempo. Potser només va ser una sensació ja que a principis de setmana encara no tenim el motor a prou revolucionat, tot i així xapó pel mestre i que compleixi molts més damunt l’escenari! Gràcies U.D.O!

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?