| Megadeth + Vortice |
 |
 |
 |
|
Razzmatazz 1 (Barcelona) 01 / 06 / 2010 Nova oportunitat de veure el gran Dave Mustaine a la ciutat comtal que va aixecar una notable expectació, només calia veure la cua que ja esperava l'obertura de El tema dels teloners ja fa temps que es menysprea, ja sigui perquè actualment rarament trobem algun teloner internacional amb cert interès i les bandes estatals que són el recurs avui dia són poc menys que maltractades i sobrepassades per les circumstàncies i la oportunitat de tocar en un escenari com aquest amb força públic. Els Vortice no van ser una excepció. Van sortir puntualment però continus problemes amb el kit de la bateria els van aturar a mig d'un tema, en mig de cada peça només es mirava de resoldre problemes i el so que els van deixar va Amb un lleuger retard sobre dos quarts de deu del vespre apareixien els americans a escena amb Dialectic Chaos i This Day We Fight, peces que obren el darrer i notable Endgame. Curiosament només amb això ja es podia notar una millor i major utilització dels recursos de la sala que només uns dies enrere vam poder veure amb Barón Rojo tans en llum com en so. La reacció del personal va ser notable i en moltes parts del concert inusitadament exagerada corejant cada tema i responen a qualsevol mínima provocació del grup. Tot seguit dos clàssics que van començar a provocar la bogeria, Wake up Dead i In my darkest hour, excel·lentment interpretades. Abans de l'inici del concert tots especulàvem sobre si farien el mateix que en la gira sud-americana de fa uns mesos quan celebrant el vintè aniversari de la sortida del treball interpretaven Rust In Peace al complert. El teló de fons amb la portada del disc tampoc va esvair els dubtes però un cop Mustaine es va penjar la guitarra amb la mateixa portada i així ho va anunciar es va produir la histèria. Ho he de confessar, se'm va dibuixar una rialla d'orella a orella i va començar Holy wars. A partir d'aquí, i amb un so que poc a poc millorava van anar caient tots els temes del disc en una estona inoblidable. Però la cosa no va quedar aquí, encara ens quedava per escoltar nou material com Headcrusher o clàssics com A tout le monde, Symphony of destruction o Peace Sells tot i que em va sorprendre la interpretació de Trust del, al meu parer, gran Cryptic Writings. En definitiva, immillorable concert de Megadeth que continuen tenint una posició privilegiada en l'escena amb un dels genis musicalment parlant que hem tingut i tenim en el metall Dave Mustaine, encara que la seva veu en directe sempre pateixi una mica... però a qui li importa aquesta petitesa!!! No em resisteixo a posar-vos de nou un vídeo dels que circulen del concert. Setlist Megadeth: Text: Albert Perera Fotos: Carlos Oliver 
|
portes unes dues hores abans que es donés accés a la sala. Un públic força jove i molt escandalós val a dir, almenys sembla que hi ha noves generacions pel heavy metal... Cap a quarts de set vam poder accedir a la sala per poder entrevistar Chris Broderick en una xerrada que ben aviat esperem poder oferir-vos a la secció corresponent d'aquest racó del ciberespai.
ser més que limitat. A més, l'estil death que practiquen segurament no era el més adient per acompanyar Megadeth però tampoc no van merèixer el menyspreu del personal que cridava tota l'estona el nom del cap de cartell.