Menu

Kalikenyo Rock 2017

Kalikenyo Rock 2017Finals dels anys 80, tot i ser millors temps que els actuals pel rock, el pop domina arreu i ocupa els gustos musicals de milions de persones a tot arreu del món. A tot arreu? No! una petita població de les Garrigues resisteix als cabells crepats i les melodies fàcils amb grenyes i samarretes negres.

Aquesta petita intro que de ben segur a més d'un us haurà recordat l'inici de les històries dels immortals còmics d'Astèrix podria ser perfectament aplicable a un petit poble de les comarques de Lleida que durant molts anys va ser conegut per l'afició dels seus joves a una música alternativa, el heavy metal. Les samarretes negres de bandes ara considerades clàssiques, llavors actuals i en la seva millor època, com Iron Maiden, Helloween, Metallica, Judas Priest, Accept o Anthrax eren la vestimenta més habituals amb grenyes de tot tipus que eren el disgust de molts pares de família. Als pubs de l'època, dos en el millor dels casos, la música habitual era el heavy metal en tots els seus estils, era la clientela habitual i s'hi projectaven concerts en aquelles enormes cintes VHS, Fins i tot es muntaven autocars per assistir a concerts. L'emissora de ràdio municipal tenir un espai dedicat a l'estil i fins i tot els més joves anaven amb vinils i cintes de K7 gravades de germans o amics.

Aquesta localitat existia, s'anomenava, i s'anomena, Juneda però les coses han canviat. Aquells joves han crescut i no dic que no els agradi ja el metall però com a mínim l'han deixat de banda deixant veure també en moltes ocasions qui s'apuntava al carro... malgrat tot potser no han canviat tantes coses per alguns irreductibles. Certament hi ha un nucli dur que has continuat veient en diferents cites en directe ja sigui properes o fins i tot a Barcelona. Seguidors de pedra picada que segueixen amb la seva passió musical, segurament estancada en els discos i bandes dels vuitanta sense donar oportunitat a moltes bandes actuals però segueix la flama viva.

Gràcies a això hi ha qui va decidir anar més enllà i començar a moure les cireres per un altra banda. Per què s'ha de perdre la tradicional festa de quintos que cada any portava bons directes al poble? Tant ens ha putejat la mili que això era l'únic bo i ara es perd? Tants concerts i festivals que s'organitzen arreu, per què no Juneda? Dit i fet, fa 12 anys que va començar aquesta aventura que va rebre la negativa del consistori municipal i la incredulitat de molts. Amb el suport d'un dels locals per prendre alguna cosa en aquells temps, El Refugi, durant un bon grapat d'anys va ser un concert de bandes locals enmig del carrer que animava una de les nits d'estiu de la vila.

Fins que un dia es va voler anar més enllà, perquè no fer un concert amb totes les de la llei? I amb aquesta van començar a desfilar per la població bandes prou reconegudes de l'escena punk-rock-metal-hardcore o com vulgueu classificar-les com Segismundo Toxicómano o els Soziedad Alkoholika, banda idolatrada pels seguidors locals durant molt temps i que per la persistència de la gent del Kalikenyo va arribar a tocar-hi. Això sí, va ser una de les edicions que va posar alguns aspectes contra les cordes ja que s'arribava a uns nivells on ja la cosa era seriosa, per dir-ho d'alguna manera, i s'hi arriscava hores, feina, maldecaps, diners i moltes coses més.

D'allò se'n va aprendre i la sorpresa encara va anar a més quan es va anunciar que el Kalikenyo creixia més i passava a festival de més d'un dia, canvi de recinte i apuntant-se a tot el que comporta una cita com aquesta. Ni els diluvis han pogut amb la cita ja que tot i truncar i de quina manera l'edició del 2016 ni el temps pot. Al cap de dos mesos es convoca una cita per recuperar el temps dels diluvis...i gratuïta!!!!

Ens trobem al 2017 i la cosa no té aturador. Tres dies, tres bandes internacionals per primer cop on destaquen els Toy Dolls (per segon cop toquen a Juneda vint anys després!!!) noms mítics com El Drogas i tot una proposta de bandes per satisfer potser no tant els amants dels sons més metàl·lics però si del rock més combatiu i del carrer com Decibelios, Non Servium, Desakato o Talco per citar només algunes de les propostes. I és que les coses fetes des de la passió dels que viuen el que fan es nota. I el Kalikenyo n'es una mostra.

 

Accés