HELLOWEEN - 7 Sinners

Un cop entrats en l'abominable mes de desembre no volem deixar de recomanar-vos un parell de llançaments que puguin alleujar les vostres orelles de tot el que s'ha d'arribar a escoltar en aquestes dates en tots sentits. La primera recomanació ens congratula especialment ja que torna a posar a la palestra una formació clàssica com poques que feia temps que no ens donava símptomes de tenir les idees clares i demostrar que encara poden oferir bons moments i discos a l'escena. Els alemanys Helloween que lluny de voler rememorar les bones èpoques dels 80 intentant crear nous Keepers ara s'ha posat les piles de veritat. 7 Sinners ens mostra un grup que ha donat el tomb completament al seu so, molt més violent greu i ferotge que en qualsevol de les seves obres anteriors. L'obertura amb Where the sinners go y Are you metal? és una bona mostra del que dic amb la contundent base de Dani Lömb a la bateria, Andi Deris cantant al límit i una velocitat com mai els recordàvem. En molts passatges fins i tot podem notar tocs i alguna influència de bandes com Children of Bodom que pot sorprendre a molts dels seus seguidors. La final Fat in the future recorda els llargs temes protagonistes dels Keepers amb constants canvis però sense deixar la contundència i línia pròpia del disc. Sens dubte, és una bona notícia tenir als referents en bona forma.

APOCALYPTICA - 7th Symphony

Tot i fer ja força setmanes que el nou treball d'aquests finesos és al carrer no és fins ara que hi hem tingut accés gràcies a la seva discogràfica. Apocalyptica han estat pioners en reinventar d'alguna manera la nostra música aportant noves maneres de fer i instruments gens habituals en l'estil. Amb el temps han anat enriquint el seu so, aportant nous elements que tot i ser típicament metàl·lics han resultat originals combinats amb la seva proposta. Estem en un punt que les composicions pròpies tenen tot el pes de la seva carrera, cosa que semblava poc menys que impossible en els dos primers discos, i la seva aportació a l'escena serà més que valorada per sempre. En aquesta ocasió crec que han sabut treure el màxim dels seus instruments a nivell compositiu i de bon gust donant forma a una mena d'homenatge a la seva carrera des de la part més simfònica a la més metàl·lica. Bona part de culpa crec que la podem donar al fet de gravar de nou als Sonic Pump Studios a Finlàndia i en els Studio City de L.A. de la mà de Joe Barresi i Howard Benson. A més, i com ja és habitual han tingut un bon gravat de col·laboracions com Lacey Sturm (FLYLEAF) entre altres. No et perdis una nova mostra de bon gust.