Menu

Tronos-Celestial Mechanics

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 12-04-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

El projecte del reconegut productor Russ Russell, Shane Embury (Napalm Death, Brujeria) i Dirk Veurberen (Soilwork, Megadeth), arrenca amb aquest Celestial Mechanics. Russell s’encarrega de les veus, guitarres i sintetitzadors, Embury a les veus i guitarra també i Verbeuren a les baquetes. A més a més, les col·laboracions son de luxe, els baixistes Troy Sanders (Mastodon), Billy Gould (Faith No More) i Dan Lilker (Nuclear Assault, Anthrax, S.O.D). A les veus Denis “Snake” Belanger de Voivod i Erica Nockalls de The Wonder Stuff, qui aporta les parts de violí. Després d’aquest combinat de noms il·lustres, només podem esperar que tinguem un bon treball entre les mans.

Comencem amb Walk Among The Dead Things, amb el riff principal de l’escola Sabbath que colpeja com un martell, unes melodies vocals atonals que a estones passegen per l’univers de Mastodon, i un final a l’estil Pantera, que tot i ser encobert per unes veus d’ultratomba, es deixa entreveure perfectament. Un bon inici. Judas Cradle honora al senyor Iommi altre cop amb el riff, i tot i que és molt depressiva a l’estrofa, compensen amb una tornada més “comercial”, si ho podem dir així. A The Ancient Deceit pugen el tempo i la veu encara és torna més extrema, escurçant la durada del tall.

The Will Wither And Die retorna a ritmes més pesats, amb guitarres netes sense distorsió i melodies hipnòtiques, un interludi satànic i un final de bogeria. A Treaty With Reality és un altre homenatge a les llegendes de Birmingham, creant una vegada més un ambient d’hiperdepressió provocat per unes veus que fan fora qualssevol indici d’alegria musical. Voyeurs Of Nature’s Tragedies compta amb el violí de Nockalls i tocs psicodèlics enfosquits per la tendència màrtir de la banda. Birth Womb dona canya des del principi, i a aquestes alçades de l’àlbum és de molt agrair. Premonition entra amb un gran baix, destemps a dojo i una altra bona dosi d’esquizofrènia vocal. Beyond The Stream Of Consciousness aprofundeix encara més en la paranoia, amb sintetitzadors omnipresents i unes veus opaques i plenes d’efectes. Jhonny Blade, una versió de les no tant conegudes de Black Sabbath (per a què amagar-se), que passada per la liquadora diabòlica dels Tronos, és la peça que tanca aquest llarga durada.

Ja per anar a acabant, diré que aquest Celestial Mechanics és un viatge al fons més fosc de l’ànima, no en va les lletres aborden temes apocalíptics, de desastres naturals i de l’incert futur que espera a la raça humana, amb una visió catastròfica de tot plegat. No és un disc gens fàcil d’empassar, però si que mereix una escolta prestant-li l’atenció necessària per a descobrir tots els petits tresors que s’hi amaguen. Volem un segon assalt.

Accés