Alguns ho han qualificat d'històric, altres d'únic, els de més enllà d'irrepetible..., jo diria que ni tant ni tant poc. Era obvi que la reunió de la formació original de Baron Rojo era un dels anhels dels seguidors del rock dur a l'estat, molts n'hem estat ben contents ja que en el seu moment no vam tenir l'oportunitat de veure'ls però m'atreviria a dir que tot i que evidentment ha aixecat expectació no la que s'hagués pogut esperar ni la que els mateixos interessats voldrien o creien. La poc lluïda, i no pas per culpa de ningú si no del maleït vent, primera aparició de la formació al Metalway del 2009 tot i ser un bon concert ja va ser un pel descafeinada per força aspectes que ara no ve al cas però aquesta gira de reunió també.
Després d'algunes cites ja complertes per l'estat era el torn de Barcelona per aquesta gira de reunió amb una Razzmatazz a rebentar i l'anunci de la gravació del show per incloure en un futur dvd+cd en el que havia de ser un show de tres hores. Segurament els concerts que han fet i faran a Madrid seran més espectaculars a nivell de posada en escena i producció, almenys així ho vull creure, ja que si ha de ser el mateix que vam veure la veritat que quedarà una mica pobre per tenir com a llegat en dvd d'aquest tour. A més, el so... pobre com poques vegades he escoltat a la sala barcelonina amb unes guitarres perdudes de fons així com les veus que només a la part final del concert sembla que van recuperar una mica de volum tot i que encara resultava difícil entendre el que ens comentaven entre temes.
Tampoc no vull donar la impressió que fos un mal concert ni que el grup estigui en mala forma, ni molt menys. És de lloar que una banda amb els anys que porten a l'esquena com ells (el grup i els membres que quasi podrien estar més per anar a la llar dels jubilats que en un escenari) toqui durant tres hores amb l'actitud que ho fan però hi ha quelcom en aquesta reunió en els dos cops que els he pogut veure que hem fa tenir aquesta sensació de cert desencís i si circumstàncies com el so i demés hi ajuden doncs vet aquí. Val a dir en el seu favor que donen tot el protagonisme a les cançons, ho poden fer, acrediten grans temes que tenen el seu racó en la història del rock dur a l'estat i enlloc de fer tripijocs i coses estranyes com solos de tota mena per allargar i complir, com acostumava el grup quan durant tants anys l'han sostingut els germans de Castro, els toquen fidelment i he de dir que és una delícia escoltar molts d'aquests temes amb la gran veu de Sherpa que tot i els anys la conserva en més que bona forma.
Us preguntareu pels temes que van sonar, doncs en tres hores pocs es van trobar a faltar ja la llista va ser llarga: Breathoven, Casi me mato, Los rockeros van al infierno, Siempre estáis allí, Hijos de Caín, Tierra de nadie, Cuerdas de Acero, Resistiré... i tants altres que a molts ens fan recordar l'adolescència. Veurem com acaba tot plegat, si s'atreveixen amb nou material o tot haurà estat una gira de nostàlgia per fer uns calerons, bé, això segur ja que a mi hem dóna que Barón Rojo no passava pels seus millors moments abans que es fes efectiva aquesta reunió... Estem a l'era de la imatge i de YouTube i no em resisteixo a posar-vos un dels vídeos més decents que circulen del concert, a més, el que van dedicar al gran Dio, Concierto para ellos.
Set List: 01. Concierto para ellos 02. Incomunicación 03. Chicos del rock and roll 04. Larga vida al rock and roll 05. Travesía urbana 06. Buenos Aires 07. Hermano del rock and roll 08. Campo de concentración 09. Satánico plan (volumen brutal) 10. El pobre 11. Hiroshima 12. Tierra de nadie 13. La voz de su amo 14. Se escapa el tiempo 15. El Barón vuela sobre Inglaterra 16. Breakthoven 17. Caso perdido 18. Con botas sucias 19. Hijos de Caín 20. Cuerdas de acero 21. Los rockeros van al infierno 22. Barón Rojo 23. Las flores del mal 24. Resistiré 25. Tierra de vándalos 26. Siempre estáis allí 27. Herencia letal 28. Anda suelto Satanás 29. Son como hormigas