Menu

Discos

Dediquem aquesta secció exclusivament als discos publicats per bandes catalanes

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Icestorm - Saga

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 01-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Dotze anys han passat ja des que els barcelonins Icestorm es van decidir a tirar endavant el que es pot qualificar de bogeria, entès en el sentit de mirar de tirar endavant un projecte amb el metall com a protagonista en aquest cap com a banda, i és que s'ha de tenir moltes ganes i saber a què t'enfrontes per defensar aquest tipus d'iniciativa en els temps que corren. Fa més d'una dècada cantar metall en català era tota una excentricitat, encara ho és ara... però menys, i ells van ser una de les primeres bandes a deixar-se de complexos i fer-ho sense embuts. Ens presenten el que és el seu tercer treball després de força canvis dins el grup que han afectat la seva evolució m'atreveixo a dir que en positiu.

El treball s'inicia amb Thórsmörk una intro instrumental buscant la èpica i la veritat que alguna cosa només amb aquesta peça de poc més de tres minuts ja em diu que hi haurà sorpreses i poc tindrà la cosa a veure amb anteriors referències. La confirmació ve amb Dominació del caos quan aquest riff trasher que condueix el tema t'ataca amb aquesta cadència de bateria tant... "insistent". Veus guturals i part melòdica en la tornada per donar una mica de descans. Tema força eclèctic barrejant multitud d'influències i a mig camí entre thrash i death.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Stained Blood - Nyctosphere

Discogràfica:
Data sortida: 08-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Un cou cop de puny damunt la taula de l'escena de casa nostra. Els barcelonins Stained Blood després d'un bon treball com va ser Hadal i presentar-lo per l'estat i Europa van patir allò que vulguis que no sempre resulta un petit, o gran, trasbals en una banda, els canvis de formació. El vocalista Rou i el guitarrista Borja van deixar la formació i el recanvi ha estat Narcís Boter a la veu i David Rodríguez a les sis cordes. Amb tot plegat han estat quatre anys en aquest procés entre els canvis i tot el treball que ha comportat aquest nou Nyctosphere. M'atreveixo a dir que eleven fins a uns nivells poc vistos a casa nostra el nivell de cruesa i agressió mostrant un eclecticisme dins l'escena extrema que costa de veure i que conforma una oferta més que atractiva. Pam a pam.

Inici fantasmagòric i tenebrós amb Avfall, com si es tractés d'una pel·lícula on la banda sonora et posa en situació, més encara amb el xiuxieig d'una veu femenina. Tot seguit es mostra la contundència del grup en mode in crescendo. Velocitat sense pietat en un death-black amb els principis del gènere ben assentats. Exquisides parts melòdiques de guitarra en la part final. No hi ha descans. Amb Century to Suffer de nou el grup no dona treva i cada cop més els riffs i atmosferes que ofereixen em recorden més el black dels 90 que no pas el deaht metal que diuen fer. La part central d'aquesta peça m'hi recorda especialment, si més no la línia és molt fina. Part final mega-contundent, no apta per tots els públics!

Llegeix més

  • Escrit per Oscar Camarasa
  • Categoria: Discos

Morknatt - Victorious Satan

Discogràfica: Negra NIt-Abyssal Sounds
Data sortida: 30-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5/10

MorknattVictorius Satan és la primera referència que ens presenten els tarragonins Morknatt després del  força interessant ep Witchcraft Of Damnation, un treball de Black de la vella escola nòrdica, tot i que com deia provenen de la costa daurada.

El grup es va formar el setembre del 2014 a la capital tarragonina amb Kongen av Slanger i Kunstdood en les seves files. Al març del 2016 va veure la llum la seva primera referència Witchcraft of Domination. Durant aquest període van patir els típics canvis de formació quan comença qualsevol banda.

Aquest Victorious Satan es va gravar el 2017 amb Kongen av Slanger a les guitarres i baix i Fenrir a les veus com a únics membres originals de la primera era del grup i un bateria de sessió als AXtudios de Barcelona.

Es tracta d'un material que no s’allunya gaire del de moltes bandes nascudes per aquelles llunyanes latituds, la petita consideració que es pot fer a les nostres bandes que practiquen aquest estil és que sincerament podrien buscar inspiració en altres temàtiques menys trillades i separar-se una mica de la temàtica satànica (per diferenciar-se i buscar una escletxa per on fer-se racó), és la meva modesta opinió.

El àlbum està conformat per sis temes mes un bonus de tres, cal fer esment que quatre de les peces incloses en el disc provenen de l'EP esmentat anteriorment.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Helevorn - Aamamata

Discogràfica: Bad Mood Man
Data sortida: 23-01-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Amb el mallorquins Helevorn estem davant d'un d'aquells casos on tota l'espera que val la pena per cada edició i és que una banda amb 20 anys de carrera tot just acredita 4 llarga durades i una demo queda clar que no és prodiga molt en oferir noves composicions. Això sí, quan s'hi posen són autèntiques obres de culte. Anem a pams.

Com deia ens trobem amb uns veterans que han tingut oportunitat de tocar en festivals a països com Eslovàquia, Alemanya, Malta, Holanda o Lituània, tocar amb Draconian o Moonspell i girar per Europa amb Saturnus i Swallow the Sun. Així doncs no cal pas desmerèixer el grup que després de Compassion Forlorn calia donar un pas més i vaja si l'han fet. Aquest nou Aamamata ha estat enregistrat a la seva Mallorca natal i masteritzat per Jens Bogren a Suècia. Un treball on s'ha cuidat cada detall, des del so i composició a l'apartat gràfic passant, sobretot, per l'atmosfera i històries que ens expliquen a Aamamata, la cançó que la Mort entona cada dia al Mediterrani i que s'ha convertit en una fossa comuna per un munt de vides humanes.

Llegeix més

  • Escrit per Oscar Camarasa
  • Categoria: Discos

Angoixa - Esclaus de la por

Discogràfica: Autoedició
Data sortida: 21-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Sí, ho has llegit bé, Angoixa són d’aquí, catalans, però si només escoltessis la música sense saber-ne res més segur que pensaries que són suecs com a mínim. La banda Barcelonina de death, de la vella escola, ens presenta el seu tercer treball, poderós, contundent i directe a la jugular, lletres punyents sense embuts, que t’esclaten a la cara per dir-te, som aquí! i reivindiquem la nostra ràbia i frustració, per a què ens la fem nostra, i personalment amb molt de gust accepto.

Treball integrat per vuit temes, d’un death clàssic sense floritures, però amb una tècnica molt depurada. Des del començament la frase: Germans, germanes preguem, del tema Déus de la Falsedat, ja ens imposen la seva lletania i la manera d’enfocar el treball. Conjuntament amb esclaus de la por, conformen una entrada al disc on veus per on aniran els trets, canvis de ritme constants i una veu totalment visceral que no et dona respir. Més que odi, és un tema a mig temps, bastant similar a El turment dels caiguts, on s’aprecia més aquesta pesadesa i blast beats que recorden la old school death nòrdica. A Rere al mirall és on potser hi ha, aquest començament amb sintetitzadors on fa que et trobis en una espècie de somni còsmic, i que de sobte et torna a la realitat dura i desesperada.

Llegeix més

Accés