Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 06-03-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

La banda femenina de Suïssa Burning Witches ens presentava el passat 6 de Març el seu nou, i tercer, àlbum anomenat Dance With The Devil. Un àlbum caracteritzat per una combinació de Heavy Metal i Power. La banda, des de la seva formació al 2015 i el seu primer single al 2016, no ha parat de treure nous treballs cada any, de fer concerts a festivals, com Wacken i Leyendas del Rock el passat 2019, i un grapat de dates arreu d'Europa sense descans que les ha portat a telonejar a bandes com Grave Digger i properament a Ross the Boss. El seu primer àlbum va ser Burning Witches anomenat com la pròpia banda al 2017, seguit de Hexenhammer al 2018. També hi destaca un live al 2018 i recentment el single de Wings of Steel al 2019. Al ser una banda tant activa era d’esperar que ben aviat anunciarien nou àlbum, i finalment ja el tenim aquí. No podem dir que les suïsses siguin unes desconegudes per Simfonia Metàl·lica, els enllaços que us fem avinents en aquesta ressenya en són mostra, i les diferents entrevistes també com la prèvia a la primera vinguda a casa nostra en una única data a la ciutat de Lleida i posteriorment amb la llavors vocalista Seraina Telli en la tercera visita que ens van fer.

La primera vegada que vaig escoltar aquest nou àlbum em va sorprendre veure que havien incorporat el single que van treure al 2019 Wings of Steel com a una de les seves peces, d’aquesta manera han aconseguit no deixar-ho com un EP i que pugui ser una cançó més del seu nou treball. Observant la portada podem veure que no han canviat gaire el seu format, ens trobem amb les cinc components, el logotip de la banda amb el pentagrama de fons i un dimoni a darrera, el que si que han canviat ha estat les tonalitats respecte als anteriors àlbums, sent aquest més fosc i amb menys varietat de colors. Dit això anem a veure què ens ofereixen.

Ens trobem amb la primera cançó a mode de breu introducció, anomenada The Incantation, curiosament com la pel·lícula de terror estrenada al 2018. Comença amb un arpegi tranquil de guitarra elèctrica sense distorsió seguit d’una veu que crida a uns nens.
Acabava la introducció seguim amb Lucid Nightmare que trenca la calma de la introducció amb un potent riff de guitarra ara ja si amb distorsió i la veu característica de Laura Guldemond. La cançó ens parla d’una noia que turmentada pels seus pecats, aparentment té un somni on veu el dimoni acostar-se a ella, finalment no era un somni i ha estat realment el dimoni que l’ha visitat de nit i li demana que vagi amb ell. Comencem amb un tema molt relacionat amb el títol del àlbum Dance With The Devil, també títol de la següent cançó, que comença amb un tapping molt al estil del heavy metal clàssic. Seguim amb un riff acompanyat per diferents frases que van afegint les diferents guitarres al llarg del tema. La lletra continua la història de la cançó anterior on el dimoni segueix insistint que canvi de banda i s’uneixi al seu bàndol.
A continuació ens trobem amb Wings of Steel del citat EP que van treure l’any passat i que com abans he comentat han decidit incorporar en aquest àlbum. Trobem que segueix explicant la història, com si cada cançó fos un capítol. En aquest cas ens explica com finalment el pacte amb el diable està segellat i ha abandonat la fe al bé, com s’obren les portes de l’infern i apareixen les criatures, i com finalment sorgeixen unes ales d’acer que la fan lliure per sempre. Seguint amb l’escolta de Six Feet Underground que ens parla de com la noia està sent posseïda pel diable, descrivint així un exorcisme. Es tracta d’un tema més fosc que la resta, amb un riff greu i una veu trencada.
La següent en caure es Black Magic una cançó a mode de balada, amb una guitarra elèctrica en acústic i una veu neta però alhora potent. Ens parla de l’amor que té cap al dimoni i la seva màgia negra però a l’hora de la por que té ja que aquesta és molt poderosa.
Sea of Lies ens parla de la corrupció de la humanitat i les ganes de poder que tenen tots els humans per molt bons que diguin ser, aquí ens deixa clar que finalment ha abandonat el bé perquè diu que correspon a un mar de mentires i que realment només hi ha mal. És tracte d’una composició més lenta i contundent, les guitarres recorden molt al power metal clàssic i la veu demostra la seva flexibilitat tant per fer veus trencades com per fer veus al pur estic heavy metal.
Continuant amb The Sisters of Fate comencem amb un riff molt clàssic amb la guitarra sola seguit d’una temàtica al llarg del tema molt al estil hard rock amb trossos més heavys. La lletra ens explica que el destí de la nostre protagonista ha arribat i morirà sense tenir escapatòria. Seguit amb l’escolta ens trobem amb Necronomicon on ens parla de que els esperits venen a acabar amb la vida de la nostre protagonista. Altre cop ens trobem amb un tema més lent, amb un acompanyament que recorda molt a algunes cançons de Dio, i unes veus quasi guturals que en alguns punts fan de cors.
A continuació comença The Final Fight on ens descriu la lluita de la humanitat per sobreviure al mal de l’infern. Aquest tema és un dels més power del àlbum, amb uns riffs contundents però a l’hora molt nets. Comencem a arribar al final del àlbum amb Threefold Return un tema molt épic al estil de power clàssic amb una veu que torna a demostrar la seva flexibilitat i potència. En aquest cas ens explica com el mal és derrotat, com una bruixa és cremada i posteriorment l’esperança torna a sorgir.

La darrera peça és Battle Hymn, es tracta d’una col·laboració amb Ross The Boss i Michael Lepond, baixista de Symphony X. Es tracta del tema més llarg del treball, amb una composició més complexa que als temes anteriors, on ens descriu com les criatures de l’infern formen un exèrcit i es preparen per atacar de nou buscant venjança. No s'hi han trencat el cap, fins ara els ha funcionant i repeteixen esquemes aplicant allò de... si funciona, no ho toquis.