Menu

Eric, Moonloop: Has de pensar com a músic, no en termes de màrqueting

No em cansaré de dir-ho. L'escena de casa nostra està plena de bandes que només esperen a ser descobertes i que continuen treballant en les seves propostes a quina millor i en estils d'allò més variats. Des d'aquestes planes sempre intentem oferir-ne un bon tast quan ens és possible i no hem volgut desaprofitar l'ocasió de parlar de la banda de referència pel que fa a les vessants més progressives, Moonloop.

Formats originalment a Barcelona el 2001 des d'un primer moment van cridar l'atenció per la varietat de la seva proposta basada en les vessants més progressives però amb un peu en la música extrema. Des del heavy metal més clàssic al death passant per tocs de black metal fins i tot. No hi ha límits en la seva proposta.

El seu debut, basat en la natura i la Terra, Deeply from the Earth, ja va ser tota una sorpresa. Per temes, execució, composició i fins i tot so amb un enregistrament als estudis Room amb Gorka Dresbaj que et deixava ben sorprès. El disc els va servir per assentar unes bases que amb passos estudiats i presentacions en directe han fet créixer el grup fins al punt actual. L'edició de Devocean, vegeu-ne la nostra opinió, confirma la voluntat del grup de fer passes ben estudiades encara que requereixin temps. El disc n'és una mostra, treballat sense presses i amb un resultat que ho denota. Aquest cop han optat per fer tota la producció, enregistrament, mescla i mastering sense moure's de Catalunya i el resultat ha sorprès fins i tot a mitjans especialitzats europeus que fins i tot es preguntaven i sorprenien que l'estat espanyol fos capaç de produir res en aquest nivell pel que fa a metall.

La resposta és sí, Moonloop ho han demostrat. Eric Baulenas, guitarrista, compositor, veus i principal ment pensant del grup ens atén en una xerrada que us oferim en format àudio extreta del nostre programa de ràdio.

Human Ashtray: El k7 també torna

La Selva, 2005, comença el seu camí Human Ashtray tot i que no és fins el 2007 que poden editar una primera referència, The Hate Rebirth.

Dotze anys després de la seva fundació i després de cinc de silenci els gironins ja no són cap promesa si no una realitat del més cru i contundent death metal amb impressionants riffs i que flirteja perillosament amb el brutal death.

Darrerament han tingut canvis en la seva formació, concretament al baix amb la incorporació d'Herpes. El seu darrer disc Exile, el tercer, ha estat una col·laboració entre la banda Blood Fire Death (quin ull que té el segell per les bandes extremes) i No humano Records en un format de luxe digibook A5.

Un dels trets d'aquest nou Exile és que el guitarrista de la banda Xevi Alegre s'ha encarregat de gravar, mesclar i masteritzar tot el treball als Trempol Studios, una feinada de por de la que se n'ha sortit més que bé.

La banda ha posat el disc en descàrrega gratuïta per donar la possibilitat a tothom d'escoltar aquest nou treball.

Tot i semblar uns nouvinguts acumulen experiència en directe tocant en més de vuit països compartint escenari amb grups com Dying Fetus, Disgorge, Hatebreed, Napalm Death, Soulfly, Entombed o Brutal Truth. Són 7 temes... però capaços de rebentar-ho tot.

 

Rather Be Alive: Al final les etiquetes no tenen sentit

Rather Be AliveL'escena catalana no para de donar-nos bons treballs de bandes que pels quatre costats denoten qualitat. Una nova mostra són els Rather Be Alive, un cop més el segell Blood&Fire&Death està atent als talents de casa nostra, els barcelonins que van començar el seu camí el 2012 amb un primer EP homònim.

El 2014 editen un nou EP, Resilència aconseguint girar per Portugal, França, Alemanya i Irlanda i ara és quan un disc com Origen ha de ser el trampolí perquè captin més l'atenció del públic del metall.

Canten íntegrament en català en una proposta que des del seu segell s'ha qualificat de math metal tot i que tenen interessants girs melòdics amb una execució de gran nivell que és palesa en tots els temes que integren aquest treball. Un treball que ha estat íntegrament gravat a casa nostra demostrant també que es poden fer grans coses sencer anar lluny i donant oportunitats al talent nostrat.

Es tracta d'una formació que cal tenir en compte si gaudiu de l'escena extrema i el que busqueu és una bona barreja d'estils amb músics de gran nivell i girs que et sorprendran i poden captivar un ampli ventall de seguidors de tots estils. Un homenatge a la sinceritat i a la música entesa com alta cultura.

Imperial Jade: No podem descriure amb paraules què és tocar amb les teves bandes preferides

Imperial JadeSi alguna cosa està present avui dia en multitud d'àmbits de la nostra societat és la nostàlgia. Nostàlgia per tots els gustos, els veterans que recorden temps pretèrits, empreses i interessats oportunitat de negoci i altres una cosa tronada o senzillament desconeguda. En la música també, la nostàlgia omple estadis, ven discos i fa ressuscitar dels seus caus a molts que d'aquesta manera intenten passar una estona millor.

La nostàlgia en sí segurament no és aplicable a Imperial Jade ja que la banda té una mitjana d'edat de vint-i-pocs anys però si a l'estil que practiquen. Rock clàssic dels 70, del de tota la vida vaja, que en els darrers anys està recuperant presència, i de quina manera en l'escena del rock dur. Des del Maresme Arnau Ventura (Veu), Alex Pañero (Guitarra), Francesc López Lorente (Drums), Hugo Nubiola (Guitarra) i Ricard Turró (Bass) defensen aquesta proposta amb un primer treball Please Welcome que ha cridat l'atenció de bona part del públic. Després d'un 2016 ple de directes amb l'oportunitat d'acompanyar a noms internacionals com Europe o Rival Sons el 2017 no es presenta pas pitjor. L'horitzó d'un nou disc, continuar rodant-se en directe i la seva inclusió en el cartell de festivals destacats indica que el grup està en el bon camí.

Tot just fa un any van visitar Lleida i ara amb tot el bagatge adquirit tornen per seguir presentar un primer treball que ja demana continuïtat. Poques hores abans de sortir a l'escenari del Cafè Teatre ens reben abans de les proves de so Arnau Ventura (Veu), Alex Pañero (Guitarra) i Hugo Nubiola (Guitarra).

Casino Montreux: Les noves generacions poden descobrir els clàssics amb nosaltres

Si hi ha una banda mítica, de culte, del rock de principis dels 70 és Deep Purple. No només per la virtuositat dels seus components, ni per l'etiqueta en aquells temps de banda sorollosa, si no per haver participat activament en la construcció dels fonaments del hard rock i el heavy metal i que l'han portat a ser un dels grups més reconeguts i versionats del planeta.

El seu tema més conegut Smoke on the Water (el primer riff que aprenen a tocar la majoria de guitarristes), explica l'incendi que va arrasar el Casino Montreux (Montreux, Suïssa) el 4 de desembre de 1971, durant un concert de Frank Zappa and the Mothers of Invention. Ells eren allà i en la mateixa ciutat van composar aquest tema que van incloure al seu disc més destacat Machine Head.

Casino Montreux neix el 2007 amb David Cunillera (teclats), Carles González (baix), Sergi Molina (veu) i, des de 2013, Adrià Herbera (guitarra) i David Sáez (bateria).

Components experimentats, que gaudeixen d'allò més tocant en directe els temes de la seva banda de capçalera intentant recrear aquella màgia i imprevisible típica dels Purple dels 70.

De ben segur que remoure aquests himnes no desagrada a cap amant del rock, tot i això, sempre hi ha una part de les bandes de tribut que és criticada. En parlem amb en David, el seu bateria.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?