Menu

Los Guardians del Pont-Camí d'Hiperbòria

Discogràfica: Discmedi
Data sortida: Juny 2017

Los Guardians del Pont-Camí d'HiperbòriaTercera referència de Joan Cardoner, Quim Mandado i Martín Rodríguez sota el nom de Los Guardians del Pont desprès de Rockferatu (2010) i Sancta Sanctorum (2013). Aquests veterants s'afegeixen al bon moment que crec viu la nostra escena amb multitud de bandes de tots estils que ofereixen grans treballs des de casa nostra. Centrem-nos en aquest Camí d'Hiperbòria.

El disc consolida finalment Quim Mandado com el gran vocalista que és aportant aquesta personal manera d'interpretar en una veu ben coneguda per tots nosaltres. Aquest disc consolida el grup sobre unes bases que encara no estaven del tot clares ja que Sancta Sanctorum tot i aportar bones idees encara remava en un mar una mico convuls on les influències d'anteriors bandes de cada membre tenien el seu protagonisme, i és que l'estigma de Sangtraït és llarg i sempre el tindran al darrere... En aquesta ocasió el grup es mostra molt més compacte en les composicions i un so molt més personal. Ja que esmento el so, aquest és un dels aspectes a destacar ja que les afinacions són més greus i la presència de la bateria més notable com mai. Això fa que tot i segurament ser temes no tant ràpids adquireixin major duresa. En aquest sentit dir que han enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Tape Tone de Terrassa amb Bernat Jordana i José González.

El disc s'obre amb una solemne intro que ens porta a Perseguint somnis, amb un riff enganxós que ja mostra les intencions de la banda en aquest treball, assentar unes bases contundents on destaquen bateria i baix. La bruixa del nord segurament no és de les peces més redones, a mig camí entre la balada i un mig temps que busca el protagonisme de nou del riff conductor del tema. La Llavor de la Mort és un dels millors temes del disc amb una cadència que s'enganxa i les veus de Quim Mandado en una excel·lent forma. La tornada se't queda amb un parell d'escoltes i Joan Cardoner està més que notable amb les guitarres. Una de les peces que millor pot funcionar en directe. Almogàvers segueix la bona línia, un dels temes més heavys del treball de nou amb una gran tornada que de seguida queda i un bon solo de Cardoner que es marca una de les millors peces del disc.

L'oblit ofereix la primera col·laboració del disc amb Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto) gravant les guitarres acústiques com també fa a Promeses al Vent. Són dues peces que podrien entrar dins la categoria de balada, especialment sentida la lletra de la primera on es tracta d'una persona que pateix alzheimer, una de les malalties més dures que pugui existir, amb una gran lletra.

La guerra dels Déus ens retorna els LGP més durs amb una de les peces més notables per part de Martín Rodríguez amb un doble bombo no massa habitual al llarg de la seva carrera demostrant que manté la forma. Forma que es manté amb Caminant en Cercles, un tema que he de dir que m'ha sorprès gratament en l'inici de nou de la mà de Martín amb la seva bateria i un plat poc utilitzat. De fet, el tema aparenta més dur en l'inici del que realment és però els quatre minuts que dura passen amb un moment.

Un altra de les col·laboracions que cal destacar és la de Sherpa a Hiperbòria (Paradís Ocult) cantant a mitges amb Mandado en català. Inconfusible la veu de Sherpa que plegats quallen un gran tema, amb uns duets a tenir molt en compte. Del millor del disc. Ja que parlem de nou dels convidats val a dir que tots els cors del disc han estat a càrrec de Jofre Bardagí, un autèntic tot terreny que tant fa l'estil que es proposi cantar, ho fa bé, i no es caracteritza precisament d'una carrera dins el rock dur. Condemnada podria ser una de les peces prescindibles del disc com El llarg Camí. La traca final amb Guardians m'ha recordat en el seu inici a la millor tradició de Sangtraït i Desigs Secrets tanca de manera més que digna un notable treball que consolida la trajectòria dels LGP tot i que amb la seva nova imatge de portada sembla que el volen destacar ara mateix no és pas tot el nom del grup si no la paraula Guardians que eclipsa la resta del nom. Els Guardians encara ens han de donar molt bons moments.

Accés