AVENGED SEVENFOLD - Nightmare

Sigui pel que sigui no he acabat de prestar mai massa atenció als Avenged Sevenfold. És ara que ha caigut a les meves mans aquest Nightmare que els he prestat més atenció. De fet, m'havia deixat portar per una imatge més adolescent que metàl·lica en un exercici poc coherent de decisió però un cop escoltes material de la banda hom pot notar un grup cohesionat, compacte amb un estil entre el heavy clàssic, thrash i melòdic alhora. El disc suposa un canvi respecte anteriors edicions sobretot per la desaparició de Jimmy "The Rev Sullivan” l'any passat que ha fet que encaressin aquest Nightmare de manera diferent i el resultat quedi emmarcat cap a un estil més alternatiu amb un bon nombre de balades amb fins quatre peces, a saber, So Far Away, Victim, Tonight The World Dies i Fiction. Val a dir que el substitut per la gravació és de pes, Mike Portnoy de Dream Theater, tota una garantia. Nightmare, Welcome To The Family, Danger Line i Buried Alive ens mostren la vessant més contundent de la banda on M.Shadows demostra un bon estat vocal. Força recomanables.

SPIRITUAL BEGGARS - Return to Zero

Haurem de començar a pensar que Michael Amott és un valor a tenir molt en compte en la nostra escena després dels anys i bons treballs que ha ofert ja sigui amb Arch Enemy, Carcass o Spiritual Beggars tocant, a més, estils prou diferents. Han passat cinc anys des del darrer disc d'aquesta banda més encarada cap als sons clàssics i rockers dels 70 que no a la radicalitat sonora de les altres formacions. La banda està formada ara per Michael Amott en les guitarras (Arch Enemy, Carcass), Ludwig Witt a la bateria (Firebird), Per Wiberg als teclats (Opeth), Sharlee D’Angelo en el baix (Arch Enemy, Witchery) i la nova incorporació, Apollo Papathanasio a la veu (Firewind) que fa un paper més que destacat donant una frescor notable a la banda. Els temes segurament són menys durs que en anteriors ocasions com demostra Star Born però per exemple sorprèn el toc doom d'altres com Lost in Yesterday. Sent la segona o tercera banda d'alguns dels membres donen una puntada al cul de moltes primeres formacions de músics d'arreu.