MR. BIG - What if...

Finalment el que molts esperàvem després que Mr. Big van anunciar la seva reunió el 2009 s'ha produït, un nou treball d'estudi on podem comprovar que els talents de Eric Martin, Paul Gilbert, Billy Sheehan i Pat Torpey encara són capaços de fer plegats grans coses i no ser una banda de nostàlgia vivint del passat. La forma del grup en directe va quedar més que palesa en la gira de reunió que vam poder presenciar al seu pas per Barcelona i que va quedar per la posteritat en el doble CD i DVD Back to Budokan i ara refermen una creativitat intacta.
És el primer disc en 9 anys però en fa 13 des que els Mr. Big originals es van separar. Per si el talent compositiu i interpretatiu no fos poc Kevin Shirley ha fet una bona feina pel que fa a  la producció, sense intromissions deixant que el grup soni 100% reconeixible, és més, m'atreviria a dir que certs passatges recorden treballs tant recordats com Lean Into It. Se'm fa difícil destacar alguns temes perquè en cadascun cada músic deixa emprentes de la seva qualitat, des dels dibuixos del baix de Sheehan, el virtuosisme de Gilbert, la senzillesa i precisió de Torpey o la càlida veu de Martin. Melodia (All the way up), mitjos temps guitarrers (Undertow) o el rock més contundent (American Beauty). Res i sobra i ens quedem amb ganes de més.

SETGE - Cecs de ràbia, cecs de dolor

No podem deixar de fer esment de tot allò que creiem interessant de l'escena del país. I en aquesta  ocasió ens hem de congratular de l'aparició del primer treball d'una banda de death metal de la que fins aquest moment no en teníem notícia, Setge. Menció especial pel segell madrileny Xtreem Music que en un gest de normalitat i fora de qualsevol prejudici edita un treball com aquest cantat en català com en el seu moment ho va fer amb els discos de Vidres a la Sang. No hauria de ser l'excepció però ho és.

La banda es va formar a barcelona el 2006 de la mà de J.Luis González (Deathless, Sandalinas, Killing Machine)i després dels habituals canvis de formació és el novembre de 2009 que s'autoediten el treball que ara comentem enregistrat als AxStudios i produït pel mateix grup. Consta de 8 temes incloent una intro, que fan que en cap moment es faci pesat o monòton extrem habitual en moltes formacions de l'estil. Podem trobar-hi influències més purament death en peces com la que dóna títol o molt més thrash com Pànic tot i que la contundència és la característica predominant. Bon primer intent i de ben segur que els anirem seguint.