Menu

LORDI + BAD WAY 01-03-07

Apolo (Barcelona)

Fotos: Octavi Espuga

Abans de començar, val a dir que pel que fa als concerts i les cròniques, un servidor és una mica inexpert, però un dia o altre ens hi hem de posar i aquesta era una ocasió perfecta per a fer-ho.

Bad WayA la meva arribada a barcelona pels volts de les 20:20 des de terres lleidatanes es respirava un ambient de gran nit entre la gent de la cua, almenys aquesta era la intenció de bona part dels congregats davant de la Sala Apolo, viure un gran concert. L'obertura de portes es va produir entre 3/4 de 9 i les 9 i he d'agrair als companys Albert, Eduard, Marc i Octavi que em facilitessin poder veure el concert des d'una immillorable primera fila , algun d'ells ja es va veure recompensat al final de la nit.

Els teloners eren els catalans Bad Way (res a veure amb els borgencs Mal Camí), un grup del que teníem poques referències i que a priori amb el seu punk-rock no tenien massa relació amb les estrelles de la vetllada. Tot i aquest handicap, val a dir que no van estar gens malament, força entregats, animant a un públic que s'anava congregant poc a poc i intentant agradar al personal que en definitiva és del que es tracta.

Ens van oferir durant 3/4 d'hora alguns temes del seu primer disc From Zero To Hero, com la peça que dona nom al mateix "From Zero To Hero", el senzill "Cocaine", "Rock N' Roll Is Dead" i algunes cançons del que serà el segon àlbum d'aquest quintet a més d'alguna versió. Només un parell d'aspectes negatius a destacar. El primer: No sé si era la nostra posició o una mala equalització però nosaltres només apreciàvem a tres dels cinc components (guitarra, bateria i veu) ja que el baix i la segona guitarra, a part de veure'ls poc, gairebé eren inapreciables. També a destacar les cares del bateria, que amb ànsies de ser dur, tot i no parar de riure en tot el concert, va deixar anar una frase dura, dura: "tios sois la polla".....
El segon aspecte negatiu, per trobar-ne algun, van ser els excesius solos del guitarra, no és que ho fes malament, al contrari, però potser l'utilitzaven amb massa freqüència.

 

LordiEra el torn dels actors principals de la nit, els Lordi. Actuació que es va retardar uns 20 minutets inacabables que alguns aprofitaven per demostrar les qualitats vocals com a cantants, aprofitant que de fons sonava la ja mítica "Nemo" dels Nightwish.
Un cop passada l'espera, s'apagaven els llums i començava a sonar la intro del segon disc dels Lordi, "The Arockalypse" una intro "SCG3 Special Report" retallada per no causar mals majors al públic ja impacient.

Apareixien en escena els monstres del grup, primer Kita (bateria), Amen (Guitarra), Ox (Baix) i Awa(Teclats) per tocar les primeres notes del que és també la primera cançó del seu últim treball "Bringing Back The Balls To The Rock" i just en el moment culminant Mr Lordi feia la seva aparició a l'escenari ataviat amb una pell de llop que si us he de ser sincer, feia por!.
Comentar, a tall d'anècdota, el realisme de les disfreses i l'alçada de les plataformes, si no els heu vist mai us convido a assistir a un dels seus concerts, no tenen desperdici.

LordiVan anar intercalant cançons dels seus dos albums "Get Heavy" i "The Arockalypse", i depenent del tema de la canço, mr. Lordi, com ja és habitual en el seus concerts, treia alguna de les seves eines: des d'una calavera fumejant a "Snow In Hell", llumets i el micro/destral a "Biomechanic Man", fent d'home del sac a "Blood Red Sadman", la mítica serra mecànica i el vestit de carnisser a "Pet the destroyer" i les no menys remarcables ales quan interpretava "Devil Is A Loser".

Precisament aquest va ser un dels tres moments culminants de la seva actuació (almenys al meu parer). Destacaria sobretot les cançons (gairebé himnes) com "Devil Is a Loser", "Would You Love a Monsterman" o l'eurovisiva "Hardrock Hallelujah" on a part de una actuació remarcable (algú va comentar que era una obra de teatre feta concert) tenien el públic absolutament entregat i embadalit per la seva capacitat de sorpendre amb tota mena de recursos "demoníacs".

Aspectes a remarcar: una bona adaptació de tot el seu material (aquesta gent omplirien el nacional amb tot l'atretzzo que arriben a portar) al poc espai del que disposaben en una sala tan petita. També s'ha de reconèixer que els Bad Way van fer un bon paper, amb la meitat d'escenari que Lordi.

I com no tot és perfecte potser també podríem dir que el so, tot i que no era dolent, podria tenir una mica més de qualitat, que hagués estat bé disposar d'un escenari una mica més gran i els solos i intervencions del bateria Kita, que jo diria que el públic no va acabar d'entendre.

En definitiva, sortíem del concert satisfets per haver vist un bon espectacle, amb ganes de que al proper hi hagi pirotècnia, sense saber si la noia que teníem al costat era l'ex-teclista de Lordi i a més a més amb un parell de records. Una de les baquetes i una pua van anar a parar a les nostres mans de fans fetixistes. No es pot demanar res més. Potser no és el concert més dur al que podreu assistir mai, o potser en veureu altres on tot el públic està embojit, però amb poques paraules: amb Lordi, disfrutareu!

Set-list:

Bad Way

Lordi
Intro
Bringing back the balls to rock
Get Heavy
Not the nicest guy
Pet the destroyer
Blood red sadman
Biomechanic man
It snow in hell
Solo de bateria
Deadite girls gone wild
Devil is a loser
----------------
The only come out at night
Would you love a monsterman
Hard Rock Hallelujah

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?