DARK TRANQUILITY - We are the void
| Grup: |
Dark Tranquility
|
| Àlbum: |
We are the void
|
| Discogràfica: |
Century Media
|
| Data sortida: |
01·03·2010 |
Segur que tots vosaltres coneixeu sobradament els suecs Dark Tranquility, no sé si m'atreviria a dir un referent però sí una de les bandes més representatives del death melòdic i referència del metall escandinau. Amb lògics alts i baixos sempre han estat a l'alçada tant en directe com en disc i en aquesta ocasió ens ho tornen a demostrar amb aquest novè treball d'estudi. La recepta que ofereixen és ben coneguda però no deixa de resultar suculenta tot i que aquest cop han accentuat els tocs progressius com podem comprovar en la inicial Shadow in our blood tot i que té un toc "black metal old school" molt atractiu. L'apocalíptica Arkhangelsk o la furiosa I am the void amb clares referències al thrash teutó són un parell de clares referències del treball. Fins i tot s'atreveixen amb influències gòtiques a Iridium que tanca el disc que amb peces com Dream Oblivion, The Fatalist o Her Silent Language conformen un treball que sense deixar de reconèixer la identitat del grup aporten nous matisos. Obligat pels amants de la contundència melòdica.
AIRBOURNE - No guts, no glory
| Grup: |
Airbourne
|
| Àlbum: |
No guts, no glory
|
| Discogràfica: |
Roadrunner Records
|
| Data sortida: |
08·03·2010 |
He de confessar que he tingut seriosos dubtes alhora de recomanar el nou i segon disc dels australians Airbourne ja que la seva falta d'originalitat clama al cel, així com el fet d'aprofitar una fórmula d'èxit que arreu del món és sabut que té milers de seguidors que es poden enganxar al carro fàcilment, evidentment que parlo del carro dels AC&DC. Sonen iguals en quasi tot, des de les veus al so de guitarres o la mateixa cadència i estructura dels temes. Malgrat tot, comença a sonar la inicial Born to kill i noto com cert benestar i "bon rotllo" hem comença a assaltar. La següent No way but the hard way ja hem fa oblidar els maldecaps que tenia en aquell moment i el peu se me'n va. La següent Blonde, bad and beautiful ja ha fet que mogui el cap i comenci a pensar en anar de concert i passar-m'ho la mar de bé. O veieu? També i he caigut, m'he l'he escoltat tot de dalt a baix i m'ha embruixat i, per què no, el podria posar com a una de les recomanacions del mes a la web... Ho sé, sóc dèbil... i qui no.
|