BLACK LABEL SOCIETY - Order of the Black

Zack Wilde tot i la seva sortida de la banda d'Ozzy Osbourne no deixa l'activitat discogràfica i ens ofereix en aquest 2010 una nova entrega de la seva banda en solitari de sempre. Order of the Black conté algunes novetats a destacar com la sortida de Craig Nunenmacher a la bateria essent substituït per Will Hunt i la recuperació del mateix Zack després d'alguns problemes de salut. El disc conté tot allò que pots esperar de la guitarra d'aquest personatge. Els riffs són plenament identificables marca de la casa demostrant que Ozzy li déu molt en tots els treballs en els que ha participat. L'obertura amb Crazy Horse és un tema plenament Black Label, la pesada Overload permet gaudir del bon estat vocal de Zack així com la rápida Parade of the Dead permet comprovar que el seu talent pels bons riffs no ha davallat. També trobem el "moment tendre" amb Darkest day, previsible però que es deixa escoltar de bon grat. Southern dissolution conté algunes parts que de ben segur que molts matarien per tenir en un disc de la seva banda i és que com deia anteriorment fent xisclar la guitarra Zack Wilde no té gaires rivals. Un altre bon disc pels amants de les sis cordes.

BLIND GUARDIAN - At the edge of time

Els alemanys tornen a la càrrega pujant al carro dels temes èpics i orquestrats ara que ja n'estem farts de veure-ho en multitud de llançaments. No ho dic com a aspecte negatiu ja que per exemple l'extensa peça inicial Sacred Worlds de més de nou minuts és una bona mostra d'això i està força bé però ja no és cap novetat ni crida massa l'atenció. Es tracta d'un bon treball que ofereix tots els elements acostumats de la banda, el seu característic power metal amb la inconfusible veu de Hansi al capdavant. Quan dic tot els elements acostumats és fàcil demostrar-ho escoltant peces com Tanelorn amb unes guitarres doblades recordant força al Imaginations from the other side, altres peces com Curse my name compleixen amb la tradició d'incloure un tema basat en les melodies de l'edat mitjana. El primer single A Voice in the Dark resulta una elecció curiosa ja que és un tema força contundent i plenament metàl·lic que segurament no atraurà gens els no avesats a aquests tipus de sons quan normalment s'escull en aquestes ocasions peces molt més assequibles. En definitiva una bona nova entrega dels "bards" per excel·lència.