PSYCROPTIC - The Inherited Repression

Curiós resulta si més no que un llançament com aquest vingui d'un país com Tasmània. I és que ens trobem davant una proposta de death metal tècnic que pot fer ombra a tot el que pugui editar-se en aquest sentit des de contrades més "habituals" per aquest tipus de material com podria ser Europa o els EEUU. Formats a la ciutat de Hobart el 1999 i després de canvis en la formació no va ser fins el 2001 que van poder editar el seu primer The Isle of Disenchantment. El 2003 veu la llum Scepter of the Ancients amb el que van estar tocant alguns anys per escenaris australians i van fer cap a Europa amb Dismember. Symbols of Failure va ser la proposta pel 2006  al que van seguir 3 gires Europees i tantes altres australianes. El 2008 signen amb Nuclear Blast per editar Observant, un directe el 2010 arribant al present amb aquest 5è treball. Una banda prou desconeguda que se'ns rebel·la ara amb experiència, talent i una tècnica envejable que mostren en les 9 peces d'aquest Inherited Repression. Minutatge generós en la majoria dels casos amb uns riffs assassins que no deixaran quiet ni un segon el teu coll portant als extrems cada part del disc, les parts més malvades i ràpides o són més que mai i les lentes i pesades avancen pel teu lector com una excavadora que s'ho va carregant tot lentament. Deliciosament salvatges!!

MOLLO&MARTIN - The Third Cage

Dario Mollo és un guitarrista/productor italià que els seus primers moviments en l'escena els va fer a la banda Crossbones. En el seu camí amb la banda ha ant forjant relacions amb personatges com el productor Kit Woolven o el teclista Don Airey amb qui després d'acumular hores d'experiència en estudi va completar un disc amb la formació anomenada Cage amb l'ex-Black Sabbath Tony Martin a les veus veient la llum el 1999. El ressó va ser notable i posteriorment va veure la llum un nou projecte anomenat Voodoo Hill amb l'ex-Deep Purple Glenn Hughes. La cosa no va quedar aquí i la següent proposta va ser amb Graham Bonet i Electric Zoo. Tot plegat com a mostra que Mollo no s'hi posa per poc i que acostuma a oferir excel·lents treballs de hard-rock amb col·laboracions de personatges més que il·lustres. Ara ens presenta aquest The Third Cage aglutinant esforços de nou amb Tony Martin. Qui ha dit el hard melòdic no passa per un bon moment?