SU TA GAR - Ametsak Pilatzen

Nova proposta dels Su Ta Gar per aquest 2011 en la línia de coherència que sempre ens han tingut acostumats, tot i restar aparentment en un segon terme de l'escena ves a saber si per desgràcia per la voluntat de cantar en euskera, no defalleixen i disc rere disc confirmen que són una de les bandes de heavy metal de l'estat amb més arguments. El disc comença amb una breu instrumental neta molt habitual en tants discos de metall al llarg de dècades i tot seguit una peça com Piztia que s'acosta perillosament al thrash, extrem que no és estrany en el grup. Ja en aquest punt podem notar un petit canvi en el seu so per aquest disc respecte a l'agressivitat de Jainko Hilen Uhartean però això no treu que els amants de sons una mica més extrems puguin gaudir d'aquest treball. També hi ha lloc per un petit descans amb una balada com Zain Zure Zain després de la més power metal Etsaien Hitzak o Kantarik Politena que et pot recordar a Pantera en el seu riff només per citar-ne un parell. Aitor Gorosabel continua sent l'ànima del grup signant pràcticament totes les composicions i malgrat el format de trio els temes sonen matadors, veurem si ho podem traslladar al directe.

SOZIEDAD ALKOHOLIKA - Cadenas de Odio

Per les recomanacions d'aquest mes de desembre no ens movem d'Euskadi. Els popularment coneguts com SA tornen a la càrrega amb aquest Cadenas de Odio que han optat per autoproduïr-se i tornar així al seu passat no tant llunyà. Són ja deu treballs i sense variar massa la proposta que van oferint aquesta combinació de metall, thrash, punk i hardcore sempre aconsegueixen presentar un disc notable que amb el pas dels anys i la millora com a músics i unes produccions més netes han fet que el seu so resulti molt més atractiu mantenint aquell punt de primitiu que tant va impactar en el seu primer disc. Una de les novetats destacades aquest cop és Gora Goaz un tema cantat en euskera al que poques vegades han donat cabuda en els seus discos. Com no podia ser d'una altra manera les lletres no deixen indiferent ja que es posen amb el sistema, els polítics, la societat i tot allò que creuen no funciona sense embuts i de manera clara. Juan continua amb aquesta peculiar veu cavernosa al llarg dels anys i no deixa de ser un dels trets destacats del grup. Només espero veure'ls aviat en directe.