Menu

Concerts

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

WHITIN TEMPTATION 04-07-05

Razzmatazz I (Barcelona)

Sorprenent si més no aquesta tornada a escenaris estatals tot just quatre mesos després de la seva primera visita. Potser per aprofitar l'éxit que estant tenint?, per paliar les moltes deficiències del passat març en alguna de les dates? o per mirar d'allargar la campanya que està fent Sony amb ells?. Per acabar-ho d'adobar la gira era promoguda per una entitat bancària sembla que amb fins benèfics a qui el mateix Robert va agrair la seva tornada. I el promotor era un desconegut en els ambients del rock i el heavy. Extrany, molt extrany tot.

Whitn TemptationDe tota manera era una bona manera d'oblidar del tot els problemes de l'anterior data a Barcelona i pal.liar aquell incomodíssim ple a vessar de Razzmatazz II. Així doncs, tot feia pensar que la sala gran estaria plena però vet aquí la sorpresa quan la part de dalt estava tancada i un cop tot en marxa es va comprovar que estàvem prou amples com per ni suar. No sé si és que el públic metàl.lica ja els ha bandejat o que el públic al que ha destinat els seus esforços Sony no saps mai com agafar-lo... En fi, cadascú que pensi el que vulgui.

Tenia curiositat per veure en quin estat està un grup que amb el seu primer disc Enter i algun video presentant-lo em va encisar per la seva música, presència i profunditat.

Des de llavors el seu camí no ha parat de reportar-los èxit a tots nivells provocant que la seva música perdés força tot i mantenir quelcom d'especial. El que em sembla incomprensible, i ja no perquè sigui el millor per mi, és que un grup amb només tres treballs tingui totalment oblidat el primer pels directes. Uns altres que no recorden quin públic els ha fet arribar on són?

Llegeix més

  • Escrit per Juan Ramón Merler
  • Categoria: Concerts

MÖTLEY CRÜE 24-06-05

La Cubierta (Leganés, Madrid)

Per petits problemes logístics, no vaig arribar a veure l'actuació de Lujuria, així que passo directament a comentar com vaig viure la dels Crüe.

Motley CrueA les deu i un parell de minuts es va alçar el teló que com una carpa de circ cobria l'immens escenari, que no era altra cosa que la resta del circ. Una caixa al mig i poca decoració més, si no comptem les dues pantalles gegants situades als costats de l'escenari i una més gran encara, situada davant, al centre, que recollien i desplegaven a voluntat. En elles un capítol de dibuixos animats de plastilina (com a l'MTV) ens introdueix a la reunió de la banda, en principi per salvar al món de un aeròlit, en definitiva per fer una gira mundial i Shoot At The Devil.

El grup surt corrent a escena excepte Mick Mars, que per la seva malaltia quasi no pot caminar, i Vince Neil que surt de dins de la caixa. Foc i explosions per tot arreu i el personal sotmesa als peus d'aquests quatre macarres del rock'n'roll.

La primera part del concert (uns cinquanta minuts aproximadament) la van dedicar a la primera época amb temes com Too Fast For Love, Ten Seconds To Love, Red Hot, One With The Show etc i que van tancar amb Live Wire. Durant tots els temes surten noies trapecistes, un nan malabarista, foc i pirotècnia com a les falles. En resum estem al circ.

Tornen a connectar les pantalles per posar-nos un avanç de la sèrie animada de com els Crue s'enfronten al meteorit i el compte enrera de vuit minuts fins a la segona part.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

DIO + ANTHRAX 21-06-05

Razzmatazz I (Barcelona)

Si parlem d'Anthrax, parlem d'una reunió més. Segurament interessada com m'atreviria a dir que totes i si no que em diguin com afrontaran la situació que es crearà quan acabi aquest tour de reunió. Han perjurat que John Bush no està fora però segons com vagi tot s'hi pot considerar, i no és just. Tampoc és que em disgusti en excés la reunió, no vaig poder gaudir de la formació "clàssica" al seu moment i, com diuen, mai és tard.

AnthraxMalgrat tot, un embús en la ronda litoral barcelonina va provocar que arribés quan pràcticament eren a la meitat del show. Entrava doncs amb N.F.L per veure que ens oferia la reunió. Cal tenir en compte que vist el posterior concert de DIO van estar força perjudicats en el so ja que no va ser massa clar ni de qualitat.

Pel que fa la grup en sí doncs Scott Ian com és costum donant-ho tot i en continu moviment, Charlie Benante un pel apagat i distant però complint a la bateria i Frank Bello, no ha estat massa fora de fet, també notable.Pel que fa las dos retornats dir que Belladonna segurament no està en la forma dels vuitanta però pel que fa a la interpretació vocal em va deixar bona impressió. Poques errades i el to adient però se'l veia un pel fatigat.

Són molts anys fora de la carretera. Dan Spitz amb un look molt de l'estil "new metal" respecte a tal com el recodàvem no va estar molt afortunat amb els solos (bona part de culpa la va tenir el mal so que citat anteriorment) i, de fet, ja era el menys espectacular en escena en els anys clàssics.

Llegeix més

  • Escrit per Octavi Espuga
  • Categoria: Concerts

MISFITS 16-06-05

Sala Oassis (Saragossa)

A vegades, et trobes a la mà una entrada d’un grup que et pensabes que no veuries mai. Aquest era el meu cas amb els The Misfits, que van aterrar a Zaragoza aquest calorós més de Juny, durant la seva última gira europea. La veritat és que no sabia molt bé l’ambient que em podria trobar en un concert com aquest. Ja que la meva afició pel “punk” ha estat des de sempre nul·la. Pero bé, tampoc podem considerar Misfits un grup purament “punk”, ja que, des de finals dels 90 fins ara hi ha hagut una transformació cap a un só més “metal.lic” (per alguns uns sacrilegi, per a altres una sort). El que si que no ha canviat ha estat aquesta passió per les pel.lícules de terror que es reflectéix a totes les seves lletres, ja que si no ho fessin, no serien ells.

MisfitsDoncs bé, a les 8:00 de la tarda estàvem a les portes de la sala oasis a on es podien veure un bon grapat de samarretes amb la mascota del grup: la calavera. També es podia observar des fans joves de 16 anys fins a trentanyers que segurament venien a recordar l'etapa gloriosa del grup durant els anys 80 amb Glen Danzing com a frontmant.

Un cop a dins i amb la sala completament plena, feia aparició damunt de l’escenari Jerry Only (Cantant i baixista actual) amb una rialla de punta a punta de la cara, saludant i xocant la mà a tots els fans de les primeres files. Seguidament apreixia com a guitarrista Dez Cardena (Ex component del grup punk “Black Flag”) i Robo (Bateria original de la primera unió The Misfits).

Un mític: One!, Two!, Three!, Four! donava pas a la primera cançó de la nit: "Earth A.D." tot un clàssic a on ja es podien veure les primeres mostres d’un públic embogit que saltava, pujava a l’escenari i es tirava al public, en definitva, una batalla campal que els segurates intentaven calmar i als que Jerry Only mirava i feia simbols de: “tranquil home, està tot controlat”. Seguien temes clàssics com "Astro Zombies", "Hollywood babylon", "Halloween" i "Blood Feast" que es barrejaven amb temes de l’última etapa com "Dig up her bones", "Walk amon us", "Helena" o una de les cançons més aclamades de la nit: "American Psycho".

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

SOUL SIRKUS 17-05-2005

Sala Bikini (Barcelona)

Una cita que a priori era imprescindible per qualsevol amant del rock amb majúscules era la vinguda d'aquesta nova banda formada per personatges de gran renom en l'escena melòdica. A saber, Jeff Scott Soto (Talisman-Yngwie...), Neal Schon (Journey), Virgil Donati (segurament el "desconegut") i Marco Mendoza (Whitesnake-Thin Lizzy). A més, en el marc de l'acollidora Bikini on els concerts sonen com un meravellós CD. La cosa prometia i no va decebre, en part.

Soul SirkusM'agradaria comentar el fet que la banda es presentés sense teloners, no sé si perquè han decidit encarar la gira aixó, perquè no han trobat un paquet interessant o pel promotor però em decanto cap a la primera opció i això deixa entreveure una banda molt segura de les seves possibilitats. Pocs ho fan, que recordi ara mateix Dream Theater.

Amb una mica de retard i després d'una intro pujava el grup a l'escenari d'una manera immillorable. Bon so força i els mateixos dos temes que obren el seu CD World Play,Highest Ground i New Position seguida de Friends to lovers.

En aquests primers compassos hem va donar la sensació que Jeff no estaba tant xerraire i bromista com de costum però només va ser un miratge. La cosa es va relaxar una mica amb Periled Divide on Neal Schon es va començar a lluir.

Continua el concert amb My Sanctuary i el que podríem anomenar com la primera sorpresa, Stand Up, inclosa en la banda sonora de la pel·lícula Rock Star i que va sonar excel·lentment. Fins aquest tema tot havien estat peces del seu primer i únic treball però això canviaria força. I per corroborar el que dic ataquen Voodoo Child de Hendrix amb Neal a la veu agafant protagonisme. Cosa que deu també agradar a Marco Mendoza perquè es va afegir a la festa cantant Hey Baby de Ted Nugent.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?