Menu

Apocalyptica - Cell 0

Discogràfica: Silver Lining Music
Data sortida: 10-01-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Apocalyptica-Cell-0Com una Simfonia tenebrosa s'inicia Ashes of the Modern World, tènue, fosca, misteriosa i amb la bateria prenen protagonisme ràpidament. El to del tema en tot moment es mou en els paràmetres indicats, com volent generar inquietud i expectativa. El canvi es produeix en la meitat del tema on les melodies de cello es van intercalant a tota velocitat com si fossin guitarres, però això no és nou en el grup. En la part final tornem al to tenebrós inicial. Ja des del primer moment reconeixem aquest característica so de cello del grup, entre l'instrument clàssic de sempre i aquest toc distintiu distorsionat i metàl·lic.

Cell-0 ens mostra uns passatges típics de banda sonora de pel·lícula quan de sobte irromp una bateria que amb el doble bombo aporta una velocitat per on els cellos puguin cavalcar i mostrar-se desbocats amb tota mena de melodies. Es tracta d'una peça extensa de quasi 10 minuts, la part central és una exquisidesa de melodia que recorden algunes de les peces més evocadores de la seva discografia com Faraway o tantes altres. Rise neix melosa i va creixent embolcallant-te pura i simplement en els sons dels cellos. Una mínima caixa de ritmes apareix que a totes llums resulta prescindible però que no li treu encant. En la part final irromp la bateria amb uns subtils redobles i posteriorment amb un senzill ritme per ja acompanyar la part final que per res pren el protagonisme al poder dels instruments clàssics. Emotiva i directa. De nou calma a En Route to Mayhem tot i que el..., es pot dir riff?, de cello conductor del tema indica que alguna cosa passarà. I passa, entra la bateria amb un ritme sincopat que en meitat del tema en torna purament thrash amb els cellos desbocats com qualsevol banda de l'estil, rascant sense pietat. Ideal pel headbanging, violència sonora sense deixar l'elegància tot i les parts quasi death-black que conté.

Tornem a la calma amb Call My Name, un mig temps molt propi i habitual de la banda on despleguen tota la destresa instrumental jugant en aquesta ocasió amb ambientacions diverses i teclats així com amb les caixes de ritmes. Fire & Ice s'inicia talment com un xixiueig, amb instrument de vent en forma de flauta en una evocadora melodia que s'omple de violoncel i melodies doblades entre els dos talment com una novedosa melodia celta. El tema evoluciona cap a uns paràmetres més esperables amb la bateria a mig temps i la feina pesada per la distorsió del baix amb el plat rítmic marcant constantment. En la part final torna la quietud en el que sembla el final d'una pel·lícula de por. Scream For The Silent segueix amb la tendència de barrejar passatges deliciosos i purament melòdics amb la canya habitual del grup en unes pujades i baixades que dinamitzen molt l'escolta, talment com una bona simfonia.

La traca final ve de la mà de Catharsis, una peça amb un lent in-crescendo melòdic amb una intensa part final on pel camí trobem tocs decidits de piano que s'obren pas enmig de les melodies de cello en una peça que acaba amb un mig temps i la màxima distorsió dels instruments clàssics. El disc es tanca amb Beyond the Stars, un compendi de tot el que ens pot oferir el treball on experimenten amb nous sons i donen via lliure a instruments com el piano en mode sonata, una intensa bateria i com no pot ser d'un altra manera intenses melodies de violoncel que de sobte es transformen en intenses i feridores.

D'alguna manera Apocalyptica han sabut recollir l'essència de tants anys ja de carrera i fer un disc on miren al seu passat i recuperen tot allò que va impactar quan van aparèixer amb el so clàssic però sabent fer composicions dinàmiques i entretingudes, que no és poc.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?