IN FLAMES - Sounds of a playground fading

Mitjans d'agost, en uns coneguts grans magatzems de l'oci a Barcelona veig una edició en vinil de 2011 d'un disc dels In Flames que no tenia pas identificat... i penso, han tret un nou treball aquests? Busco informació al respecte a la xarxa i efectivament va ser editat al juny i per si fos poc amb canvi de segell quan tota la vida havien estat a NB surt editat amb un dels més directes competidors. Definitivament m'ha passat tot plegat per alt encara no sé com, tot i així no vull perdre l'oportunitat de comentar aquests nou disc dels suecs, el desè, més encara essent una banda que va marcar alguns dels moments més brillants dels 90 en l'escena extrema melòdica. Però tampoc no voldria que això fos una recomanació si no més aviat una crítica. No és cap secret que les darreres referències del grup han estat força decebedores i aquest Sounds of a playground fading sense ser un desastre no passarà a la història. Segurament ha estat clau que Jesper Strömbland no estigui ara mateix al grup i la composició hagi recaigut quasi íntegrament en Bjorn Gelotte a qui no nego la seva capacitat però no ha estat precisament inspirat. L'inici amb el tema títol és més que esperançador amb una intro melòdica marca de la casa y alguns riffs destacats a més de notar de nou cert gust pels peculiars solos de discos mítics com Whoracle. Però a mesura que un avança en l'audició un tedi es va apoderant poderosament de la meva audició amb peces prescindibles i repetitives com Deliver Us o All for me al meu parer amb un excessiu tractament de la veu de Friden i el so de guitarra més pobre de la seva història. Especialment decebedora resulta Where The Dead Ships Dwell, una indefinició en tots sentits. Permeteu-me que més que una recomanació aquest mes faci un advertiment, In Flames han perdut el rumb.

SUICIDE SILENCE - The Black Crown

El tercer disc de Suicide Silence resulta un bon exemple d'una manera bastant estesa al meu parer d'entendre el heavy metal als EEUU. A mig camí entre el death a través de les veus, solos clàssics de metall, contundència del hardcore i elements del new metal conformen un treball que pot satisfer un ampli ventall de seguidors de l'escena. Ells mateixos han confessat voler allunyar-se de tota mena d'artificis i passar-se un mes tancats composant i donant forma a aquests temes que finalment han vist la llum amb la producció de Steve Evetts (Dillinger Escape Plan, Sepultura) i Zeuss (Hatebreed, Chimaira) a les mescles. Són 11 temes d'un minutatge poc generós però intens on Slaves to Substance obre la caixa dels trons destacant peces com Human Violence o Smashed. Ideal per formar un enooorme mosh-pit o circle of death en qualsevol festival decent.