Menu

WHITESNAKE 04-10-04

Razzmatazz I (Barcelona)

Espectacular tornada als anys daurats del Hard-Rock la que ens teníen preparada David Coverdale i la seva colla. En una sala a reventar, les entrades esgotades, i amb una calor infernal, la cosa no podia començar millor amb la interpretació del clàssic dels Purple, Burn (àlbum en el que va debutar en la banda Coverdale just fa 30 anys) amb una referència final a Stormbringer. El so no era del tot bo, pero per quant van acabar amb Bad Boys era ja quasi perfecte. Els rockers més veterans del estaven extasiats i les noves generacions flipaven amb aquest personal que més d´un donava per morts.

WhitesnakeDestacadíssim line-up el que ha aconseguit reunir Mr. Coverdale en la seva serp, Doug Aldrich i Reb Beach toquen les guitarres com autèntics mestres a la vegada que fan unos coros perfectes, sobre tot Beach.

Lo de Marco Mendoza i el seu baix de 5 cordes és espectacular toca com pocs i es mou i anima al públic com quasi ningú, a part de que és un gran cantante com va demostrar durant toda la nit doblant les tornades amb el cap, pel que no ens enganyem, Coverdale no n´ha de cumplir 30 i la seva veu no està per excessos de 2 hores, els excessos porta a terme quant toca i quant no, es recolza en la banda i com no, en un públic que coreja les tornades de dalt a baix.

El senyor Tommy Aldridge toca una bateria si, pero de canons, el que és capaç de matxacar durant quasi dues hores de set, està a l´alçada d´uns quants privilegiats i lo del seu solo central fent la meitat amb baquetes i l´altra meitat (uns tres minuts) amb les mans mereix un lloc al firmament rocker i si a tot plegat li sumem la sóbria actuació de Timothy Drury als teclats, queda una banda de 10.

 

No es van deixar res del que hom consideraria imprescindible, Love Ain't No Stranger, Ready An' willing corejadíssima la tornada pels presents, Is This Love que va emocionar a més d´un (i d´una) amb cabell blanc, amb Give Me All Your Love deliri total, el públic entregat a un Coverdale que no parava de fer pujar al cel el peu de micro, durant Judgement Day va haber un intercanvi de solos entre els dos guitarristes que va fer sonar fins i tot l´alarma d´incendis.

WhitesnakeDesprés del solo de guitarra d´Aldrich, Crying In The Rain en la que Coverdale va aparèixer amb una nova camisa i abans de finalitzar el tema el solo de bateria anteriorment comentat. Es presentar al grup encarregant-se de bromejar amb el públic penjat damunt de l´escenari, preguntant-los si veien bé el concert darrere del particular entramat metàl.lic dels laterals de l´escenari de Razzmatazz i si volíen aigua.

Van seguir amb Ain't No Love In The Heart Of The City, Heart Again. Apoteósic Fool For Your Loving i magistral Here I Go Again intercanviant frases entre públic i front-man i un final de tema per part de Coverdale que no va trencar cap vas per qué a la sala els donen de plàstic, i després es va retirar el grup saludant, primer final.

Pels bisos, dos temes, Take Me With You amb maraques incloses a càrrec del líder i com no Still Of The Night amb la que tancaven una gran actuació, donant les gràcies i saludant tots els components des de el centre de l´escenari, segon final. Però encara quedava temps per una agradable sorpresa, amb només un canó de llum il.luminant el centre de l´escenari i sense músics David Coverdale es va arrancar amb la primera part del Soldier Of Fortune i a més d´un quasi se´ns va escapar una llàgrima, després d´això, el comiat definitiu i la grabació de We Wish You Well anunciant el verdader final a un concert que es recordarà durant molt tiemps en la memòria dels presents.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?